Californication

Aquest diumenge a la tarda volia anar al cine, però al mirar el diari quines pel·lícules feien vaig pensar que millor quedar-se a casa, no n'hi havia cap que em motivés... per això aprofito per recomanar-vos una sèrie que em té enganxat (sí, una més!): Californication, protagonitzada per David Duvochny (sí, el soso del Mulder d'Expediente X). 

"Californication" ens mostra, barrejant comèdia i drama, la vida del Hank Moody, un escriptor amb grans problemes per escriure, que viu del seu últim èxit (5 anys enrere), fornicant dia sí dia no, mentre intenta reconquerir la seva ex-dona. 

Estem davant una sèrie realment divertida, amb capítols de 25 minuts de duració (sempre es fan curts!), un personatge protagonista excel·lent (té el cinisme del House però és molt més humà i proper) i un guió molt bo. Cada capítol és diferent de l'anterior i, almenys en la primera temporada, els protagonistes van evolucionant, així com la relació entre ells. 

L'actuació del David Duvochny m'ha sorprès molt positivament, fa seu el personatge. El tenia per un actor molt limitat, i probablement ho sigui, però es converteix en el Hank Moody, un penjat carismàtic amb qui ràpidament congeniem. 

Ara mateix l'oferta que tenim de sèries americanes és brutal, però en realitat, de bones bones no n'hi han tantes. Aquesta, tot i no ser una obra mestra, mereix una oportunitat. Ja em direu que tal us ho passeu amb el Hank Moody! 

Dexter

Ja que aquest cap de setmana no he pogut anar al cinema, aprofitaré per comentar una sèrie que m'ha sorprés d'allò més, Dexter. Quan va sortir i vaig saber de què anava, la vaig rebutjar sense donar-li ni un capítol. L'argument em semblava (i em sembla) amoral, un metge forense que per les nits es dedica a fer d'assassí en sèrie. Sí que queden poques idees, pensava. No podria haver estat més equivocat. 

"Dexter" és una excel·lent sèrie, divertidíssima, intel·ligent i original que enganxa desde el primer capítol (almenys la primera temporada que he pogut veure) gràcies a un guió rebuscat i potentíssim (que recorda a l'anime japonès Death Note) i a un personatge principal que, Sorpresa! és difícil que no caigui bé. 

L'actor protagonista (Michael C.Hall) juga un paper clau en la sèrie, composant un assassí carismàtic, amb el que simpatitzem per la seva preocupació en no poder sentir, i la seva lluita constant per conseguir relacionar-se i connectar amb la resta d'humans. A part d'això hi ha forces secundaris bons, com els policíes Angel i Doakes, o el propi assassí de la primera temporada. 

El Martí ja la recomana fa temps al seu bloc, si no m'equivoco és la seva sèrie preferida... mai hagués dit que jo l'acabaria recomanant també, però no me'n queda un altre, és boníssima. Per temàtica segur que no em marcarà tant com The West Wing o Lost, però bé, potser sí, Dexter no deixa de sorprendre!

The West Wing, la millor sèrie de la història

És la 2a vegada que us parlo de "The West Wing". Just acabo de veure el final de la seva 7a temporada, la última, per desgràcia, ja que la NBC la va cancel·lar. Ha estat un viatge llarg, però es una pena que s'hagi acabat.

Un luxe de sèrie, tothom l'hauria de veure. La millor que he vist mai. Els personatges són entranyables, les actuacions memorables, i els guions, una obra d'enginyeria que funciona millor que un rellotge suís; és una meravella, vaja.

Si teniu ganes de crear un grup de Facebook, i no sabeu quin, jo us dono una idea: "Grup perquè els simpàtics de la NBC tornin a fer "The West Wing"". La 8a temporada està esperant... Bartlet, què gran ets tio!

Us penjo la que per mi és la millor escena de la sèrie (és difícil decidir, cada capítol és una obra mestra digne d'estudi). Que gaudiu la cançó "Brothers in arms", dels Dire Straits.

Anterior comentari de The West Wing aquí.

Deadwood: Primera temporada

Ho reconeixo, avui per la tarda tenia pensat veure 3:10 to Yuma per poder-la comentar en el bloc, però m'he trobat amb una força major: el grandíssim partit Roger Federer-Rafa Nadal, que s'ha allargat fins a les 10:30 de la nit. Diuen que no hi ha mal que per bé no vingui, així que aprofito per comentar una sèrie a la que m'estic enganxant i que es mereix estar en l'Olimp dels Déus: Deadwood.

