tag:blogger.com,1999:blog-80809873090260479482023-11-16T18:17:32.642+01:00Marchelo's WeiMarchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.comBlogger243125tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-20774748386777844372009-12-12T13:36:00.003+01:002009-12-12T13:59:06.351+01:00Bon nadal!<span class="Apple-style-span" style=" ;font-family:arial;font-size:small;"><div style="text-align: justify;"><span><span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Bon nadal a tots!<br /><br /></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></div><div style="text-align: justify;"><span><span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Com fa un temps escric per dir algo que suposo que molts ja us imaginàveu: tot i que no m'agradi, haig aturar "oficialment" l'activitat del bloc, em falta temps i ara mateix no puc dedicar-li l'esforç que voldria. Em sap greu perquè fa força temps que, amb més o menys regularitat, he anat escrivint comentaris de pel·lícules, però no hi ha més a fer!!</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Igualment us dic que espero que aquesta no sigui una "mort" definitiva, tinc l'esperança de poder tornar a escriure en un temps! De moment però el que he fet és crear un <a href="http://twitter.com">Twitter</a> del bloc, em podeu buscar per "marcheloswei" o "Marchelo's Wei" i agregar-me, si voleu. Intentaré fer comentaris breus de pel·lícules a través del Twitter... si aprenc a fer-ho funcionar!</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Moltes gràcies a tots els qui us heu passat per aquí alguna vegada, i pels vostres comentaris! A tots els qui teniu blocs de cine us seguiré llegint, ens veiem per la bloggosfera!</span></div></span>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-55694936103884436412009-10-26T20:24:00.009+01:002009-10-30T19:29:52.900+01:00El secreto de sus ojos<div style="text-align: center;"><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYgl4xfQ1LC1StpQkfqNBcorGGIKUsyHxduaMhXY6XEd4vXsZNjsuaPj7tRnhMP_hDpdcXrqY4eSkhQEUks043yJqbI7JwWqOGisgv6Co-__ldiOq6WC3GjwV2cMt_3ZZX4Ps97fFw0k0/s1600-h/el_secreto_de_sus_ojos.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 216px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYgl4xfQ1LC1StpQkfqNBcorGGIKUsyHxduaMhXY6XEd4vXsZNjsuaPj7tRnhMP_hDpdcXrqY4eSkhQEUks043yJqbI7JwWqOGisgv6Co-__ldiOq6WC3GjwV2cMt_3ZZX4Ps97fFw0k0/s320/el_secreto_de_sus_ojos.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5398461621334452850" /></a><div style="text-align: justify;">Juntament amb "Up", "El secreto de sus ojos" és la millor pel·lícula que he vist aquest any 2009, i un dels millors trhillers que recordo haver vist mai. Hi ha moltes ocasions en les que recomano un film conscient que no a tothom agradarà. No és el cas. <b>Aquesta s'ha de veure, sí o sí. Indiscutible. </b></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ricardo Darín interpreta a Benjamín Espósito, secretari d'un jutjat argentí als voltants dels 70 que s'obsesiona amb l'investigació de l'assassinat d'una jove. Els anys passen i el Benjamín no aconsegueix treure's del cap el crim, ni tampoc la companya del jutjat de qui s'enamora. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Només havia vist una pel·lícula de Juan José Campanella, "El hijo de la novia", que és excel·lent. Per això em sembla sorprenent que sigui el mateix director el que firmi "El secreto de sus ojos", <b>una història de tall clàssic típica de thriller que d'entrada sembla tenir poc en comú amb "El hijo de la novia"</b> però que, a diferència de moltes de les pel·lícules d'aquest gènere, desenvolupa els seus protagonistes. </div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>El guió de "El secreto de sus ojos" és impressionant, tant per la trama policíaca com per la construcció dels seus personatges</b>. La història enganxa des de l'inici de la pel·lícula fins el seu final, amb revelació sorpresa inclosa. Hi ha escenes, <b>moments que queden pel record, frases, paraules, mirades, que conmouen amb gran naturalitat</b>. Destacaria per sobre de tots els relacionats amb l'amic del protagonista, el Benjamín, un personatge amb el que es simpatitza ràpidament. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 182px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWNOu-HZ8peXRScKUS0HmW6i7yn_c1nGTRSCGPSIb1P_JFBUhGa8m-HHUnw6bv4DuV05e8SsMLDsMplltXknHtjr1c33fGzkl-K7JyjpykrXRfgpWspa3d53KPvzPhLtENg4WnpdknQBw/s320/el-secreto-de-sus-ojos1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5398461845936067394" /></div><div style="text-align: justify;">Les <b>interpretacions de la pel·lícula són espectaculars</b>, especialment les del Ricardo Darín (Benjamín Espósito) i Guillermo Francela (l'amic i company de feina del Benjamín). El primer ja el tenim força vist, el tenia per un bon actor però a "El secreto de sus ojos" em va deixar impressionat, la seva subtil actuació es mereix tots els reconeixements que se li puguin donar i més. En quant al segon, Guillermo Francela, és un actor que no coneixia però que em va encantar, fa a la perfecció d'anti-heroi diverit. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Realment no sabria trobar aspectes negatius a aquesta pel·lícula, m'ha sorprès molt positivament. Tot i que se'n parli poc, probablement per no provenir de Hollywood, <b>és una obra mestra indiscutible</b>. </div><div style="text-align: justify;"><ul><li>Puntuació filmaffinity: 8,3</li><li>Puntuació Marchelo's Wei: (*****)</li></ul></div><div style="text-align: justify;"><b>El millor</b>: tot. La millor escena, la de les fotografies.<br /></div><br /><object width="560" height="340"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/GcHkTSqeGoU&hl=es&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/GcHkTSqeGoU&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-15946505961848485472009-10-17T13:10:00.006+02:002009-10-17T13:46:19.508+02:00Ágora<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlf_JTlSaw6vojTYSyq2PHZFLwlNHpD_FmJc-3R5XIVIt9FSbpUSA5wXNgJwq2P-SoUyey_SZBhuccUcNfyNV64Cp5ZxCQsH042rc8X7bU0FgOvg9zlB7fZ_rwYLYKWPfgxby2Wv3DMk0/s1600-h/agora.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 235px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlf_JTlSaw6vojTYSyq2PHZFLwlNHpD_FmJc-3R5XIVIt9FSbpUSA5wXNgJwq2P-SoUyey_SZBhuccUcNfyNV64Cp5ZxCQsH042rc8X7bU0FgOvg9zlB7fZ_rwYLYKWPfgxby2Wv3DMk0/s320/agora.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5393533011745002706" /></a><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style=" ;font-family:arial, serif;">Ahir nit vaig passar una gran estona veient "Ágora", una pel·lícula que combina a la perfecció l'entreteniment amb un missatge anti-fonamentalisme i la divulgació d'un personatge (Hipatia) i context històric força desconeguts.</span></div><span class="Apple-style-span" style=" ;font-family:arial;font-size:small;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Ágora" es sitúa en l'Alexandria del segle IV DC, on conviuen en conflicte pagans, cristians i jueus. Hipatia és una filòsofa-astrònoma que tracta d'esbrinar els secrets del sistema solar, a l'hora que pacificar la situació de confrontació religiosa existent en la població.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="color:#993300;">Alejandro Amenábar va confirmant, pel·lícula a pel·lícula, que és l'Steven Spielberg espanyol</span></b>. Comparteix amb ell un ull clínic per crear films comercials (només cal veure el cas d'Ágora, que en menys d'una setmana s'ha convertit en el film espanyol més vist de l'any) sense deixar d'impregnar en les seves pel·lícules la seva visió del món. Com a l'Spielberg, molts el titllen d'efectista, i probablement tinguin part de raó, però el que és indubtable és que és un director més que efectiu.<br /><br /></div><div style="text-align: justify;"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 320px; height: 179px; " src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAG6tUU9mGtmvzP_m9DG9hnxtW9A0EyFEvSEbPDfl9d8M14hVZcBCu4v2P3dGCw8t7SWy9o0eWMmglrM1P0KzdOA6Xn7tGh6rQziMc5W7Nq4shluVO_TE-2P9wMRZQdFuVyqbkpynlaBM/s320/agora-rachel-weisz.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5393532607282255394" /></div><div style="text-align: justify;">L'argument d'Ágora gira al voltant de dos temàtiques ben diferenciades, <b><span class="Apple-style-span" style="color:#993300;">l'Astronomia i el conflicte religiós, que el guió firmat pel Mateo Gil sap conjugar a la perfecció</span></b>. La pel·lícula denúncia les conseqüències negatives del fanatisme regiliós (un aspecte més que actual) i de no plantejar-se les creencies, i ho contrasta amb la mentalitat oberta d'Hipatia, una dona que contínuament es pregunta el perquè de les coses, i que no accepta abraçar cap fe. Diuen que "Ágora" no ha trobat distribuidora a Itàlia i als EUA per la pressió exercida pel Vaticà i el lobby conservador americà, respectivament, per la imatge que es dóna dels cristians. <b><span class="Apple-style-span" style="color:#993300;">La veritat és que Amenábar no té un interès especial en criticar el cristianisme, sinó més aviat qualsevol tipus de creència que comporti la confrontació amb qui no la comparteix</span></b>. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tècnicament "Ágora" és un <span class="Apple-style-span" style="color:#993300;"><b>film espectacular</b></span>, es noten els 50 millons d'euros invertits. El director demostra el seu virtuosisme en les escenes de guerra, amb plans aèris impossibles i un ritme accelerat però que permet veure el què està passant. La recreació de l'època és impecable, i recorda molt a l'aconseguida per la grandíssima sèrie de la HBO "Roma". La banda sonora de Dario Marinelli (Expiación) és també excel·lent. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'aspecte <b><span class="Apple-style-span" style="color:#993300;">on més falla la pel·lícula és, sens dubte, en l'actuació d'algun dels seus protagonistes</span></b>. Així, Oscar Isaac, l'actor que fa d'Orestes, demostra constantment no estar al nivell exigit per una super-producció com aquesta, amb un recital d'expressions molt poc creibles. Tres quarts del mateix succeeix en el cas de Max Minghella, qui fa de Davo, un personatge complexe que li va gran. En contrast a aquests errors de cast, atribuibles probablment a no tenir pressupost per contractar millors actors, tenim a una gran Rachel Weisz fent d'Hipatia. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Definitivament "Ágora" és <b><span class="Apple-style-span" style="color:#993300;">un film més que recomanable</span></b>. Probablement rebrà més crítiques de les habituals pel fet de ser espanyola i donar una mala imatge del cristianisme (la que es mereix), però això no treu que Amenábar ha confirmat, una vegada més, que és el director espanyol amb més projecció internacional. </div><div style="text-align: justify;"><ul><li>Puntuació filmaffinity: 7</li><li>Puntuació Marchelo's Wei: (****)</li></ul></div><div style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="color:#993300;">El millor</span>: </b>Hipatia i el missatge de la pel·lícula, evident però necessari i més que actual. <b><span class="Apple-style-span" style="color:#993300;">El pitjor: </span></b>algun dels actors protagonistes. </div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><object width="560" height="340"></object></div>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-50342576560213002812009-09-26T13:25:00.005+02:002009-09-26T14:30:33.005+02:00Inglorious Basterds<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCZhTYjU-SyTyNtUITa3ItgSDzxMdfRlVZHdf4Gd_NiSypmen2cjZ1-dSKV76y1i8IuGT4i3Kq9REPuTxAN0PrbtJuOjnrPtaVUc6XuMiL9Y4cRrmCLqmg1MMNKPf6OHy0M1gIOvy4cKw/s1600-h/inglorious-basterds-cartel.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 222px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCZhTYjU-SyTyNtUITa3ItgSDzxMdfRlVZHdf4Gd_NiSypmen2cjZ1-dSKV76y1i8IuGT4i3Kq9REPuTxAN0PrbtJuOjnrPtaVUc6XuMiL9Y4cRrmCLqmg1MMNKPf6OHy0M1gIOvy4cKw/s320/inglorious-basterds-cartel.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5385752107875084610" /></a>Quin paio més gran, el Quentin Tarantino! Probablement és un dels directors de cinema actuals que té una major llibertat creativa a l'hora de tirar endavant les seves pel·lícules. Sempre ha fet el què li ha donat la gana, i aquesta és la seva gran virtut que el fa ser tant gran. Ha creat escola, un estil propi, "tarantinià", marca de la casa, inconfusible. <br /><br />Aldo Raine (Brad Pitt) és un jueu-tinent-americà responsable de capitanejar l'esquadró dels bastards, un equip de jueus que té una única missió: matar nazis. Al voltant d'aquests bastards pivoten les històries creuades de "Inglorious Basters".