L'escena memorable de la setmana: Lost in translation

Els qui em llegiu de fa temps sabeu quina és la meva pel·lícula preferida: Lost in translation. Com ja deia en el comentari que vaig fer fa temps del film, per mi l'escena final és memorable, i dóna molt de joc.

Us faig una proposta, que em respongueu a la següent pregunta: Què li diu el Bill Murray a cau d'orella a la Scarlett? Segur que tots veu pensar la resposta al veure la pel·lícula. Així veurem si sou optimistes o pessimistes :)

Genial la cançó Just like honey... en fi, un dels millors finals que recordo, sens dubte.

Què diu el Bill Murray a la Scarlett?

• MARCHELO'S WEI: "has estat el millor que m'ha passat en molt de temps".
• DERIC: "viu la vida i sigues feliç".
• LLANTERNA MÀGICA: "Quina peli més bona ens ha quedat".
• DANIEL DARANES: "Ara que seràs famosa, a veure què fas, no ho desperdiciïs fent tonterietes amb Woody Allen eh?"
• BARGALLONETA: "No pateixis, ens tornarem a veure".
  
  

L'escena memorable de la setmana: Grupo Salvaje

Avui us porto una escena que vaig veure divendres passat i que em va semblar sencillament espectacular: el final de "Grupo Salvaje". SPOILER: És emotiu com aquest grup d'ànimes perdudes camina convençut cap a la mort, per recuperar l'honor que feia anys havia perdut. Tots saben quin serà el seu final, però no ho diuen; amb la mirada en tenen prou.

Em va semblar un western crepuscular espectacular, cada cop m'agrada més el gènere. Per sort, he vist pocs westerns (i molts dels que he vist no els recordo), així que em queden grans obres per revisar. La següent, "Dos hombres y un destino".

PD. Accepto propostes per la següent escena memorable.

L'escena memorable de la setmana: El odio

Ahir vaig veure una pel·lícula imprescindible, “El odio”, del director francès Mathieu Kassovitz. Sí, el mateix que ha fet el bodrio que és “Gothika”, i que actuava a Munich (era el component del grup que fabricava les bombes). A filmaffinity té un 7,9.

La vaig comprar al Fnac sense pràcticament haver-ne sentit parlar (els qui em llegiu de fa temps sabeu que ho faig habitualment, m'agrada probar sort), i ha resultat ser un grandíssim encert. Els amants del cine social realista, i més concretament, de les primeres pel·lícules de Martin Scorcese, ja us la podeu anar comprant, si no l’heu vist; creieu-me, val molt la pena.

No m’extendré més perquè será la següent pel·lícula que comenti. Només dir que reflexa a la perfecció els suburbis de Paris i que, tot i ser de l’any 1993, és de rabiosa actualitat (ho hagués estat més fa un any, suposo). La última pel·lícula d'aquest tipus que vaig veure va ser "This is England" i, en la meva opinió, "El odio" li dóna mil voltes. Però en fi, ja deixaré anar el meu habitual entusiasme un dia d'aquests.

Segur que la curta (35 segons) escena que penjo us recordarà a una de les escenes més famoses de la història del cine. De fet, n’és un descarat homenatge.

ACTUALITZACIÓ: acabo de caure que ja sé de què em sonava la pel·lícula. L'Xfar, en el comentari que vaig fer de "This is England" em va dir: per cert, has vist "El odio", de Mathieu Kassovitz? Revisa-la si no ho has fet. Tot seguit, el Martí, va respondre: "Grandíssima pel·lícula, El odio". Suposo que us haig de donar les gràcies per la recomanació, que crec que ha seguit el meu subconscient.

L'escena memorable de la setmana: The Fountain

Amb ganes de generar polèmica, penjo una escena d'una pel·lícula que a mi em sembla excel·lent però que ha estat discutidíssima: The Fountain (La fuente de la vida). Us va agradar a vosaltres?

Vaig escriure en el seu moment un comentari extremadament entusiasta del film (de fet, li vaig posar un 11 :) ), que podeu trobar aquí. Segueixo pensant el mateix, és una de les pel·lícules amb les que més m'he emocionat mai.

L'escena (es pot considerar un important SPOILER) que penjo és molt trista, condensa en 3 minuts i mig la majoria de sentiments que hom pot sentir, i es pot veure com tant Hugh Jackman com Rachel Weisz van bordar els seus papers, així com escoltar un tema de l'excel·lent banda sonora de la pel·lícula.