"Deadwood" és un western que narra les desventures d'un poblat que viu fent frontera amb la reserva india de Black Hill, l'any 1876, on la Llei del més fort impera sobre cap altra. Al Swearengen és el líder corrupte del poble, l'amo del bar-puti-casino de Deadwood, un home per a qui el fi justifica sobradíssimament els mitjans. Seth Bullock és un sheriff incorruptible que arriba al poble amb l'intenció d'obrir un negoci. En el poble també hi tenen cabuda el mític Wild Bill Hickock o la Calamity Jane. Com us podeu imaginar, la polèmica està servida.

Per mi, la referència més clara amb la que comparar aquesta gran sèrie és "Los Soprano", produïda també per HBO. Ambdues tenen un repartiment coral, un guió esplèndid i un dolent memorable. I és que tot i ser una sèrie coral, el protagonista més carismàtic de Deadwood és l'Al Swearengen, un personatge que guarda moltes similituds amb el Tony Soprano, un cabronàs que es fa estimar. Si, és cert que "Los Soprano" és contemporànea i "Deadwood" un western, però considero que si agrada una, també agrada l'altra.

Dit això, comentar que estem davant una sèrie de qualitat extraordinària, que brilla en tots i cada un dels seus aspectes: actuacions, guió, realització, banda sonora, tot és d'impecable factura. Cal fer menció apart de l'impressionant actuació de Ian McShane, que fa seu l'Al Swearengen de la mateixa manera que ho havia fet el Gandolfini amb el Tony Soprano, així com de l'ambientació de l'època, hiperrealista, demostrant que les produccions televisives ja no tenen res que envejar a la gran pantalla (les americanes, s'entén).

És un western i potser no té, a priori, tan atractiu com altres sèries, però no us la deixeu perdre, val molt la pena. De fet, no seria agosserat dir que està al mateix nivell que The West Wing, Los Soprano o Lost, sens dubte (i això és moltíssim, o no?).

Porca misèria

El millor producte que ha sortit mai de TV3 i una de les meves sèries preferides, així de clar. "Porca misèria" ha estat per mi tot un descobriment, una sèrie que ha superat amb escreix les meves expectatives, i que ha mantingut un nivell altíssim durant les seves 4 temporades.

Aquesta gran sèrie, creada, dirigida, guionitzada i protagonitzada pel Joel Joan combina a la perfecció comèdia i drama, sense caure en cap moment en les exageracions pròpies de cada gènere. "Porca misèria" és com la mateixa vida, amb moments bons i dolents, i aquí resideix el seu gran encert. En aquest sentit es desmarca clarament de la típica tele-novel·la catalana en la que cada familia té un assassí i un violador.

El protagonista Pere Brunet (Joel Joan) és un maniàtic guionista; la seva nòvia, la Laia, una investigadora del Clínic. El germà del Pere, el Roger, un pijo snob adicte a la feina. L'Àlex, el típic amic que sempre va de gorres, molt entranyable. Hi ha molts bons personatges a "Porca misèria", i les relacions entre ells són complexes i elaborades amb dedicació pels guionistes.

Les actuacions són realment estelars: el Joel Joan és un actor que abans no m'agradava, però el veure 2 obres de teatre que ha fet recentment i "Porca misèria" m'ha fet canviar d'opinió, és molt intens, versàtil, i s'ha fet seu el personatge del Pere Brunet; la resta dels actors ho fan també genial, destacant el Roger Coma, que configura a la perfecció un personatge antipàtic com el Roger, i el Julio Manrique, perquè l'Àlex és la òstia!

Personalment no la vaig veure per TV3, sino que me la vaig comprar en DVD (venen les 2 primeres temporades juntes i les 2 següents, també juntes). Si en el seu moment no la veu veure pels perjudicis que podia causar al poder semblar una tele-novel·la més, doneu-li una oportunitat. I pels qui viviu fora de Catalunya i llegiu aquest bloc, de veritat us la recomano moltíssim. No sé si l'edició de DVD té subtítols en castellà, però si és així, endavant! No us penseu que la trobo bona per ser català; crec que si l'exportessin als EUA, amb el mateix guió, tindria molt d'èxit igualment. Ah, i tot un encert de Joel Joan el saber acabar la sèrie en el moment que tocava, amb una 4a temporada genial, probablement la millor.

Puntuació: Excel·lent

PD. Com que no he trobat el tràiler a Youtube, poso la cançó de "Porca misèria", cantada pel Joel Joan, una balada. Em va sorprendre que cantés tant bé, la veritat. La dedico a qui ja sap que li dedico :)

El Ala Oeste de la Casa Blanca, 1a temporada

We love America!