<div><br /><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(204, 0, 0);">"Inglorious Basterds" és una genialitat més de Quentin Tarantino</span></span>. Una vegada més ha jugat fort, al fer una pel·lícula bèl·lica sobre la 2a Guerra Mundial en la que revesteix la història per tots coneguda, utilitzant un to a estones còmic com és habitual en ell, i tirant de diàlegs absurdament memorables. El millor de tot és que <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(204, 0, 0);">per fi podem veure una pel·lícula en la que els jueus no són els vençuts, són cruels assassins de nazis</span></span>. <div><br /><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisKKj7cq6E6IQOe6oeW-UrSZqHsUkmmONUehJ-_MHDTiqF2j2fRG8cXXYvkUHJoQuqITpUYMhzLbL3scz6H1s3gODFdDJNJ2mfdZ_DXbeDGFPjmAXgok6GKZyL59e8oMj4nsPoyi0Eto0/s320/inglorious_basterds.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5385752184354838402" />La pel·lícula està dividida en capítols, com succeïa a Pulp Fiction i Kill Bill. <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(204, 0, 0);">Dels 5 capítols n'hi ha de boníssims i d'altres que no tant, sent el film en ocasions irregular</span></span>. El guió de "Inglorious Basterds" no és probablement tant brillant com el de Pulp Fiction o Kill Bill 2, però igualment ens regala moments espectaculars. Personalment vaig trobar impressionant la tensió del primer capítol, excel·lentment rodat i contemporitzat, amb una gran direcció d'actors. <div><br /></div><div>I és que <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(204, 0, 0); ">un dels punts forts i denominador comú de les pel·lícules del Tarantino són les actuacions dels seus intèrprets</span></span>, que sempre donen el millor de sí mateixos. En el cas de "Inglorious Basterds" destaca el divertidíssim i extremat paper del Brad Pitt, amb un to de veu sencillament genial, i també l'alemany que interpreta al nazi Hand Landa. <div><br /><div>No exagero si afirmo que <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(204, 0, 0);">mai havia vist un film en el que fos tant imprescindible la versió original</span></span>. Els canvis d'idioma (anglès, alemany, francès i italià) juguen un paper bàsic en el guió de la pel·lícula, i no m'imagino com es pot doblar una conversa a un mateix idioma, quan se suposa que el que escolta no entén el que parla... A més, en versió original es pot gaudir d'un dels moments més divertits de la pel·lícula, el Brad Pitt dient "adivedercci" amb accent yankee.</div><div><br /></div><div>Estic convençut que "Inglorious Basterds" tindrà el seu nombrós grup de detractors, tant convençuts com que els fans de sempre de Tarantino, com és el meu cas, estaran contents d'haver disfrutar d'un espectacle únic que, per desgràcia, es repeteix en menys ocasions de les que voldríem. </div><div><ul><li>Puntuació filmaffinity: 8<br /></li><li>Puntuació Marchelo's Wei: (****1/2)</li></ul></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(204, 0, 0);">El millor: </span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;">per fi algú ridiculitza i castiga als nazis i al malparit del Hitler! </span><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(204, 0, 0);">El pitjor: </span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;">al ser un film llarg hi ha moments "no tant genials". </span></span><br /></div></div></div><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/cTUDXLKI3LY&hl=es&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/cTUDXLKI3LY&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /></div></div>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-61336619352862117572009-09-14T20:23:00.003+02:002009-09-20T13:03:20.130+02:00Distrito 9<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicI6Snw-CgAiRRtWooH-tLtnioN82L_4GDj8AgtI2QIdACI7j77X2KnfQTpERdIa53D-3ywFpLoNcopi-fVN3kqlFtRg0PyidJbZAm576oSWh1M2U1zIagfDlsR6W-P7sO5ZgCBEybgks/s1600-h/distrito+9.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 283px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicI6Snw-CgAiRRtWooH-tLtnioN82L_4GDj8AgtI2QIdACI7j77X2KnfQTpERdIa53D-3ywFpLoNcopi-fVN3kqlFtRg0PyidJbZAm576oSWh1M2U1zIagfDlsR6W-P7sO5ZgCBEybgks/s320/distrito+9.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5383503448075831154" /></a><br /><div style="text-align: justify;">"Distrito 9", estrenada recentment, s'està convertint en un petit fenòmen, una relativament modesta pel·lícula de ciència ficció que, apadrinada pel nou Rei Midas Peter Jackson, està guanyant el reconeixement de la crítica, arribant-se a afirmar que ha suposat una revolució similar a la de Matrix. <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">N'hi ha per tant? No, però tot i així, és un film força interessant de veure</span> (sobretot la primera part). <br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">1982: a Johannesburgo arriba una nau alienígena, i allà s'hi queda. Les autoritats decideixen tancar els alienígenes que troben i tancar-los en un camp de refugiats. Mica en mica la convivència es va complicant, i el govern busca la solució que menys incomodi als seus ciutadans. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Al parlar de "Distrito 9" cal distingir clarament entre la primera part de la pel·lícula i la segona: </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">La primera part del film</span>, rodada en format de fals documental, <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">és sens dubte el millor de la pel·lícula</span>. En aquest inici se'ns mostra com viuen els extraterrestres, la discriminació que pateixen, en un clar paral·lelisme amb l'apartheid que van viure milers de sud-africans. <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">És un retrat original, cínic, d'humor negre, i molt inquietant</span>. L'estil documental assegura l'inmersió en la pel·lícula, fent creibles uns fets tant fantasiosos com els de l'horrorosa Independence Day. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">La segona part de la pel·lícula</span>, que comença amb un esdeveniment que marca clarament al protagonista del film, un anti-heroi, <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">és clarament inferior</span>. La originalitat de la primera part es perd, i <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">el que havia començat pràcticament com un drama social esdevé una pel·lícula d'acció-ciència ficció mil vegades vista</span>. Entretinguda, però mil vegades vista, que no destaca ni per la originalitat del guió ni tampoc pels efectes especials, al ser una producció relativament modesta. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el pla actoral <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">destaca el desconegut protagonista</span> (físicament no us recorda l'Spike Jonze), en un paper molt intens i dramàtic, un repte que supera amb nota. La resta d'actors són també desconeguts, propis d'un film de Sèrie B. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Realment valorant el film en el seu conjunt, és una pena que hi hagi una baixada de nivell tant important entre la primera part i la segona part, ja que és una <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">pel·lícula diferent que val la pena veure</span>. No és una revolució, però sí una bona, encara que irregular, pel·lícula que mostra les bones maneres d'un director debutant que ha començat amb bon peu. </div><div style="text-align: justify;"><ul><li>Puntuació filmaffinity: 7,1<br /></li><li>Puntuació Marchelo's Wei: (***)</li></ul></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">El millor</span>: la primera part de la pel·lícula. <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">El pitjor</span>: la segona part...</div><br /><object width="560" height="340"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/69utrKauwVQ&hl=es&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/69utrKauwVQ&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-85277296311411906062009-09-14T19:59:00.003+02:002009-09-14T20:21:35.119+02:00Mapa de los sonidos de Tokyo<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAAcwaMq9I9GFhVhHF-GJ-EDCTQ5xF1l0B89HEspfWi921xyYRy1TO8DjtvUJMF1XCRcrPIhYzOkpJoAIe0Btoq70udjf0XNZFGreZJvf51LdId-Qzm23gKlDhWAdljUjVkvSBpflqXps/s1600-h/mapatokio.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAAcwaMq9I9GFhVhHF-GJ-EDCTQ5xF1l0B89HEspfWi921xyYRy1TO8DjtvUJMF1XCRcrPIhYzOkpJoAIe0Btoq70udjf0XNZFGreZJvf51LdId-Qzm23gKlDhWAdljUjVkvSBpflqXps/s320/mapatokio.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5381389233800168450" /></a><br />Avui estic de sort: escriure sobre una pel·lícula de la Isabel Coixet és crear un debat segur, ja que és una d'aquelles persones que no deixa indiferent a ningú. Com ja vaig comentar amb motiu d'Elegy, m'és absolutament igual com és la Coixet-persona. Com a directora de cinema em sembla prou interessant, i té una filmografia destacada.<br /><br />En David (Sergi López) és el propietari d'una vinicoteca a Tokyo que coneix a la Ryu (Rinko Kikuchi), la dona que l'ha d'assassinar. La necessitat els junta i a partir d'aquí viuen una història que és millor no explicar.<br /><br />"Mapa de los sonidos de Tokyo" és un film d'allò més <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(0, 0, 153);">suggerent i especial, un puzzle amb peces precioses però que en moltes ocasions no acaben d'encaixar</span></span>. Sempre s'ha dit que sense un bon guió una pel·lícula no pot ser bona, i en el cas de "Mapa de los sonidos de Tokyo" aquest debat té molt de sentit.<br /><br />El guió firmat per la Coixet és <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(0, 0, 153);">extremadament esquemàtic en la construcció de personatges i, en algunes escenes, les línies de diàleg sonen ridícules</span></span>. A "Mapa de los sonidos de Tokyo" es parla molt poc, seguint la tradició nipona d'insinuar amb imatges i no paraules, al pur estil del xinès Won Kar Wai, però el poc que es diu és en termes generals massa simple, inocu, inofensiu.<br /><br />L'esquematisme dels personatges és un encert en els secundaris que circulen per la pel·lícula, especialment el tècnic de so, però suposa un llast per la parella protagonista, si bé el personatge de la Ryu és misteriós i compta amb la gran actuació de la Rinko Kikuchi.<br /><br />En quant al David, el personatge interpretat pel Sergi López, mereix un punt i apart. <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(0, 0, 153);">Ell protagonitza els moments menys creibles del film, i això és culpa tant del guió escrit per la Coixet com del propi Sergi López</span></span>. Diu la Coixet que va escriure aquest personatge pensant en el Sergi López, i aquest és el primer error, ja que físicament no encaixa amb la sexualitat que hauria de desprendre el David. A més a més mai s'acaba d'entendre perquè fa el que fa, sent el que sent, i el seu comportament és massa de "macho ibèric" com per ser un català que s'ha adaptat a la vida japonesa. Ben pensat, la Coixet ha tingut més encert al dibuixar la cultura japonesa que no pas la occidental, que teòricament hauria de conéixer millor. <br /><br />En l'apartat d'aspectes positius cal destacar la <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(0, 0, 153);">brillant conjunció entre el sons de Tokyo i la seva bellesa, així com l'excel·lent muntatge de les imatges</span></span>. L'aspecte estètic del film està molt treballat i, almenys per mi, en justifica el seu visionat.<div><br /></div><div>Reprenent el debat anterior, personalment considero que sense un bon guió no pot existir una bona pel·lícula, i per això "Mapa de los sonidos de Tokyo" és <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(0, 0, 153);">un film imperfecte</span></span>. Ja per acabar, comentar que és totalment imprescindible veure-la en versió original: jo vaig cometre l'error de veure-la doblada, i el Sergi López doblant-se a ell mateix és insoportable, una broma de mal gust. No exagero. </div><div><ul><li>Puntuació filmaffinity: 5,5<br /></li><li>Puntuació Marchelo's Wei: (***)</li></ul></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">El millor</span>: el tècnic de so i l'apartat audiovisual del film. <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">El pitjor</span>: Sergi López doblant-se a ell mateix...