L'escena memorable de la setmana: Steven Seagal a "En tierra peligrosa"

L'altre dia vaig pensar en que les escenes memorables que penjava últimament eren massa fàcils, en el sentit que estava clar que a tothom li agradarien. Acabo de caure en que la paraula "memorable" no té perquè tenir connotacions positives, també pot ser memorable per dolenta. Per tant, avui penjo una escena que jo personalment recordaré sempre. El mestre en qüestió, Steven Segal. La pel·lícula, dirigida per ell, "En tierra peligrosa". No us la perdeu. No us perdeu el discurs moralista que fa cap al final de l'escena, i el gran sentit de la justicia que té. El joc al que juguen no té desperdici, oi?

NOTA: si voleu podeu passar directament al minut 5, que és quan la cosa es posa entretinguda!

No he pogut evitar transcriure el discurs final, que és de riure:

Steven: ¿Qué es lo que hace falta? ¿Qué es lo que hace falta para que la esencia de un hombre cambie?

Paleto: Necesito...tiempo... para cambiar... tiempo (gemecs).

Steven: Yo también... (pausa) yo también.

L'escena memorable de la setmana: Sin perdón

Estava pensant en una escena memorable per penjar i ha estat inevitable caure de nou en el gran Eastwood, un especialista pel que es veu en això de rodar escenes inoblidables (o és que a mi m'agrada molt). Avui és el torn de Sin perdón, una obra mestra del western. Segur que tots recordareu l'escena, seguríssim.

Aprofito per comentar una novetat al bloc: com veureu al final de l'entrada, ara es pot qualificar l'article. He respectat els qualificatius que ja venien de "serie": divertit, interessant, genial i he afegit "desastrós", pels qui tinguin ànims de criticar!! Espero que us agradi i que tingui èxit (almenys més que la puntuació per estrelles!!). Ah, i veureu que podeu prémer més que un botó per comentari, o sigui que si voleu posar divertit, interessant i genial en un mateix, no us diré que no!

L'escena memorable de la setmana: En busca de la felicidad i Ali

Donat que Will Smith està en boca de tots, avui penjo dues escenes per demostrar, pels escèptics (que no sou pocs!), que aquest home és molt bon actor quan s'ho proposa.

La primera es tracta del final de "En busca de la felicidad", si no l'heu vist millor absendre's, tot ella és un SPOILER. Amb respecte aquest film, a mi em va agradar força, és una bonica història de superació amb una gran actuació de Will Smith.



La segona és d'Ali, una pel·lícula de Michael Mann plena de força que mai em canso de tornar a veure. La caracterització de Will Smith és espectacular, es converteix en Ali. El video que he penjat conté dues escenes de la pel·lícula, brutal el muntatge del Michael Mann, genial la banda sonora, oi? A mi el combat amb el Foreman em posa la pell de gallina.

En fi, una llàstima que aquest actor miri més per la pela que altra cosa, ja que m'agradaria veure'l en papers més complicats dels que acostuma a escollir.

L'escena memorable de la setmana: Camino a la perdición

Tinc la sensació que "Camino a la perdición", un excel·lent film, no va rebre el reconeixement que li corresponia (el mateix que succeïa amb Donnie Brasco). Sam Mendes va confirmar ser un mestre a l'hora de filmar després d'haver entrat per la porta gran amb la seva òpera prima "American Beauty", i "Camino a la perdición" ens va deixar impressionants escenes, entre les que destacaria la que penjo. Ben pensat, crec que és una de les millors escenes que he penjat fins ara en aquest bloc. Brutal.

SPOILER important si no s'ha vist la pel·lícula

L'escena memorable de la setmana: Donnie Brasco

L'escena memorable d'avui és una reivindicació d'un dels millor films de mafiosos que s'ha fet mai, una pel·lícula que personalment m'encanta: Donnie Brasco. Volia penjar l'escena final en la que Al Pacino deixa en el moble de casa les seves pertinences (quin actoràs!), però com no l'he trobat penjo aquesta, que també és molt bona, en la que SPOILER

El mafiós interpretat per l'Al Pacino pregunta al Johnny Depp si és un infiltrat: If you are a Rat.. Then I'm the biggest fuckin' mutt in the history of the mafia!. Molt bona pel·lícula, m'han vingut ganes de veure-la de nou!

L'escena memorable de la setmana: El cazador

No sé com m'ha vingut al cap aquesta impressionant pel·lícula sobre la guerra del Vietnam, El Cazador, de Michel Chimino. Us penjo l'escena de la ruleta russa, probablement la més famosa del film (SPOILER important, per si no l'heu vist). Memorables actuacions de Robert de Niro (Bob, qui ho diria que acabaries protagonitzant pel·lícules lamentables) i del Christopher Walken.



PD. Com haureu comprovat, aquesta setmana no puc actualitzar tant el bloc com voldria, disculpeu!