Si sou d'aquells que odien qualsevol cosa relacionada amb la gran potència mundial, que repulsen l'amor a la gran bandera, més val que no perdeu el temps llegint aquesta recomanació. No hi ha dubte que "The West Wing" és un "chute" directe de sentiment yankee, però d'alta qualitat.

Pels qui no sabeu de què va, "The West Wing" ens explica la vida política de l'ala oest de la Casa Blanca. El president Bartlet, molt ben interpretat pel Martin Sheen, és demòcrata, liberal, catòlic i un sabi de collons: és economista amb Premi Nobel inclòs. Apart d'això té un gran sentit de l'humor, és comprensiu, i... en definitiva, que és el president ideal dels EUA, inspirat en Kennedy i Clinton, segons he llegit.

La resta de l'equip és també genial, d'una moral i ètica inqüestionable. Tots estan compromesos amb el país i la causa! Els actors ho fan realment bé. Em va saber greu saber que el John Spencer, actor que interpreta al Leo (mà dreta del president), és mort. Havia descobert un molt bon actor, típic secundari americà.

A "The West Wing" tot és idílic, això està clar. Personalment des d'un principi em va agradar, tot i que en el segon capítol crec, el Bartlet va deixar anar una frase que em va deixar els pels de punta (no es literal, sino el que recordo): "les aniquiliaré de la faz de la tierra con el rayo de luz de Dios". Si no m'hagués comprat la temporada sencera, segurament ja no hagués vist el tercer capítol, la veritat. Però donar-li un vot de confiança ha valgut la pena.

El punt fort de la sèrie és el guió, genial. Es increïble com pot enganxar tant una sèrie que parla de temes "mundans" tals com les perícies per nominar a un jutge pel Tribunal Suprem o per convèncer a 5 congressistes que votin una Llei sobre el cens electoral. Però enganxa, i molt.

En definitiva, que si la comenceu a mirar acceptant tot lo anteriorment dit, "The West Wing" és sens dubte una gran sèrie, entretinguda, interessant (sobre tot en temes de tàctiques polítiques) i de factura impecable. Almenys la primera temporada que he pogut veure.

• Puntuació filmaffinity: 6,7
  
• Puntuació: 8

The Office

M'agradaria recomanar "The Office", una comèdia molt bona que crec que s'emet per la Sexta. En primer lloc, precisar que és imprescindible veure-la en V.O. El doblatge que han fet és patètic, i veure-la en espanyol fa baixar moltíssims punts a la sèrie, de veritat.

"The Office" és un "remake" d'una sèrie anglesa amb el mateix nom. Ens explica les relacions existents entre una sèrie de freaks oficinistes i el seu director: Michael Scott, interpretat magistralment per Steve Carrell (Virgen a los 40, Little Miss Sunshine, Sigo Como Dios). El Michael Scott és un cap per recordar, com ja veureu o ja heu vist. D'altra banda, hi ha uns quants personatges més que no tenen desperdici. A mi personalment m'encanta el Dwight (en la foto, el tiu més lleig amb ulleres).

L'humor de la sèrie és molt anglès, i destaca pel seu estil pseudo-documental: els protagonistes són conscients de l'existència de les càmares, i en moltes ocasions parlen dirigint-se a elles.

Si us va agradar Arrested Development, aquesta també us agradarà, són estils similars. Espero que algú vegi "The Office" per comentar-la!! De moment he vist la primera temporada, que només té 6 capítols, i estic començant a veure la segona, que està molt bé!

Puntuació: 8
Puntuació filmaffinity: 7,7

The Shield

Avui recomanaré una altra sèrie que no us podeu perdre: The Shield. No sé si la han donat per televisió alguna vegada, encara que no em sona. Com sempre, jo me la vaig comprar legalment, encara que segur que la podreu aconseguir per altres mitjans.

The Shield és una sèrie de policies, amb un estil clàssic, de ritme trepidant i violència i corrupció a l'estil de "Los Soprano". El que sens dubte la converteix en una sèrie especial és el seu protagonista, Vic Mackey. És un policia corrupte, molt mafiós, però a l'hora lleial amb els seus. L'actor que l'interpreta, Michael Chiklis ("la Roca" de los 4 fantásticos) la clava, donant al Vic una gran personalitat que el fa molt atractiu: d'una banda l'odies (trafica amb droga i mata sense miraments) però de l'altra l'aprecies, gràcies al seu gran carisma i al magnetisme que desprèn. És com un Pitbull, ja veureu. A part d'això, també hi ha uns quants secundaris bastant interessants, complexos, profunds, que fan que "The Shield" sigui una sèrie a seguir.