</div><br /><object width="560" height="340"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Epbvqqisads&hl=es&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/Epbvqqisads&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-66212641681232697372009-09-07T21:00:00.004+02:002009-09-14T19:58:54.803+02:00Enemigos Públicos<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBow8MF2wlVcgyyRa54eyLfiDN5p57qCDZl8yZof4x6bcNllCSsPY6enNJEX1_jtLp9_AfD-CQ2NAaQbDzdiatre88T1NW12nw7lbAGPbNYH4-97yc-7mgl4zQzM8HDaXlB9oMa9j7bv4/s1600-h/Enemigos_publicos_-_600.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 226px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBow8MF2wlVcgyyRa54eyLfiDN5p57qCDZl8yZof4x6bcNllCSsPY6enNJEX1_jtLp9_AfD-CQ2NAaQbDzdiatre88T1NW12nw7lbAGPbNYH4-97yc-7mgl4zQzM8HDaXlB9oMa9j7bv4/s320/Enemigos_publicos_-_600.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5378802861945432882" /></a><span class="Apple-style-span" style=" ;font-family:Times;"><div style="margin-top: 8px; margin-right: 8px; margin-bottom: 8px; margin-left: 8px; font: normal normal normal small/normal arial; "><div style="text-align: justify;">Decepcionat, fred, indiferent i amb son. Així és com he acabat el visionat d'"Enemigos Públicos", i ara us explicaré perquè:</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><strong>Decepcionat</strong>: tothom esperava molt d'aquesta pel·lícula, i jo també. Michael Mann és un director que m'agrada, té una força visual impressionant, i ja des de que vaig saber que es faria un trhiller de gàngsters protagonitzat per Johnny Depp i Christian Bale, esperava amb ganes veure "Enemigos Públicos". Volia, per tant, veure una obra mestra, i per això la decepció ha estat més gran. En la meva humil opinió, "Enemigos Públicos" no és més que un film correcte, excel·lentment rodat i fet amb gust, això sí.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><strong>Fred</strong>: les pel·lícules del bo del Michael Mann acostumen a ser fredes, però aquesta s'emporta el premi, et deixa congelat. Les pulsacions de "Enemigos Públicos" es mantenen inalterables al llarg de tota la pel·lícula, no hi ha un sol clímax (ni al final, que pel què succeeix hauria d'emocionar). Val a dir que l'inici del film és brillant, molt similar al de "Batman: El caballero oscuro"; en aquest, se'ns presenta de forma inmillorable al protagonista de la pel·lícula, John Dillinger (Johnny Depp), un carismàtic lladre de bancs. Un cop passats aquests 10 primers minuts, "Enemigos Públicos" entra en un ritme constantment ensopit o ensopidament constant.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><strong>Indiferent</strong>: així és com m'ha deixat la pel·lícula i, més concretament, el protagonista John Dillinger (tot i un esforçat Johnny Depp) i el seu perseguidor, interpretat amb professionalitat però poca gràcia pel Christian Bale. El guió profunditza poquíssim en el caràcter del Dillinger, i això fa que en cap moment ens sentim implicats amb tot el que li passa al llarg de la pel·lícula.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><strong>Amb son</strong>: el metratge del film és excessiu (140 minuts), i si tenim en compte que el ritme és monònton, i que en cap moment t'arribes a endinsar en la pel·lícula... doncs això, a mi em van entrar ganes de posar-me a dormir.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">És possible que hagi estat excessivament crític amb "Enemigos Públicos", però entenc que als bons directors se'ls ha d'exigir més. És millor que moltes altres pel·lícules, està clar, però no serà recordada gaire temps. Bé, almenys per mi.</div><div style="text-align: justify;"><ul><li>Puntuació Marchelo's Wei: (***)<br /></li><li>Puntuació filmaffinity.com: 6,4</li></ul></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">El millor</span>: la factura tècnica impecable. <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">El pitjo</span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">r</span>: la vaig veure fa dues setmanes i ja no recordo gaires escenes de la pel·lícula...</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div></div></span><object width="560" height="340"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Q8xOgO7_eT8&hl=es&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/Q8xOgO7_eT8&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-30346287450539456442009-08-24T21:05:00.006+02:002009-09-14T19:59:10.329+02:00Up<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAgKYDw6fCKmrB0SRKTKfa5-_znA7WxLfHfubAfFChldISsWRNqt-rAZuNQRlLpZ4FwIK_jiOp-M9wTPf-KKh2tg-wk79ennOyMzeX0zprsmBfTT4lFL-1rOtDhnr8tU6SLi6ATEyqUEk/s1600-h/up_pixar-2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5375740142825988466" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 216px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAgKYDw6fCKmrB0SRKTKfa5-_znA7WxLfHfubAfFChldISsWRNqt-rAZuNQRlLpZ4FwIK_jiOp-M9wTPf-KKh2tg-wk79ennOyMzeX0zprsmBfTT4lFL-1rOtDhnr8tU6SLi6ATEyqUEk/s320/up_pixar-2.jpg" border="0" /></a><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="BORDER-COLLAPSE: collapse"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Per fi he vist la pel·lícula que m'ha fet recuperar la il·lusió de tornar a escriure aquí per recomanar-la a tothom: "UP" (bé, també he vist aquest estiu "Resacón en las Vegas", divertidíssima, i que també recomano!).</span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><span class="Apple-style-span" style="BORDER-COLLAPSE: collapse"><br /></span></div><span class="Apple-style-span" style="BORDER-COLLAPSE: collapse;font-family:arial;font-size:13;"><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El que està fent Pixar pel cinema des de la seva creació no té nom. Són uns autèntics genis, una </span><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold"><span class="Apple-style-span" style="COLOR: rgb(51,51,255)"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">fàbrica d'obres mestres</span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> (les meves preferides: Toy Story, Ratatouille, Wall-E i Up), que mica en mica comença a guanyar el reconeixement que es mereix en la indústria cinematogràfica. De fet, "Up" va obrir l'últim festival de Cannes, rebent excel·lents crítiques per part dels entesos i trencant (per mil·lèssima vegada) amb els prejudicis existents envers el cinema d'animació.<br /></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><br /></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">Carl és un ancià vidu que viu sol a casa seva, atrapat pels records d'una feliç vida al costat de la seva dona, amb qui va compartir sempre la il·lusió de fer un viatge d'aventura a sud-amèrica. De sobte coneix al Russell, on boy-scout que no calla, amb qui a base d'acumular coincidència acaba inmers en una aventura sense fre, que portarà al Carl a viure el viatge de la seva vida.<br /></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold"><span class="Apple-style-span" style="COLOR: rgb(255,0,0)"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><br /></span></span></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold"><span class="Apple-style-span" style="COLOR: rgb(255,0,0)"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">La paraula que millor descriu el que es sent al veure aquesta gran pel·lícula és "emoció"</span></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">: "Up" és un film ple de bons sentiments, una història sobre l'amor verdader (entre el Carl i la seva dona, l'Ellie), sobre el carpe diem, entès com a prendre't els girs que dóna la vida com a una nova aventura, sobre el companyerisme... i sobre molts altres valors tradicionals que sempre formen part dels films de Pixar (herència de la Disney).<br /></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><br /></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">Segur que pels puristes és agosserat comparar-la amb films d'actors de "pell i òs", però per mi "Up" té referències-similituds més que evidents amb "Una historia verdadera", de David Lynch (el Carl fa un últim viatge quan sembla que ja no li quedi res més per viure, igual que el protagonista de l'obra mestra de Lynch) i amb la més recent Gran Torino, de Clint Eastwood (ambdós protagonistes són uns "cascarràbies" que acaben per obrir el seu cor).<br /></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><br /></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">A "Up" hi trobareu </span></span><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold"><span class="Apple-style-span" style="COLOR: rgb(0,153,0)"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">múltiples referències cinèfiles</span></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"> (fins i tot una escena d'acció en concret recorda a Matrix!) i </span></span><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold"><span class="Apple-style-span" style="COLOR: rgb(255,102,0)"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">escenes antològiques</span></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">, destacant-ne una especialment: la que ens explica, a l'estil del cinema mut, els moments més importants de la vida del Carl amb la seva dona Ellie. És una seqüència preciosa i conmovedora, amb una capacitat de síntesi per a resumir el que és la vida impressionant. A mi em va marcar.<br /></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><br /></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">A nivell narratiu els 30 minuts de història comença com un drama centrat en l'avorrida vida del Carl (amb un to amarg que s'apropa al de "A propósito de Schmidt"). Un cop apareix el Russell, "Up" es converteix en una pel·lícula d'aventura de les de sempre, amb moments d'acció trepidants, però sense obviar la construcció dels personatges i la carga emocional generada al principi de la pel·lícula.<br /></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><br /></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold"><span class="Apple-style-span" style="COLOR: rgb(153,51,153)"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">A nivell tècnic "Up" és impressionant</span></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">. Personalment la vaig veure en 3D, i si bé al principi costa acostumar-s'hi, ho trobo una experiència 100% recomanable, és molt espectacular. Trobo que el preu que es paga és excessiu, això sí (3€ més que l'entrada normal).<br /></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><br /></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">Cal mencionar també l'excel·lent banda sonora de Michael Giacchino, compositor de les partitures de "Lost". En el cas de "Up" es deixen fora de joc les típiques cançons cantades a lo Disney que irriten a més d'un, per composar una banda sonora clàssica que acompanya a la perfecció la pel·lícula.<br /></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><br /></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">En fi, espero els vostres comentaris sobre aquesta pel·lícula que a mi m'ha emocionat com poques ho han fet últimament.</span></span><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><br /></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><ul><li><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">Puntuació filmaffinity: 8,3</span><br /></li><li><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">Puntuació Marchelo's Wei: (*****)</span><br /></li></ul><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold">El millor</span>: els 10 primers minuts són antològics. <span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold">El pitjor</span>: que veure-la en 3D sigui tan car. </span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><br /></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><br /></span></div></div></span><br /><embed src="http://www.youtube.com/v/qoZo9MiICo0&hl=" fs="1&" width="425" height="344" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always"></embed>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-43070722341604770992009-07-16T19:50:00.003+02:002009-07-16T20:00:55.813+02:00Tancat per vacances... bon estiu!<div style="text-align: justify;">Hola a tots!<br /></div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Després d'una llarga/llarguíssima pausa, torno per comunicar-vos "oficialment" que em prendré un temps de descans fins passat l'agost. Com haureu comprovat, últimament he anat baixant progressivament el ritme d'actualització del bloc, per una barreja de falta de temps i d'inspiració (i també per culpa d'aquesta calor infernal!). Per això, crec que és millor tancar el "xiringuito" per provar de tornar després de l'estiu amb energies renovades.