L'escena memorable de la setmana: Un mundo perfecto

"Un mundo perfecto" és una de les millors pel·lícules de Clint Eastwood, però no està suficientment valorada. En la meva opinió és fins i tot superior a Mystic River i Million Dollar Baby, excel·lents films també. Recordo que quan la vaig veure de petit (deuria tenir uns 12 anys aprox) em va impactar moltíssim l'escena que penjo, que és esplèndida i aterridora, segur que la recordareu. Sento no penjar-la en versió original, no l'he trobat.

L'escena memorable de la setmana: Kill bill 2

Avui és el torn del gran Quetin Tarantino i una de les seves pel·lícules més indescriptibles, Kill Bill 2. L'escena que penjo és emocionant, amb un guió impressionant, una banda sonora millor impossible... un gran final pel dolent més carismàtic que ens ha regalat el cine en l'última dècada, el Bill.

- How I look?

- You look ready.

PD. Qui no va comptar les passes del Bill embargat d'emoció?

L'escena memorable de la setmana: Cartas desde Iwo Jima

Ja sabeu que em va agradar molt "Cartas desde Iwo Jima", la primera pel·lícula que vaig comentar en aquest bloc. He seleccionat una escena molt impactant, la del suicidi col·lectiu, BANZAI!

Podeu accedir al comentari que vaig fer en el seu dia clickant aquí.

L'escena memorable de la setmana: American History X

Al llegir sobre l'actuació de l'Ed Norton a Hulk m'ha vingut al cap una de les millors actuacions que he vist mai, la del Derek Vinyard a American History X. És impressionant lo convincent que està l'Ed Norton; probablement si no fos per la seva actuació, la pel·lícula no hagués tingut tan ressó, ja que en realitat té moltes coses de telefilm. Les dos escenes que penjo em posen la pell de gallina cada cop que les veig.

L'escena memorable de la setmana: Into the wild

No fa molt que us vaig parlar d'aquesta pel·lícula, Into the Wild. Com podeu llegir en el comentari, em va agradar moltíssim. Sóc conscient de que molts diuen que és un film irregular, i pot ser que sigui així, però a mi em va marcar. Aquesta escena que penjo és una de les millors de la pel·lícula, emotiva a més no poder, en una gran interpretació de Hal Holbrook.

Com a curiositat us diré que en el llibre que John Krakauer va escriure sobre Chris McCandless, el Ron (el iaio interpretat pel Hal Holbrook) explica que efectivament li va dir al Chris que el volia adoptar. Un llibre molt interessant i recomanable, per cert, ja que l'autor (John Krakauer, un reputat escalador) fa el mateix recorregut que el Chris intentant descobrir el perquè del seu comportament.

L'escena memorable de la setmana

Avui us porto la millor escena (final) d'una de les meves pel·lícules preferides, "Una historia verdadera", de David Lynch, que té ni més ni menys que un 8 a filmaffinity. No entenc com un mateix director pot fer una meravella tan sencilla i conmovedora com aquesta, i després un film sobrevaloradíssim que em va semblar un timo monumental, "Mulholland Drive". Si no heu vist la pel·lícula millor no mireu l'escena, perquè és el final. Pels qui l'heu vist, no em direu que no és un dels millors finals que heu vist al cine... amb poques paraules expressa tots els sentiments de l'Alvin... ah, i espectacular banda sonora! Que la disfruteu!

L'escena memorable de la setmana

A petició de Fonamental, penjo una escena de "El verano de Kikujiro", una de les grans obres del genial Takeshi Kitano (a mi Dolls em fa morir d'avorriment, però m'encanta "Brother", sobretot el final, que és genial i Zaitochi és també molt bona). Com diu Fonamental, aquesta pel·lícula destaca per la seva sencillesa i tendresa. L'escena en particular és força graciosa, no us la perdeu (el doblatge, això sí, és terrible).

L'escena memorable de la setmana: Dersu Uzala

Quina obra mestra, quins dos grans personatges! És una pel·lícula que tothom hauria de veure, una oda a l'amistat i a la naturalesa, impressionant! Podeu accedir al comentari de la pel·lícula AQUÍ.

L'escena memorable de la setmana

A petició de Venecialoca, avui posaré una gran escena d'una gran obra mestra, "El séptimo sello", de Ingmar Bergman. La millor partida d'escacs a vida o mort que s'ha vist mai en el cine. Si no l'heu vist, us la recomano moltíssim.

L'escena memorable de la setmana

Ara que he comentat Rebobine por favor, de Michael Gondry, val la pena recordar aquesta gran escena de "Eternal Sunshine of Spotless mind" (Olvídate de mi!) subtitulada. Fonamental, espero les teves recomanacions!!