Una altra cosa que destacaria de The Shield és que els personatges dolents no són sempre dolents, ni els bons sempre bons. És real, i políticament incorrecte. Pràcticament tots actuen moguts pels seus propis interessos.

Personalment només he vist la 1ª temporada, que té 13 capítols (l'últim d'ells genial), i estic esperant impacient que al Fnac els arribi d'una vegada la 2ª per veure-la ja! Per cert, això de tenir les sèries amb packs és un problema, perquè s'acaben rapidíssim, no creieu?

Perdidos (LOST)

Ho té tot: intriga, acció, aventura, amor, terror, drama, ciència-ficció... tots
els gèneres possibles combinats a la perfecció!

La missió d'aquest comentari és ben senzilla: si encara no heu vist Perdidos, si encara no l'heu viscut, podeu deixar de llegir i posar-vos les piles, perquè us esteu perdent una experiència única!

Per mi, la millor sèrie de TV que s'ha fet mai. Ho té tot: intriga, acció, aventura, amor, terror, drama, ciència-ficció... tots els gèneres possibles combinats a la perfecció! De moment se n'han fet 3 temporades, i si no m'equivoco, encara en queden 3 més per venir.

Pels qui no l'hagueu vist mai, l'argument és el següent: els passatgers d'un avió (el mític vol 815) tenen un accident, i es queden perduts en una illa misteriosa. A partir d'aquí, passen tantes coses, que és millor no explicar-les, per tal de mantenir el factor sorpresa.

Els protagonistes de la sèrie, que en són molts (encara que els centrals en són, de moment, 3), són pràcticament tots genials (jo odiava en especial al Boone, sort que va passar a millor vida, i sento especial devoció pel Sawyer, vaya crack!): mica en mica, a mesura que avança la sèrie, els anem coneixent millor, a través d'un sistema que, almenys per a mi, és un del grans encerts de la sèrie: els flashbacks. Cada episodi conté el flashback d'un dels protagonistes, de manera que podem saber com eren abans d'arribar a la illa. Això pot arribar a cansar quan el flashback és, per exemple, sobre el primo del Boone, però quan és sobre un dels personatges principals, acostuma a ser genial.

Tècnicament no té res a envejar a les millors produccions de Hollywood. De fet, l'episodi pilot té el rècord d'ésser el més car que s'ha fet fins ara. En quant al guió, com ja veureu o ja sabeu, té mils de misteris per descobrir, cada cop més a mesura que avança la sèrie, i això és una de les coses que fa que enganxi tant, les ganes de conèixer els "perquès" del què succeix.

Hi ha qui diu que la 2a i 3a temporada perden nivell respecte la 1ª. Personalment, sóc tant Lostadicte, que no veig aquesta baixada per enlloc. Tinc "mono" de Lost, i espero amb ganes la 4ª temporada. És veritat que potser pot arribar a cansar les inventades que tant sovint es treuen de la màniga els guionistes, però jo crec que el més important és deixar-se endur pel joc, sense pensar en lo idiota que és creure-t'ho tot.

En definitiva, una sèrie boníssima, que passarà a la història!

Per cert, pels fans de Lost, us recomano moltíssim seguir la sèrie a través de la pàgina web del Martí: http://martiaragones.zoomblog.com El Martí s'ho curra molt, perquè comenta cada capítol desde el moment en què el fan als EUA. Se'l pot considerar tot un expert en la matèria.

Puntuació: 10 Puntuació filmaffinity: 8,1

Arrested Development

Una bona comèdia, encara més alternativa que "Scrubs", que us recomano
que veieu si teniu l'oportunitat

"Arrested Development" és una sèrie americana que m'agradaria recomanar. No em sona que l'hagin fet aquí, encara que potser sí que ha passat per la televisió digital... Jo em vaig comprar la 1ª temporada al FNAC, perquè havia llegit que el Zach Braff (protagonista de "Scrubs") la recomanava. M'imagino que si la voleu veure només us queda comprar-la o bé atacar l'ordenament jurídic del nostre preuat país descargant-la per Internet. Que consti que jo recomano la primera opció! També hi ha la possibilitat de demanar-la al videoclub marchelo...eh Edu i Quique?

Pel que fa a la sèrie, té un humor molt absurd, molt rebuscat (tant rebuscat que hi ha bromes que costa pillar-les), i al principi és difícil agafar-li el ritme... però un cop comences a conèixer els personatges, tots excèntrics, et vas enganxant progressivament. Està filmada com si es tractés d'un reality show, a l'estil de "Los Osborn", per intentar donar una mica de sensació de realisme entre tanta esquizofrènia. Una altra característica novedosa d'aquesta comèdia, és que no hi ha les típiques rialles de fons, que si la sèrie és dolenta la fan insoportable.