<br /></div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Dit això, aprofito per comentar també que he tornat a inscriure "Marchelo's Wei" als premis blocs de Catalunya 2009. L'any passat vaig tenir la sort de ser un dels 5 finalistes en la secció de cultura, compartint l'honor amb el Martí de M.A. Confidencial, entre d'altres. Des de fa uns dies i fins a mitjans de setembre estarà obert el periode de votació. Com vaig fer l'any passat, a continuació us copio el link de votació a Marchelo's Wei (per si considereu que em mereixo el vot, of course!):<br /></div> <div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(255, 0, 0);"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:large;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><a href="http://www.stic.cat/premisblocs/index.php?option=com_php&Itemid=58&categoria=42&id=311"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(255, 0, 0);">VOTACIÓ PREMIS BLOCS DE CATALUNYA - MARCHELO'S WE</span></a></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:large;"><a href="http://www.stic.cat/premisblocs/index.php?option=com_php&Itemid=58&categoria=42&id=311"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(255, 0, 0);">I</span></a></span></span></div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sé que no és bon moment per deixar d'escriure en el bloc, però se m'han esgotat les piles, els qui actualitzeu un bloc habitualment suposo que m'entendreu! Doncs res, que tingueu tots un molt bon estiu, i fins aviat... i gràcies a tots vosaltres per seguir-vos passant per aquí. <br /></div>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-79306979377467006602009-06-07T19:27:00.002+02:002009-06-14T19:57:41.313+02:00El intercambio<div style="text-align: center;"><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfwkja7h7pMeu4HVv6psxqI5pRNBcRgESWN_Hw5LI97V2NE28DCFSh7dw0NJ2SHUlEtBNy6tnX7PcLsJ41KvjIuMmj1mX2svKXiZHyk_KpoZSLjDSuwlLyUeO-_46AYeXhUZmy8qJr4Gs/s1600-h/el-intercambio.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 223px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfwkja7h7pMeu4HVv6psxqI5pRNBcRgESWN_Hw5LI97V2NE28DCFSh7dw0NJ2SHUlEtBNy6tnX7PcLsJ41KvjIuMmj1mX2svKXiZHyk_KpoZSLjDSuwlLyUeO-_46AYeXhUZmy8qJr4Gs/s320/el-intercambio.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347243701044189570" /></a><div style="text-align: justify;">Com ja he dit en vàries ocasions en aquest bloc, el que està fent Clint Eastwood pel món del cinema és impressionant. <b>No hi ha director més regular en l'excel·lència</b>. Com a mostra, les seves últimes pel·lícules: El intercambio, Gran Torino, Bandera de nuestros padres, Cartas desde Iwo Jima, Million Dollar Baby, Mystic River...</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"El intercambio" se'm va escapar quan la feien en el cinema (em feia una mica de mandra per l'Angelina Jolie, una actriu que no m'agrada gaire). <b>Un cop vista, em sembla totalment incomprensible que no fos nominada en la última edició dels Oscars</b>. És un drama-trhiller perfecte, al nivell de les millors pel·lícules d'Eastwood, genial (per sencilla) direcció i amb grandíssimes actuacions (excepte la Jolie). </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'Angelina Jolie interpreta una mare que perd al seu fill quan se'n va a treballar. Després de llargues investigacions, la policia li entrega un nen que no és el seu fill i intenta, per totes, tapar el seu error. Ella lluita per denunciar l'error comès, però la policia farà el que sigui per silenciar-la.<br /><br /> </div><div style="text-align: justify;"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUXvLgcipke2_Mt8JxTeqd_FcOr3ZF943hvCy94mo7JYi2GK4mbwtsmcEGPX0AxnMgTnB9M9DF6FzGoK5jDmVh2jKi-f_IxBodnqmkOpUVCSOruKfnkpySlK7YnqyFqZzBMxENqiDSZ0g/s320/506756changeling.jpg" style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5347243787324885010" /></div><div style="text-align: justify;">Com ja havia fet amb "Mystic River", Clint Eastwood parteix d'una història típica de trhiller per composar un <b>drama familiar brutal i perturbador</b>, una dura crítica a la corrupció de la societat (i en particular de la policia), que enganxa moltíssim i passa volant, tot i el seu llarg metratge (140min). Pocs directors reflecteixen tant bé com l'Eastwood la <b>complexa moral humana, la doble moral, els grisos, els matisos</b>, en contrast amb els blancs i negres de les pel·lícules del Michael Bay. I pocs directors tenen tant d'art càmera en mà: en aquest film hi ha unes quantes escenes per recordar, però em quedo amb una en la que a un policia se li crema el cigarro que encén per fumar. Els qui l'hagueu vist la recordareu. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A part del seu excel·lent guió <b>el punt fort de "El intercambio" el trobem en les actuacions dels secundaris, capitanejats per un mesurat John Malkovich, al qui segueix un sorprenent Jeffrey Donovan</b> (que interpreta l'odiós policia que li fa la vida impossible a la Jolie). L'Angelina Jolie s'esforça molt, com és habitual en ella, però no me la crec: té una veu horrorosa, i exagera massa. Es nota que es vol treure l'etiqueta de sex symbol, però li queda un llarg camí per recórrer (tot i el seu Oscar). </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>M'ha sorprès lo bona que és "El intercambio", probablement perquè vaig cometre l'error de pensar que si a l'Eastwood no el nominaven a l'Oscar era per haver baixat el nivell</b>. Ni molt menys, tot i la seva avançada edat, aquest home està en plena forma! Ah, i ara està rodant un film sobre el Mandela (basada en el famós llibre de John Carlin "El factor human") que té molt bona pinta, amb el soso del Matt Damon i el gran Morgan Freeman. </div><div style="text-align: justify;"><ul><li>Puntuació filmaffinity: 7,6</li><li>Puntuació Marchelo's Wei: (*****)</li></ul><div><b>El millor</b>: sóc jo o és molt molt bona? <b>El pitjor</b>: la Jolie. </div></div><div></div><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/G0i9vHYiW2g&hl=es&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/G0i9vHYiW2g&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-12966666274465717462009-06-03T19:58:00.009+02:002009-06-04T20:04:04.897+02:00My blueberry nights<div align="justify"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLoKT_cvuiQI8IkhoVIk9uNq0iPVnHAAdSOqevVYg9ztXP5NJsGQcgfd_Wzut2KcpyVATCZXMdcaDCFGnT_QUYYAsQ4ahhHmQX-9rtjaFVKv3PiHx7cNBsDLJiablDmRZGpIs_sGIepAs/s1600-h/Blueberry+Nights+poster+cannes.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5343175701347675122" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 214px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLoKT_cvuiQI8IkhoVIk9uNq0iPVnHAAdSOqevVYg9ztXP5NJsGQcgfd_Wzut2KcpyVATCZXMdcaDCFGnT_QUYYAsQ4ahhHmQX-9rtjaFVKv3PiHx7cNBsDLJiablDmRZGpIs_sGIepAs/s320/Blueberry+Nights+poster+cannes.jpg" border="0" /></a><span class="Apple-style-span" style="BORDER-COLLAPSE: collapse"><span class="Apple-style-span">Wong Kar-Wai és, sens dubte, un dels autors més </span><span class="Apple-style-span">interessants en el panorama cinèfil actual. </span><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold"><span class="Apple-style-span">Els seus films són inimitables, desprenen classe, magnetisme i, com els llibres del gran Yukio Mishima, primen la <span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: normal"><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">subtil insinuació</span></span></span><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">, tot el contrari que les super-produccions que ens venen de Hollywood, que abusen de l'ús de la majúscula, la negreta i el subratllat.<br /><br /></span></span></span></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"></div><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><span class="Apple-style-span">"My blueberry nights" és la primera incursió de Wong Kar-Wai al cinema occidental, fent ús d'actors de parla anglesa tant reconeguts com Jude Law, David Starhain, Natalie Portman o la</span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><span class="Apple-style-span">cantant Norah Jones. Tot i així, la pel·lícula no perd les notes característiques del director, la seva essència, si bé no està al nivell d'altres films seus com Chunking Express, 2046 o In the mood for love.<br /><br /></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><span class="Apple-style-span"></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><span class="Apple-style-span" style="FONT-STYLE: italic"><span class="Apple-style-span">Una noia (Norah Jones) coneix al propietari d'un bar (Jude Law) el dia en el que la relació amb la seva parella s'acaba. Al mateix temps, i també per això, la noia decideix voltar pels Estats Units, en un viatge en el que intentarà retrobar-se amb ella mateixa, i en el que coneixerà gent força peculiar.<br /><br /></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><span class="Apple-style-span"></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><span class="Apple-style-span">El començament de "My blueberry nights", que té lloc en el bar on treballa el personatge interpretat per Jude Law, és genial. És digne d'elogi l'ús que fa el director d'un espai tant petit i tancat, però que a l'hora transmet una gran calidesa i tranquilitat: és el millor exemple de que </span><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">el cinema, en ocasions, pot ser ART, en majúscules</span></span></span><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">. Aspectes tècnics a part, la presentació dels personatges del Jude Law i la Norah Jones és perfecte. </span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"></div><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"></div><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"></div><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5343175812935076482" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 214px; TEXT-ALIGN: justify" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIcOnqLWAzJGq-3db8-_LZ3j3l5unjBerRQF6ZimaebEZbcA9wuJHHrXDDCSXQ774QmkaZCt2tweznwfv5tNrXZmMTjyVo6Esg81nXt-iEFQ-i5VPyfHz3OjizpeaO48mVkxWoNi0vaE0/s320/myblueberrynights.jpg" border="0" /><br /></div></span></span><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><span class="Apple-style-span">Una vegada la noia decideix fer el seu viatge en busca del somni americà, moment en el qual el film clarament es converteix en una </span><span class="Apple-style-span" style="FONT-STYLE: italic"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">road movie</span></span></span><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">, el film perd benzina. Analitzant els motius, considero que el principal "culpable" és el personatge interpretat per la Norah Jones, la protagonista de la pel·lícula que, parlant clar, no té sang a les venes. Ella va coneixent gent i va marxant dels llocs on resideix sense deixar rastre en ningú, i això fa que </span></span><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">en determintats moments de la pel·lícula et domini la indiferència, i es perdi l'atmòsfera magnètica tant atractiva que consegueix crear el brillant inici del film</span></span></span><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">, i que no es recupera fins els 5 minuts finals (impressionant l'escena que tanca la pel·lícula!). Wong Kar-Wai no es caracteritza per implicar-se massa amb els seus personatges, però en aquest cas s'ha passat de neutral. </span></span></div><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><br /></div></span></span><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><span class="Apple-style-span">En el terreny interpretatiu, cal parlar de Norah Jones, una excel·lent cantant que en aquesta ocasió fa d'actriu. La veritat, l</span><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">a seva actuació em va deixar tant indiferent com el seu personatge</span></span></span><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">, m'agradaria veure-la interpretant un paper amb més caràcter. Jude Law, Natalie Portman, Rachel Weisz, David Starhain tenen papers petits i, com a grans actors que són, compleixen sense problemes. </span></span></div><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><br /></div></span></span><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold"><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: normal"><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold"><span class="Apple-style-span">Esperava tantíssim de My blueberry nights, tenia tantes ganes d'entronar-la, que no he pogut evitar decepcionar-me un pè</span></span><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">l. És un film preciós, poètic a més no poder, formalment brillant de dalt a baix però que, per desgràcia, no m'ha emocionat com esperava que ho fes.