Twitter del bloc

diumenge, 27 de gener de 2008

Hacia rutas salvajes (Into the wild)


Sean Penn la clava, boníssima!
Ahir nit vaig veure "Hacia rutas salvajes" i puc dir que ja forma part del meu imaginari llistat de pel·lícules preferides. Volia que ho fos abans de veure-la, i efectivament s'han complert les meves expectatives (no com amb American Gangster, per posar un exemple recent). Queda molt freaki dir-ho, però avui és un gran dia!
Suposo que ja haureu llegit de què va aquesta impressionant història (real): Chris McCandless és un jove de 22 anys que quan acaba la universitat decideix donar els 24.000 dòlars que té estalviats a una ONG, agafar el cotxe i marxar sol a l'aventura, sense dir res als seus pares. El seu objectiu és arribar a Alaska i endinsar-se "Into the wild".

La premisa no podria ser millor: una road movie de les de sempre en la que el Chris (que es fa dir Alex Supertramp) es va trobant amb personatges secundaris dels que marquen. En aquest sentit, té molts punts en comú amb "Una historia verdadera", de David Lynch (pel·lícula que és una obra mestra).
La filosofia de vida que mou al personatge principal és el retrobament del jo individual a través de la naturalesa. Per això, Sean Penn, que dirigeix la pel·lícula però no actúa, ha triat unes localitzacions impressionants: deserts, els ràpids de Colorado, i Alaska. El director de fotografia és el mateix que Diarios de motocicleta, i es nota, perquè és igualment boníssima. A mi personalment m'encanten els paissatges americans, i si a més sona la música d'Eddie Vedder, el cantant de Pearl Jam (el meu grup preferit), doncs què més puc demanar? Brutal!

Com ja he dit, el Chris es troba amb gent al llarg del seu viatge que donen un toc molt especial a la història: una parella de hippies, un empresari del sector agrari, una noia de 16 anys i un avi, interpretat per un tal Hal Halbrook, a qui han nominat molt merescudament a l'Oscar al millor actur secundari. Menció apart mereixen totes les escenes en les que apareix el Hal Halbrook, són genials, emotives i molt sinceres. És difícil que una pel·lícula sigui una obra mestra sense tenir bons secundaris (em refereixo tant al paper en sí, al personatge de guió, com al actor que l'interpreta), però Hacia rutas salvajes els té, ja veureu. Els actors ho fan molt bé: el Chris McCandless l'interpreta un semidesconegut que és diu Emile Hirsch, que estic segur que es convertirà en un actor important. Com el Tom Hanks a Náufrago, ho dóna tot interpretant el personatge (es va aprimar 20kg) i a més ho fa molt bé. Pel tipus de personatge que interpreta podria haver caigut molt fàcilment en excessos i sobreactuacions, però se n'ha sortit amb nota. També apareix la Catherine Keener (sempre ho fa bé) i el Vince Vaughn, en un paper divertit.

La història en sí no deixa de ser impressionant. Realment el primer que pensareu és que aquest paio estava boig, perquè viure dos anys sense diners a "lo comando" no pot ser fàcil. I viure a Alaska sense tenir coneixements de caça i supervivència tampoc. Personalment comprenc la decisió del Chris, encara que lògicament no faria res semblant i trobo que és una idea massa radical i extrema. Qui no ha pensat mai de deixar la vida que porta i fer alguna bojeria? Però tant com per fer això... Apart d'una oda a la naturalesa (missatge ecologista inclòs), també hi ha una important crítica al consumisme de la societat, i a l'enorme capacitat de generar necessitats innecessàries (genial la lletra de la cançó Society, d'Eddie Vedder, de la qual en penjo el video).
Com ja veureu, el poètic final de la pel·lícula (2 hores i 15 aprox) ho lliga tot de forma perfecte, equilibrant en certa manera el radicalisme del protagonisme.

Total, que em va encantar aquesta pel·lícula, la història que explica, les impressionants imatges, els genials diàlegs (el guió el firma el mateix Sean Penn) i una banda sonora millor impossibe. Per tant, si no ha quedat clar, la recomano enèrgicament a tothom. Si a més, us havia agradat Una historia verdadera, segur que us encantarà aquesta. Sincerament, trobo incomprensible que hagin nominat a l'Oscar a Michael Clayton i no aquesta. És que no ho entenc, de veritat. I que no tingui una nominació al millor guió adaptat, fotografia, banda sonora...fins i tot actor principal per Emile Hirsch. És possible que sigui pel meu fanatisme en pel·lícules que m'agraden molt, però crec que objectivament Michael Clayton és molt pitjor, o aquesta és molt millor, com vulgueu.

PD. Espero Martí i Edu que aquesta sí que la veieu i comenteu si tinc raó de pensar que és tant bona o és una de les meves flipades! Cormac, creo que por tu espíritu aventurero te gustará.

  • Puntuació: 9,5
  • Puntuació filmaffinity: 8
El millor: els paissatges, la història, els actors, i Eddie Vedder (la banda sonora, genial!).
El pitjor: que no hagi obtingut un merescut reconeixement per part de l'Acadèmia dels Òscars. Està clar que Sean Penn és un paio que no cau bé a Hollywood, però es mereixia, com a mínim, estar nominat a millor director.




5 comentaris:

Cormac ha dit...

vas a comentar expiación?
vas a hablar del barça?

Marchelo ha dit...

Expiación me da pereza verla, lo que la gente me ha comentado no me motiva.

Y el Barça... mejor no hablar del barça.

Cormac ha dit...

Ok, es posible que Expiación sea muy femenina, por ponerlo suave... ;-) Algo más machote, es la que vi anoche, "Wild Angels" (1966)de Roger Corman... puedo comentarla? Llevo todo el día dándole vueltas, me encantó!! el trailer está en http://www.youtube.com/watch?v=7asJAXMKGX4

Edu ha dit...

a veure, segur k t'agrada expiación,per ser peli royu amoríos impossibles i troncats es bona.joder marcelitu,si et va agradar la del velo pintado k té pinta de pastelón, expiación tb t'agradara,està ben feta,i té un final ben aconseguit.Aposto a k t'agradarà pinxu

martí ha dit...

Expiación és una gran peli. La temàtica pot agradar més o menys, però tècnicament és admirable. Direcció, fotografia, banda sonora, muntatge, etc... I a més, té algo que la fa diferent a la resta de pelis a les quals tu creus que s'assembla, no sé si m'explico. Jo te la recomano.

Into the Wild tinc pensat veure-la el proxim finde. Ja en tenia ganes, i després de veure el teu comentari, encara més. Té pinta de que m'agradarà. Últimament aprecio especialment aquest tipus de pelis.

Per cert, si no has vist El Asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford, fes-ho pq també val molt la pena. D'aquí un o dos dies penjaré el comentari al meu blog...

Portem una ratxa de grans pelis últimament.

 
anar a dalt