"Arrested Development" ens explica la vida de la familia Bluth: al cap de familia el tanquen per evasió d'impostos i altres delictes, i el Michael, el protagonista, i única persona normal de la familia, té que tirar endavant el negoci del pare, aguantant com els seus germans li demanen constantment diners per viure del gorro. Perquè entengeu de quins tipus de personatges estem parlant: el Job és un "ligón" que aspira a convertir-se en un gran mag; el Tobias és gay, està casat amb la germana del Michael, i té la greu enfermetat de "la no desnudez": no s'atreveix a despullar-se, i es dutxa sempre amb uns texans curts ben apretats; el George Michael, fill de Michael, és un nen bastant repelent, que està enamorat de la seva cosina, amb la que viu. Costaria decidir quin és el més freak de tots.

En definitiva, una bona comèdia, encara més alternativa que "Scrubs", que us recomano que veieu si teniu l'oportunitat. Això sí, tingueu paciència en els primers capítols, i ja veureu com progressivament us va agradant més i més.

PD. Em reafirmo en què els americans són indiscutiblement els millors fent sèries!

Puntuació: 7,5

Puntuació filmaffinity: 7,5

Traffic, la miniserie

"Traffic, la miniserie" és una sèrie de 250 minuts de duració, realitzada pels creadors de "24", i basada en la pel·lícula de Steven Stoderbergh amb el mateix nom. Realment em sorprèn molt que hagi passat desaparcebuda, perquè és una "minisèrie" de gran qualitat. En el meu cas, vaig trobar "Traffic, la miniserie" per casualitat en una de les meves visites semanals al FNAC, i ha resultat ser una compra encertadíssima.

Tot i ser un producte destinat únicament per la televisió i per la venta en DVD, la Universal s'ho ha currat, i molt. Tècnicament "Traffic, la miniserie" és impecable, tant o més que moltes altres pelis americanes, i molt més que la majoria dels films que venen d'altres continents. A més, el guió està molt elaborat: la trama es situa a Seattle i a Afganistan, i hi ha 4 històries que mica en mica es van creuant, totes elles relacionades amb el món del tràfic: d'armes, de drogues, de persones...La banda sonora és molt adequada també, destacant moments que recorden una mica l'estil de Gladiator o El Fuego de la Venganza, entre d'altres.

Les actuacions són perfectes: els actors no són coneguts "de nom", però de ben segur que us sonen, perquè són els típics secundaris americans, que als EUA n'hi ha a patades. A més, en certa manera, el fet que els protagonistes no siguin de "1a línia" fa més verosímil la història.

Com a referències, jo l'he trobat com una barreja entre "24" i "The Unit", tot i que molt millor que aquesta última. Personalment m'ha sorprès tant com ho va fer en el seu moment "Hermanos de sangre", sèrie que vaig conèixer gràcies a les cintes de video de l'Edu, i que com aquest, és un producte de gran qualitat.

No sé si estareu d'acord amb mi (atenció que ara ve un comentari impopular, sobretot pel "Lenin", que és un declarat i convençut anti-americà!), però no hi ha ningú com els americans a l'hora de fer sèries (i probablement, també cine): Friends, Scrubs, Padre de Familia, Prison Break, Perdidos, 24, i un llarg etcètera...

En fi, que si se li ha de posar algún "però" a "Traffic, la miniserie", és que sigui tan curta! Quan s'acaba penses: i perquè ha de ser una minisèrie? No podria ser una sèrie? Però probablement, si s'hagués allargat el resultat hagués estat molt diferent...si millor o pitjor, no ho sabrem!

Els freakis de sèries americanes (eh Edu?) ja tardeu en veure-la!

Puntuació: 8,5

Scrubs

Un cop acabada la setmana santa, m'agradaria recomanar una sèrie de TV que a mi personalment m'encanta i que no molta gent segueix: "Scrubs". És una comèdia que té lloc en un Hospital, i que es centra en les relacions entre els personatges que treballen en el mateix (i no tant en la resolució de casos mèdics de laboratori, com a House). Hi ha situacions realment còmiques, i té un humor surrealista boníssim, amb molts flashbacks a l'estil de "Padre de Familia". Els personatges són genials, sobretot (almenys per mi) el JD, el Dr. Cox, el Bob Kelso i "el conserje".

Personalment la he seguit pel Canal +, però ara mateix no sé exactament si la fan o no. En DVD només s'ha editat la 1ª temporada, tot i que en realitat ja van per la sisena. Els qui l'hagueu vist ja em direu què us sembla!

Puntuació: 8

Mijtana filmaffinity: 7,6