</span></span></span><br /></div><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"></span></span><ul><li style="TEXT-ALIGN: justify"><div align="justify"><span class="Apple-style-span" style="BORDER-COLLAPSE: collapse"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Puntuació filmaffinity: 6,8</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </div></span></li><li style="TEXT-ALIGN: justify"><div align="justify"><span class="Apple-style-span" style="BORDER-COLLAPSE: collapse"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Puntuació Marchelo's Wei: (***1/2)</span></span></div></li></ul><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><span class="Apple-style-span" style="BORDER-COLLAPSE: collapse"><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El millor</span></span></span><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">: tot i que no ho pugui semblar pel meu comentari és molt bona! </span></span><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El pitjor</span></span></span><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">: dels grans directors sempre s'espera veure una obra mestra, i aquesta no ho és... </span></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><span class="Apple-style-span" style="BORDER-COLLAPSE: collapse"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/86kckraMXtI&hl=es&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/86kckraMXtI&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></div></span></span></span></span>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-45514302177795225212009-05-18T19:24:00.004+02:002009-05-18T19:58:56.840+02:00Ángeles y demonios<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjskGvJpr0SIcKlqNeexbs4zmIbpGavzPnCYyQwrrSzBcrjnhvIPJk5ak9cBYLig5AAF0KHAOM1xCxV_wIk_rHYMo42cX1JFui3j4pXzkmnhYEitBurFHTz4CJMDrJoedaaShw2NtnA9XI/s1600-h/angeles-y-demonios.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 222px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjskGvJpr0SIcKlqNeexbs4zmIbpGavzPnCYyQwrrSzBcrjnhvIPJk5ak9cBYLig5AAF0KHAOM1xCxV_wIk_rHYMo42cX1JFui3j4pXzkmnhYEitBurFHTz4CJMDrJoedaaShw2NtnA9XI/s320/angeles-y-demonios.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5337224685718245378" /></a><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">La veritat és que no tenia previst veure aquesta pel·lícula, "El Código da Vinci" i el pentinat del Tom Hanks m'havien semblat horrorosos... no obstant això, estem en plena època de blockbusters, i per veure-la un diumenge per la tarda, "Ángeles y demonios" no deixa de ser una bona opció. És un </span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">film normalet que no destaca en res especial, però que diverteix lo just per no considerar que has tirat els diners pagant l'entrada</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">. <br /></span></div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">En la Ciutat del Vaticà, el Papa mor i els Illuminati, un grup de fanàtics, segresta a 4 cardenals per tal d'assassinar-los públicament. La policia del Vaticà pensa en Robert Langdon (Forrest Gump, vull dir, Tom Hanks) per tal de que trobi, a contra-rellotge, als 4 cardenals abans de que els matin. </span></div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Les pel·lícules de l'excessivament odiat Ron Howard acostumen a ser previsibles, i en aquest cas no podia ser menys. </span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">"Ángeles y demonios" és previsible perquè, com succeeïx en tots aquests thrillers, juga a ser imprevisible</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">, sobretot al final del film. Que el dolents o els dolents no siguin els que semblen ser és previsible, i sembla que sigui un requisit indispensable a l'hora de fer aquest tipus de pel·lícules. A mi personalment aquest recurs efectista em comença a cansar, com també em cansa el que després d'un d'aquests girs sempre s'hagi d'explicar tot amb pèls i senyals. </span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 192px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqpYcsM_P76PoWLUs6-G7LU79YrB-klA4bILaAHqZQ7P_6yoQg2pg2fyaO_mx4V7v-6Y19R9LcTUD9cqynYJUQPvUPS6jmzO8ZxqNnyGTyqXB1jjjyM6O2ExupfkOSF1Z2iK61G4aOldo/s320/angelesydemonios2.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5337224788966973186" /></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">No només és previsible en això, sinó també per l'</span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">estructura repetitiva de la pel·lícula</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">: Tom Hanks busca pista - Tom Hanks busca cardenal, així, en quatre ocasions. Sort que no paren de passar coses, perquè sinó es faria molt avorrit. De fet, cap al final la pel·lícula pateix una important baixada de ritme, degut al seu excessiu metratge (138 minuts!): un film tant llarg ha de ser o molt entretingut o molt bo (o les dos coses) per no fer-se pesat, i no cal dir que "Ángeles i Demonios" no té aquesta sort. </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Entrant en el terreny de les actuacions, </span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">cal parlar de l'interpretació d'un gran actor, el Tom Hanks: lamentable</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">. Sí, lamentable, encara que una mica menys que a "El Código da Vinci", gràcies a una petita millora en el seu pentinat. Al bo del Tom no li va gens aquest paper, i per això es passa tota la pel·lícula dedicant-nos una ganyota rere l'altra, pot ser per recordar-nos els seus temps de Big o Splash!. De la resta d'actuacions: Ewan McGregor, soso, com gairebé sempre; Stellan Skarsgard, sobreactuat i desaprofitat. </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">En definitiva, un blockbuster decent, i poc més. Si busqueu diversió fast food us recomano veure abans "Star Trek" que aquesta, clarament és més bona. </span></div><div><ul><li style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Puntuació filmaffinity: 6,4<br /></span></li><li style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Puntuació Marchelo's Wei: (***)</span></li></ul></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El millo</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">r</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">: "Ángeles y demonios" millora "El Código da Vinci". </span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El pitjor</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">: era molt fàcil millorar "El Código da Vinci". </span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style=" ;font-size:23px;"><object width="425" height="344"></object></span><br /></div>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com83tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-51486796691726497312009-05-15T16:35:00.004+02:002009-05-15T18:34:29.502+02:00La princesa Mononoke<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4gzHe0nRK9fY51S8wkwbx1NvfdYj0EdDTX6ONeLmuMlawmgpSG9hETrQ2IPPkCkufV5kZaTYnPVPhcnlzZlR0fFLPB924ltkqf8KNFPyCXwdVu5OLzitdvdhfUhnrKk7mMq_WD_LK058/s1600-h/mononoke1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5336075027252411058" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 128px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4gzHe0nRK9fY51S8wkwbx1NvfdYj0EdDTX6ONeLmuMlawmgpSG9hETrQ2IPPkCkufV5kZaTYnPVPhcnlzZlR0fFLPB924ltkqf8KNFPyCXwdVu5OLzitdvdhfUhnrKk7mMq_WD_LK058/s320/mononoke1.jpg" border="0" /></a><br /><div><div align="center"><em>(si la teva intenció és llegir aquest comentari, et suggereixo que abans obris el video de youtube que he penjat al final: no cal que el miris, amb escoltar n'hi ha prou)<br /><br /></div></em><div align="justify">Tot i considerar "El viaje de Chihiro", del gran Hayao Miyazaki, una obra mestra indiscutible i una de les meves pel·lícules preferides, fins fa ben poc no havia vist "La princesa Mononoke", una altra obra rodona, tant o més bona que l'anterior; <strong><span style="color:#006600;">un film perfecte, madur, emotiu, que demostra que les pel·lícules d'animació no sempre són pels més petits</span></strong>.<br /><br />L'Ashitaka és un jove príncep d'un poblat del Japó rural que és ferit per un porc senglar endimoniat. Per tal d'evitar morir a causa de la maledicció del porc senglar, fa un llarg viatge en busca de l'Esperit de la Naturalesa, on coneix a la princesa Mononoke, veient-se inmers en una lluita entre les forces de la naturalesa i els éssers humans. </div><br /><div align="justify">Com haureu vist, la història de "La princesa Mononoke" està <strong><span style="color:#006600;">plena d'imaginació, i beu de la mitologia japonesa</span></strong>, com també succeïa a "El viaje de Chihiro". Esperits, animals que parlen, arbres que es mouen... seria un error confondre's i pensar que estem davant un film infantil: és fantàstic, sí, però adult i profund. El missatges de la pel·lícula són múltiples, i de ben segur que ja han estat motiu d'estudi. El més clar és ecologista/pacifista: <strong><span style="color:#006600;">l'ésser humà ha de saber conviure amb la naturalesa, respectant-la</span></strong>. També hi trobem una certa <strong><span style="color:#006600;">nostàlgia per lo tradicional</span></strong>, un dilema típicament japonés, una societat que ha de conviure amb la contradicció de voler ser puntera en quant a modernitat i tecnologia però sense perdre els estrictes valors pels quals es regien les generacions passades. Val a dir que en ambdós casos Miyazaki sembla optar per l'equilibri.<br /></div><div align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5336074666560747090" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_bNW2K0d6v1eHlIxe-du6IUGMuWc9gWsdjwcKfOQyWf2EnQCwkx1ccLRx4am1FFMfhLP950iDu3rNhcJ5VlCEipPxMDtQGvXAn09cznt0cY-L2rJNr1QX8NQM3OWbT3Q_hnbuJmtmsi8/s320/Mononoke.jpg" border="0" /><br />L'art del Miyazaki com a director d'aquesta pel·lícula és impressionant. En la meva opinió, se l'hauria de valorar <strong><span style="color:#006600;">no només com un excel·lent dibuixant, sinó també com un gran director i guionista</span></strong>, amb independència de que els seus films siguin o no animats. Personalment disfruto del lirisme i bellesa del traç del Miyazaki, ja que evoca unes sensacions que serien difícilment igualables utiltzant actors de carn i óssos. Com exemple de tot això, la que per mi és la millor escena del film, la primera trobada en el riu entre l'Ashitaka i la princesa, genial!<br /><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="color:#006600;"><strong>Capítol a part mereix la banda sonora</strong></span>, del per mi fins ara desconegut Joe Hisaishi, que està al nivell dels més grans compositors del setè art. A "La princesa Mononoke" demostra un gran versatilitat al combinar temes èpics, d'una força brutal, amb d'altres íntims que posen la pell de gallina. </div><br /><div align="center"><em>(Si heu escoltat el video de Youtube que heu penjat fins el final ho haureu comprovat!)</em></div><br /><p align="justify">Suposo que amb tot l'anteriorment dit no he fet més que fomentar la meva fama de ser excessivament benevolent comentant films, però bé, volia deixar clar que, per mi, <strong><span style="color:#006600;">és una pel·lícula que s'ha de veure sí o sí.</span></strong> Gràcies Dani pel descobriment!<br /></p><ul><li>Puntuació Filmaffinity: 8</li><li>Puntuació Marchelo's Wei: (*****)</li></ul><p><strong>El millor: </strong>és una obra artesanal cuidada al màxim detall, feta amb gran sensibilitat. </p><p><strong>Tema </strong><strong>principal de la pel·lícula </strong><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/H82QHiUvY5E&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><br /><br /><embed src="http://www.youtube.com/v/H82QHiUvY5E&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></p><p><strong>Tràiler </strong><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/OCiD8KLXPEk&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><br /><br /><embed src="http://www.youtube.com/v/OCiD8KLXPEk&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></p></div>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-7754820426745804622009-05-11T19:08:00.005+02:002009-05-11T20:31:55.094+02:00Star Trek<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVldh5PilZgtTC7yP4Bg6RqH47hw0b9Oys0ElEeipRbSD_WIf3Bos2_jNhcsB9Ewr8PHTw9hRGpMaF3yb3bfGvt_XQocrbY3coDegFycdwKNYmCzPcV4sME9jWsQAjTz6Od9IbU3cHvCQ/s1600-h/jj-abrams-star-trek.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 214px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVldh5PilZgtTC7yP4Bg6RqH47hw0b9Oys0ElEeipRbSD_WIf3Bos2_jNhcsB9Ewr8PHTw9hRGpMaF3yb3bfGvt_XQocrbY3coDegFycdwKNYmCzPcV4sME9jWsQAjTz6Od9IbU3cHvCQ/s320/jj-abrams-star-trek.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334634639622691330" /></a>Vagi per davant que no sóc seguidor de "Star Trek", mai m'ha atret l'estètica trekie. De petit havia vist la sèrie, però tampoc la recordo massa, la veritat. Així que si vaig decidir veure la pel·lícula nº11 de la saga "Star Trek" va ser pel seu director, el creador de la grandíssima "Lost", J.J.Abrams. Ben pensat, aquesta sèrie és la seva gran fita, si tenim en compte que aquest bon home ha firmat el guió d'Armaggedon...<div style="text-align: justify;"><br /></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">Les crítiques han estat excessivament generoses amb "Star Trek"</span>. És cert que és molt entretinguda, que està molt ben feta, però no deixa de ser un blockbuster pre-fabricat que, encara que costi d'admetre*, està més aprop de "Transformers" (de fet, els guionistes són els mateixos) que del Batman de Christopher Nolan, per posar un exemple.</div><div><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><br /></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">*Pot ser un crim comparar l'idolatrat J.J.Abrams amb l'odiat Michael Bay. </span><br /></div><div><br /></div><div>L'estudiant Kirk és un noi rebel però amb un gran potencial; per determinades circumstàncies, haurà de fer front al romulià Nero, a bord de l'USS Enterprise, juntament amb el seu colega de les orelles èlfiques, Spock. </div><div><br /></div><div>J.J.Abrams ha demostrat amb "Star Trek" que és un tio molt llest. Segons diuen, el film és fidel a l'herència trekie. No només això, sino que qui no és fan (com és el cas d'un servidor) ho entén tot perfectament, ja que el film comença amb els inicis dels protagonistes de la saga. D'aquesta manera, <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">J.J.Abrams consegueix emocionar els trekies</span> (a qui no li agrada veure créixer els seus herois?), <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">i deixar la porta oberta per fer unes quantes pel·lícules més</span>. </div><div><br /></div><div><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 320px; height: 159px; " src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSUzGLOCtYRq2wKBsq08LXBuA9Gnt1NlsDaU-8P9DpzFVU0Rjw2ieWDnPBqooep6a7FTMi5AbnYhw-r9ZyuEKcvuykRRnf8R-lb8Uy-oJUDAPo1qpyPgFH0_hkd_WvOPd-jHosKTt_NYM/s320/large_050809trek.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334634860865215490" /></div><div>S'ha de reconéixer que <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">tècnicament "Star Trek" és una pel·lícula impressionant</span>, i que això fa sumar molts punts al film. El millor de tot és que els efectes especials són els adequats en cada moment, ni sobren ni falten, com sí succeïa en les últimes pel·lícules de "Star Wars" o en el "King Kong" de Peter Jackson, on hi havia moltes escenes, masses, en les que es notaven en excés les ganes de lluïment dels programadors informàtics de torn (o dels productors, a qui els encanta fardar!). </div><div><br /></div><div>El ritme de "Star Trek" és vertiginós, similar al de "Misión Imposible III", dirigida també per J.J.Abrams. Certament <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">la pel·lícula no es fa en cap moment avorrida, però no recordo un moment que m'emocionés de veritat</span> (a lo millor m'ha contagiat l'insípid de l'Spock).</div><div><br /></div><div>Lluny de foscors, a "Star Trek" trobem c<span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">onstants bromes que trenquen amb el to adult que podria haver tingut el film</span>. Aquesta fòrmula, utilitzada amb gran encert en els films d'Indiana Jones i la saga Star Wars, es fa en ocasions pesada, i resta dramatisme a la pel·lícula. Les divertides aparicions del Simon Pegg (Arma Fatal) no fan més que confirmar l'anterior: hi ha un moment que més que una pel·lícula de ciencia-ficció, "Star Trek" sembla un capítol de "Little Brittain" o "The Office". <br /></div><div><br /></div><div>La tria del repartiment em sembla encertada: no sé si els actors escollits s'assemblen als "originals", però no desentonen. Això sí, en el meu parer, <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">no hi ha cap gran actuació</span>, com he llegit en alguns comentaris. Això sí, les aparicions d'Eric Bana, un gran actor, com a dolent de la pel·lícula, són curtes però imponents, sobretot per la veu. </div><div><br /></div><div>"Star Trek" val la entrada, però no ens enganyem, no deixa de <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">ser cinema palomitero sense cap pretensió</span>. I que consti que jo m'ho passo de conya veient aquest tipus de cine! Em dóna la sensació (i això és parlar per parlar) que les anteriors pel·lícules de "Star Trek" eren tant dolentes, que per això aquesta última ha rebut una acollida tant favorable. </div><div><ul><li>Puntuació filmaffinity: 7,4<br /></li><li>Puntuació Marchelo's Wei: (***1/2)</li></ul></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">El millo</span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">r</span>: és tant directe en tot que no tens temps d'avorrir-te. <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">El pitjor</span>: una saga més que vendrà com xurros!</div><br /><object width="560" height="340"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/rROvwAoqLZc&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/rROvwAoqLZc&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-17349357632650630042009-05-06T19:48:00.007+02:002009-05-06T20:13:35.542+02:00Buscando un beso a medianoche<div align="justify"><br /></div><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgKekggx4EuzdP6abgHbCO4M8RFRTA9ohmPHKRGm28DrxnY42MhTvQJJyX112hATuS0GdhVGYRfL1KW5JjLC3zzkBgQCssYSUTzKIPlulvBoATtQd2JYWHyepH7AJi7MQow8m9nadwkuM/s1600-h/jpg_buscando_un_beso_a_medianoche.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5332770562457244354" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 214px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgKekggx4EuzdP6abgHbCO4M8RFRTA9ohmPHKRGm28DrxnY42MhTvQJJyX112hATuS0GdhVGYRfL1KW5JjLC3zzkBgQCssYSUTzKIPlulvBoATtQd2JYWHyepH7AJi7MQow8m9nadwkuM/s320/jpg_buscando_un_beso_a_medianoche.jpg" border="0" /></a> Avui toca recomanar una d'aquelles pel·lícules que els qui ja fa temps que us passeu per aquí sabeu que m'agraden, i molt, "Buscando un beso a medianoche".<br /><br /></div><div align="justify">Wilson és un jove deprimit que a 31 de desembre es troba a L.A., a casa d'un amic seu i la seva nòvia, sense cap plan per passar la nit i sense cap noia a la que fe un petó quan sonin les campanes. Per això decideix penjar un anunci per Internet sol·licitant companyia per passar el cap d'any. I així és com coneix a la Vivian, amb qui gaudeix d'una nit totalment inesperada.</div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">Com ja estareu pensant, per l'argument, "Buscando un beso a medianoche" té <span style="color:#cc0000;"><strong>molts elements en comú amb pel·lícules</strong></span> (que m'encanten) <strong><span style="color:#cc0000;">com "Lost in translation", "Once" o "Antes del anochecer/amanecer"</span></strong>. En totes elles es tracten trobades atzaroses, aquest estrany iman que tenim els éssers humans que fa que ens juntem quan més ho necessitem. En el cas de "Buscando un beso a medianoche", comparteix també amb "Once" l'autenticitat que dóna el rodar un <strong><span style="color:#cc0000;">film amb quatre duros i actors totalment desconeguts</span></strong>. I és que la pel·lícula, tot i lo extravagant de les situacions que planteja, desprèn naturalitat pels quatre costats: és a estones divertida, a estones dramàtica...</div><div align="justify"><br /></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5332770723821679330" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 184px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiom3LZ4g62K_5BmLDYmeX5A04m-bWssi_Yqml3bF8E32QSnyGupPqzyZeKzaC3Y8nmvYIbyf3Hw-Y3Cr_OeLrzgysJpbZdQceE2FymLdnXQh0-vqeToFQv25UQAO23TuBiUDM_YW-LU58/s320/Estreno-Buscando-un-beso-a-medianoche_noticia_main.jpg" border="0" /><br /><div align="justify">A nivell formal destaca la <strong><span style="color:#cc0000;">fotografia en blanc i negre</span></strong>. Personalment m'agrada l'ús d'aquesta tècnica, ja que ajuda a donar el to especial que el director busca al explicar-nos una història que succeeix la nit més senyalada de l'any. També em va agradar força la banda sonora (element bàsic de qualsevol pel·lícula indie), molt tranquila i adequada a cada situació. </div><div align="justify"><br />No tinc molt clar quins aspectes negatius puc comentar d'aquesta pel·lícula, ja que pel meu gust en té pocs. Probablement tarda un pèl en arrancar, i l'actor principal no fa una interpretació d'Oscar, però a part d'això, és un film rodó que consegueix, sense virtuositats, el que persegueix. </div><div align="justify"></div><ul><li>Puntuació filmaffinity: 7,4</li><li>Puntuació Marchelo's Wei: (****)</li></ul><p align="justify"><strong>El millor: </strong>veure que de vegades la frase "els diners no ho són tot a la vida" es compleix! <strong>El pitjor: </strong>l'actor protagonista, ni fu ni fa.<br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/LHTZF0d0Uu4&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><br /><br /><embed src="http://www.youtube.com/v/LHTZF0d0Uu4&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></p>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-31273529605181334702009-04-27T20:19:00.007+02:002009-04-27T20:56:35.579+02:00La sombra del poder<div style="text-align: center;"><br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_7Z4-D-YuT6sLVCLe1OL9A8LC-ggNfiGftNCcRTQceBf5ERt5wUPJiE6ct2B7AX_IN-RfQ-7dJdOcXTkEBtj8NjRm5hFx2tR0D9JDEnfuVNzGqXuy4e9lPxCur-J6tBkd4SHREiJYI-k/s1600-h/LaSombraDelPoder_300.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 226px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_7Z4-D-YuT6sLVCLe1OL9A8LC-ggNfiGftNCcRTQceBf5ERt5wUPJiE6ct2B7AX_IN-RfQ-7dJdOcXTkEBtj8NjRm5hFx2tR0D9JDEnfuVNzGqXuy4e9lPxCur-J6tBkd4SHREiJYI-k/s320/LaSombraDelPoder_300.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329443639750134530" /></a><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; "><div style="text-align: justify; ">Suposo que estareu d'acord amb mi en que desde fa unes setmanes escollir peli per anar al cine està força difícil... i m'imagino que seguirà sent així durant llarg temps, d'aquí poquíssim ja arriba l'estiu, i no podem esperar res més que blockbusters. Doncs bé, dins d'aquesta mediocritat que domina les sales de cinema, <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">"La sombra del poder" és una bona opció</span>.</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify; ">Dirigida per Kevin McDonald (El último Rey de Escocia) "La sombra del poder" <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">és un thriller dels de sempre</span>, on el Russell Crowe interpreta un periodista que investiga la possible relació entre la mort de l'ajudant d'un congressista (Ben Affleck) i la privatització de la seguretat nacional als EUA.<br /></div><div style="text-align: justify; "><br /></div><div style="text-align: justify; ">Estem davant <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">una pel·lícula convencional en tots els sentits</span>, sense que això hagi de comportar connotacions negatives: "La sombra del poder" és just el que t'imagines després de llegir-ne l'argument. <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">Sòlida, entretinguda, a estones fins i tot emocionant, però poc sorprenent, per no dir gens</span>. <br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify; ">La trama de la Conspiració ja l'hem vist de tots colors (i si sou fans del Jack Bauer, com jo, encara més!), i en aquest sentit la de "La sombra del poder" és previsible. El guió està força ben construït, <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">tot i que, en la meva humil opinió, un dels grans defectes del film és el "gir sorpresa" que dóna el final</span>; un final que ho precipita tot de forma sobtada i que trenca amb el poc missatge que podria haver tingut la pel·lícula. <br /></div><div style="text-align: justify; "><br /></div><div style="text-align: justify; "><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLYFBBof5Y2_tiiZ4Z0AwbQIrceJNZD9kyrve620Mc0NByNPKQMxA7PYtsG1fGzn3B9I65q84rgNs0BYmVDVxcMOQFBHXrAPAi2nhBHoBcenyExw_MRe3qT_ylq1_3MQCiwQ_1LayJHz4/s320/la-sombra-del-poder-politicos-y-corrupcion.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329443887378105618" /></div><div style="text-align: justify; ">En quant a les actuacions, comentar que, com sempre, <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">Russell Crowe està excel·lent, tot i que en aquesta ocasió no sembla que hagi hagut de fer un esforç introspectiu gaire important per arribar a conèixer el seu personatge</span>; la sorpresa ve del "cara de pal" de l'Afflleck, <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">en el que per mi és el seu millor paper</span>. Sí sí, ho fa bé, tot i que és evident que està limitat per la seva nul·la expressió facial. De la resta dels actors que apareixen en el film, destacaria el breu paper de Jeff Daniels, que aprofita molt bé la seva cara perturbadora (tot i que se'l conegui per comèdies, té un costat fosc per explotar importantíssim!). </div><div style="text-align: justify; "><br /></div><div style="text-align: justify; ">No és per tirar cohets, ni per recordar massa estona, però sí és una bona pel·lícula, recomanable. Si heu de triar entre aquesta i "Dragonball Evolution", no dubteu!</div><div style="text-align: justify; "></div><blockquote><div style="text-align: justify; "><ul><li>Puntuació filmaffinity: 6,9<br /></li><li>Puntuació Marchelo's Wei: (***)</li></ul></div></blockquote><div style="text-align: justify; "><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">El millor:</span> arriba en un moment de crisis cinèfila! <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">El pitjor</span>: el final, és dolentíssim. </div></span></div><br /><object width="560" height="340"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/qDkJJcexAM0&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/qDkJJcexAM0&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-17608579611716993752009-04-20T19:58:00.006+02:002009-04-20T20:10:52.589+02:00Marchelo's Wei a Diari de Barcelona!!<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; font-family: georgia;font-family:arial;font-size:100%;" ><span class="Apple-style-span">Fa un temps vaig rebre un e-mail de la Maria Font, periodista de Diari de Barcelona, en el que em deia que trobava interessant el meu bloc i proposant-me fer una entrevista per la secció B de Bloggers.</span></span><span style="font-size:100%;"><br /><br /></span><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; font-family: georgia;font-family:arial;font-size:100%;" ><span class="Apple-style-span">Evidentment, vaig dir que sí encantat de la vida! Avui mateix s'ha publicat l'entrevista, i vull donar les gràcies a la Maria perquè trobo que ha fet un muntatge genial, fent participar a Lost in translation, la meva peli preferida. La veritat és que va ser una experiència molt divertida, un gran regal!!</span></span><span style="font-size:100%;"><br /><br /></span><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; font-family: georgia;font-family:arial;font-size:100%;" ><span class="Apple-style-span">Aquí teniu el link de l'entrevista, que penjo també:</span></span><br /><br /><a style="color: rgb(255, 0, 0); font-weight: bold;" href="http://www.diaridebarcelona.cat/noticia.php?id=5654&timestamp=20090420">http://www.diaridebarcelona.cat/noticia.php?id=5654&timestamp=20090420</a><br /></div><div><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse;font-size:13;" ><br /></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse;font-size:13;" ><br /></span></div><br /><object type="application/x-shockwave-flash" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" width="429" height="346"><param name="AllowScriptAccess" value="sameDomain"><param name="menu" value="false"><param name="movie" value="http://www.diaridebarcelona.cat/embed.swf?id=5654&timestamp=20090420&cerca=false"><param name="allowFullScreen" value="true"><embed src="http://www.diaridebarcelona.cat/embed.swf?id=5654&timestamp=20090420&cerca=false" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="sameDomain" menu="false" allowfullscreen="true" width="429" height="346"></embed></object><br /><br /><br /><a href="http://www.diaridebarcelona.cat/noticia.php?id=5654&timestamp=20090420"></a>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-90422217042621378762009-04-16T22:52:00.003+02:002009-04-16T23:15:38.123+02:00CineclubDesprés d'una parada no avisada (disculpeu!) torno per recomanar-vos un llibre de lectura obligada per tots els amants del cine, i també pels no-amants, "Cineclub", de David Gilmour. <div><br /></div><div>"Cineclub" és un llibre auto-biogràfic en el que David Gilmour, crític de cine i novel·lista canadenc explica la relació que va tenir amb el seu fill quan aquest era un adolescent. Resulta que amb 16 anys el noi era un negat en els estudis, i el seu pare li va donar la possibilitat de deixar l'institut amb una sola condició: tenia que veure amb ell 3 pel·lícules a la setmana. </div><div><br /></div><div>D'aquesta manera, "Cineclub" es mostra com una carta d'amor oberta cap al cinema, i a la vegada una preciosa història sobre les dificultats d'educar un fill. Les pel·lícules que David Gilmour va fer veure al seu fill van desde clàssics com Casablanca, films de culte com Chunking express, o porqueries com Rocky3 o Alerta màxima. </div><div><br /></div><div>No vull desvetllar més per deixar que ho descobriu per vosaltres mateixos, a mi personalment m'ha encantat, us el podeu apuntar tranquilament com una possible compra pel St.Jordi que ja s'apropa!</div><div><br /></div><div>Ja per acabar, només dir que espero poder incrementar en breu el meu ritme de comentaris, que últimament està sent força baix... a veure si aquest cap de setmana puc veure i comentar alguna pel·lícula!</div><div><br /></div><div>Salut!</div><div><br /></div>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-20489042413306871842009-03-29T20:47:00.003+02:002009-03-30T20:17:03.324+02:00Californication<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyz2NQrN07lyX0bMXwCyZxuVg9SR-BK_82ns3UiRKJXmBQbFhsY0y8C4ANR9N4jOV3vkXeVq8z6afOUP1HLDbixfvdIYhZKgB73epFdB8PBv-ILnPQbRGAeIOimkIeH5Yly8r2qm4tb_M/s1600-h/californication.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 292px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyz2NQrN07lyX0bMXwCyZxuVg9SR-BK_82ns3UiRKJXmBQbFhsY0y8C4ANR9N4jOV3vkXeVq8z6afOUP1HLDbixfvdIYhZKgB73epFdB8PBv-ILnPQbRGAeIOimkIeH5Yly8r2qm4tb_M/s320/californication.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5319044429365598322" /></a>Aquest diumenge a la tarda volia anar al cine, però al mirar el diari quines pel·lícules feien vaig pensar que millor quedar-se a casa, no n'hi havia cap que em motivés... per això aprofito per recomanar-vos una sèrie que em té enganxat (sí, una més!): Californication, protagonitzada per David Duvochny (sí, el soso del Mulder d'Expediente X). <div><br /></div><div>"Californication" ens mostra, barrejant comèdia i drama, la vida del Hank Moody, un escriptor amb grans problemes per escriure, que viu del seu últim èxit (5 anys enrere), fornicant dia sí dia no, mentre intenta reconquerir la seva ex-dona. </div><div><br /></div><div>Estem davant una sèrie realment divertida, amb capítols de 25 minuts de duració (sempre es fan curts!), un personatge protagonista excel·lent (té el cinisme del House però és molt més humà i proper) i un guió molt bo. Cada capítol és diferent de l'anterior i, almenys en la primera temporada, els protagonistes van evolucionant, així com la relació entre ells. </div><div><br /></div><div>L'actuació del David Duvochny m'ha sorprès molt positivament, fa seu el personatge. El tenia per un actor molt limitat, i probablement ho sigui, però es converteix en el Hank Moody, un penjat carismàtic amb qui ràpidament congeniem. </div><div><br /></div><div>Ara mateix l'oferta que tenim de sèries americanes és brutal, però en realitat, de bones bones no n'hi han tantes. Aquesta, tot i no ser una obra mestra, mereix una oportunitat. Ja em direu que tal us ho passeu amb el Hank Moody! </div><div><br /></div>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-77234857666634270742009-03-21T12:00:00.006+01:002009-03-22T18:59:45.367+01:00Watchmen<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQk-q-NixePWaYqC0zHSLZq535_y6rcVvGLx_0J8ShxdNZn1p85yC2q4uJTBIQPPJmZXd2q90v5lblJMjo3zVyi9hguVR9Kg_iGMXGsSjlpNqHUXBa8TTUUNeNpUfZfS6LaPSspuNf4lI/s1600-h/posterwathcmen.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316070973869962594" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 208px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQk-q-NixePWaYqC0zHSLZq535_y6rcVvGLx_0J8ShxdNZn1p85yC2q4uJTBIQPPJmZXd2q90v5lblJMjo3zVyi9hguVR9Kg_iGMXGsSjlpNqHUXBa8TTUUNeNpUfZfS6LaPSspuNf4lI/s320/posterwathcmen.jpg" border="0" /></a> <strong>Qui vigila els vigilants?</strong> Aquest és un dels temes sobre els que pivota "Watchmen", l'esperada adaptació de la novel·la gràfica d'Alan Moore, <strong>considerada pels entesos una obra clau en el món del còmic</strong>. El responsable d'aquesta notable adaptació és Zack Snyder, que anteriorment havia dirigit la gloriosa descàrrega d'adrenalina que és 300, comentada ja fa un temps en aquest bloc.<br /><br /></div><div align="justify">En els anys 80, amb Nixon de president dels EUA, la guerra freda està a punt de comportar l'extermini de la humanitat a mans de les bombes nuclears. Els watchmen, herois americans que van ser durant dècades el braç executor del Govern americà, són repudiats pel president Nixon. Amb el grup d'herois dispersat, l'ex-watchmen Rorschach investigarà l'estrany assassinat de El Comediant, un altre ex-watchmen. </div><div><br /></div><div align="justify"><strong>"Watchmen" no és, ni molt menys, la típica pel·lícula de super-herois, ni tampoc el típic blockbuster</strong>. És un film adult, violent, amb unes quantes escenes de sexe força explícites, que té molta menys acció i més reflexió de la que vol aparentar. És una obra (en referència tan a la novel·la gràfica com la pel·lícula) que <strong>reflexiona, en sentit crític, sobre el paper que juguen les super-potències mundials en el seu rol de "pacificadors</strong>", sobre el perill que comporta que el poder es situi per sobre del bè i el mal, sobre la "teoria del joc" portada a l'extrem... en definitiva, una pel·lícula amb fons que té molt a discutir. </div><div><br /></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316071131633993346" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 214px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcNX2Kq8JKxAurZ8ao-h0dSr5zik5GkB3nC80_0Ll6FeMjT3h05yfoRd-bdcPAdnhfNba04lbIS7dQyvoB66IfkQHrV4pCtnKuDvtg2s09a0U8R1pBMCFXS_FAdkawEN4aa64QsyqPaoY/s320/watchmen_movie_image__15_.jpg" border="0" /><br /><div align="justify"><strong>La tasca del director Zack Snyder és en tot moment impecable</strong>. No només ha tingut la valentia de fer el film que volia fer (i això és molt difícil quan hi ha tants diners en joc), sinó que ha sabut trobar <strong>l'equilibri perfecte entre l'innegable atractiu visual</strong> (estèticament és brutal!) i auditiu (la banda sonora és molt i molt bona) de Watchmen amb un <strong>argument sòlid que es va destapant poc a poc sense presses</strong>. Em va agradar molt la forma d'anar introduïnt mica en mica els personatges, en forma de flashbacks a lo Lost. </div><br /><div align="justify">Els watchmen, els protagonistes de la pel·lícula, són en general personatges interessants i complexes: el Dr.Manhattan (Billy Cudrup), l'únic d'ells amb poders especials, és l'arma de destrucció massiva dels EUA, un ésser pràcticament diví, carent de sentiments; <strong>el Rorschach és per mi el millor, un inconformista, que mai deixa de ser un watchmen, un personatge fosc excel·lentment interpretat per Jackie Earle Haley</strong> (genial la veu ronca!); El Comediant (molt bona interpretació de Jeffrey Dean Morgan, tota una sorpresa) és un cínic, que destrueix tot el que l'envolta. D'altra banda tenim al soso del Buho Nocturno II, un personatge força previsible, que va d'heroi però és un covard, un pesat en fi...tampoc ajuda gaire l'insípida interpretació del Patrick Wilson.<br /><br /></div><div align="justify">No m'esperava gaire d'aquesta pel·lícula, doncs havia llegit alguns comentaris força negatius. Probablement si hagués llegit el còmic la meva opinió seria diferent, ja que no és fàcil fer una adaptació de la que és considerada la millor novel·la gràfica de la història. Tot i així, <strong><em>chapeau</em> pel Zack Snyder, ha mantingut la brillantor visual de 300, i ha sabut donar vida i sentit al món alternatiu ideat per l'Alan Moore</strong>. </div><ul><li><div align="justify">Puntuació filmaffinity: 7,1</div></li><li><div align="justify">Puntuació Marchelo's Wei: (****)</div></li></ul><div align="justify"><strong>El millor</strong>: és una barreja entre 300 i V de Vendetta, pel·lícules que m'encanten. <strong>El pitjor</strong>: que molts no l'aniran a veure pensant que és un blockbuster; que molts l'aniran a veure pensant que és un blockbuster i sortiran del cinema enganyats!<br /><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify">El tràiler és molt bo, amb cançó de Smashing Pumpkins.<br /></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/E4blSrZvPhU&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/E4blSrZvPhU&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-86528409209484347312009-03-07T01:37:00.004+01:002009-03-07T13:08:59.953+01:00Gran Torino<div style="text-align: justify;"><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibRiYI1k4mGGIzi0bqsiS-GQgX4pCt81B609bITXkWePurrDSBmZminHO5Ydqi1WDKV5jzgt27nYTPdD5VQVwaZCMH8A5lnq8y3Twa9OLOX-7FuFpRqHM00RGMSKpzWVuOLCYpQwsMQdA/s1600-h/Gran+Torino.jpg"><img style="text-align: justify;float: right; margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 10px; margin-left: 10px; cursor: pointer; width: 216px; height: 320px; " src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibRiYI1k4mGGIzi0bqsiS-GQgX4pCt81B609bITXkWePurrDSBmZminHO5Ydqi1WDKV5jzgt27nYTPdD5VQVwaZCMH8A5lnq8y3Twa9OLOX-7FuFpRqHM00RGMSKpzWVuOLCYpQwsMQdA/s320/Gran+Torino.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310413382220021730" /></a><div style="text-align: justify;">Els vells rockers mai moren, diuen. En el cas del gran Clint Eastwood, quanta veritat hi ha en aquesta frase! Però millor no ens deixem endur per la nostàlgia i el romanticisme, "Gran Torino" <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">és la última aparició de l'Eastwood actor</span>. I quina actuació ens ha deixat! <br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">Mr. Kowalsky és un ex-combatent, vidu i amargat, que viu en un gheto rodejat de veïns asiàtics. Odia la seva família, els asiàtics, la religió, i qualsevol cosa que es pugui interposar entre ell i la seva buscada infelicitat. A rel d'una enganxada amb una panda de "gamberros xinos" el bo del Clint es fa amic dels seus veïns, i mica en mica es va treient de sobre tot l'odi que ha acumulat al llarg de la seva vida. </span> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Gran Torino" és una <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">història sencilla, previsible i unidimensional</span>, que acumula un cliché rere l'altre, i que ens presenta personatges estereotipats a més no poder; només la credibilitat del Clint Eastwood podia convertir l'anterior en una pel·lícula s<span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">incera, conmovedora i divertida</span>, que toca sense embuts ni fons amagats temes tant importants com la vida i la mort, la religió, el racisme o els valors de la joventut. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 320px; height: 213px; " src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8EqkfLZJo3JhvaEDZfa8CJZWpNQOmkJekzQVIVD_X3tPZINHDsNx9DOwYZyGR4uQGJ1Yv343FVTGArovhJsAI9XPOAM6RS1eTgHmRG59Fcztak_P42KajEw58OtPZ9g47MXTCMTsU1IU/s320/story.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310413498718331906" /></div><div style="text-align: justify;">Molt s'ha parlat de si "Gran Torino" és <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">una obra menor del Clint Eastwood</span>. En la meva opinió és evident que aquest film no té la profunditat que sí tenien d'altres del director com "Un mundo feliz", "Sin perdón" o les més recents "Mystic River" i "Million dollar baby", però sí guarda un element que és força comú en tota la seva anterior filmografia: <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">el Clint MAI s'està per tonteries</span>, ja sigui a l'hora de matar els seus protagonistes (Kevin Costner, Morgan Freeman, Tim Robbins i Hillary Swank en poden donar fe), o de fer-los actuar d'aquella manera que tots voldríem, però cap de nosaltres ens atreviríem. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el cas de "Gran Torino", l'argument està configurat com una sort de <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">western urbà</span>, amb el clàssic sistema on <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">els bons són molt bons, i els dolents, encara més dolents</span>. Aquest fet per sí sol no és dolent, tot i que fa molt previsible la pel·lícula, ja que des dels primers 10 minuts podem intuïr què passarà. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El personatge interpretat pel Clint, <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">el Mr. Kowalsky</span> (imprescindible veure el film en V.O.), <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">és l'ànima de la pel·lícula, el seu principal alicient</span>. Les millors escenes de la pel·lícula el tenen a ell com a protagonista, tant en la vessant còmica com en la dramàtica. El paper del Clint Eastwood com actor, <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">si bé sobreactuat</span> (de tant en tant fot uns sorolls exageradíssims!) <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">és excel·lent</span>. La veritat és que el personatge "cascarràbies" que interpreta li va clavat a la cara poc expressiva del veterà director. La resta del repartiment és força discret, destacant però l'actor que fa de cura, que no havia vist en cap altre film. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Menor o major, <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">"Gran Torino" és una pel·lícula entretinguda que cal veure</span>, ni que sigui per poder disfrutar de la última actuació d'un home que, a base de sorprendre a tothom (és Harry el sucio!), ha conseguit fer-se un lloc, molt important, en la història del cine. </div><div style="text-align: justify;"><ul><li>Puntuació filmaffinity: 7,9<br /></li><li>Puntuació Marchelo's Wei: (***1/2)</li></ul></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">El millor</span>: Clint Eastwood, amb la seva simplicitat, fa fàcil lo que és molt difícil. <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">El pitjor</span>: massa previsible, i hi ha certes escenes que són poc creïbles. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><br /><object width="480" height="295"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/vEqsWqsTtPA&hl=es&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/vEqsWqsTtPA&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="295"></embed></object>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-74531265224577490812009-03-05T19:36:00.002+01:002009-03-05T19:43:24.204+01:00Marchelo's Wei recomanat a 3cat24Bona notícia, "Marchelo's Wei" ha estat avui recomanat com a <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">blog del dia</span> a la pàgina web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, <a href="http://www.3cat24.cat/blogs"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(0, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">3cat24</span></span></a>. Moltes gràcies per la menció, tot un honor!<div><br /></div>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-69508464436931158282009-02-28T12:19:00.005+01:002009-03-01T20:08:15.394+01:00Vals con Bashir<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl0IR7942lf22h-JsBCz2QPeuEGKpwq1cdAXAVZezhvgHtUlAJXoYkws7cFXodaqMjGDbzAdvFjr-rpCnQ1O30CRkUD5JxUgTUvDx2bBQh2jhPIOJhyniiBhEaH-Pi12BvJ1IF5-lBmfI/s1600-h/vals+con+bashir.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5308296210367797874" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 203px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl0IR7942lf22h-JsBCz2QPeuEGKpwq1cdAXAVZezhvgHtUlAJXoYkws7cFXodaqMjGDbzAdvFjr-rpCnQ1O30CRkUD5JxUgTUvDx2bBQh2jhPIOJhyniiBhEaH-Pi12BvJ1IF5-lBmfI/s320/vals+con+bashir.jpg" border="0" /></a> Amb "Vals con Bashir" em vaig endur una grata sorpresa. Sabia que estava nominada a l'Oscar com a millor pel·lícula estrangera (finalment no va guanyar) i poc més. Estem davant d'un peculiar documental fet amb animació que explica, des del punt de vista del director israelià Ari Folman, la matança de Sabra i Shatila. </div><div><br /></div><div align="justify">Ari Folman (el director del documental i protagonista del mateix) no consegueix recordar quina va ser la seva participació en la matança de Sabra i Shatila i, per això, s'entrevista amb diversos participants dels fets, per tal de recuperar els seus records. </div><div><br /></div><div align="justify">La veritat és que <strong><span style="color:#cc9933;">em va sorprendre que una pel·lícula d'animació fós un documental</span></strong>. Un cop vist el film, considero que <strong><span style="color:#cc9933;">l'ús d'aquesta tècnica està més que justificat</span><span style="color:#cc9933;">, ja que d'aquesta manera el director ha pogut donar forma als seus records d'una forma poètica i onírica</span></strong>, que amb imatges reals no hagués estat possible. A més, l'animació en sí em va semblar excel·lent, totalment encertada, i ben combinada amb una gran banda sonora (genial l'aparició de la gran cançó "Enola Gay" d'OMD).<br /><br /></div><div align="justify"></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5308296273336657266" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 228px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK5TccYtqQ2t9EjMwshQCnTJvPWw9wA1wkekXoG2Po-Uh2wva1FDCbcLm3SJ_Dl6cvzPaSUbfg8Y2bjrzXWtD9-Q9XviwViosZJ3rf4-VlM5DI1WTQdAqusA18Wusu0b4SMhwEDTDxgJg/s320/vals-con-bashir.jpg" border="0" /><br /><div align="justify"><strong><span style="color:#cc9933;">El principi del film és un pèl ensopit</span></strong>, no té ritme, però a mesura que l'Ari Folman va descobrint mica en mica quina va ser la seva implicació en la matança, la cosa es va posant interessant, fins arribar a <strong><span style="color:#cc9933;">un final rodó que dóna sentit a la pel·lícula</span></strong>. </div><div align="justify"></div><div align="justify"><br />A nivell històric explica detalls importants de la matança, però <strong><span style="color:#cc9933;">no és la intenció del director la de fer un documental rigorós sobre el tema</span></strong>; "Vals con Bashir" és un <strong><span style="color:#cc9933;">exercisi de redempció</span></strong>, on l'Ari Folman pretén expulsar els seus dimonis a l'hora que recordar al món lo estúpida i "poc glamourosa" que és qualsevol guerra. En aquesta pel·lícula no hi trobem herois, ni el típic companyerisme que ens acostuma a mostrar el cine bèlic provinent dels EUA... a "Vals con Bashir" veiem joves que no saben ni a qui disparen, que no dubten en fugir quan la situació està complicada, que es senten totalment fora de joc. </div><br /><div align="justify">En definitiva, <strong><span style="color:#cc9933;">"Vals con Bashir" és un documental molt recomanable </span><span style="color:#cc9933;">(bé, és més que un documental)</span></strong>, que resulta atractiu no només pels fets que explica, sinó també per la forma d'explicar-los. Una aposta arriscada que, en vistes dels resultats obtinguts, ha resultat guanyadora.</div><ul><li><div align="justify">Puntuació filmaffinity: 7,8 </div></li><li><div align="justify">Puntuació Marchelo's Wei: (****)</div></li></ul><div align="justify"><strong>El millor</strong>: un documental molt original i personal. <strong>El pitjor</strong>: els 30 primers minuts. </div><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/XN0K1PBq9NU&hl=es&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/XN0K1PBq9NU&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-23286224716428833632009-02-19T19:44:00.006+01:002009-03-01T20:09:01.825+01:00Slumdog millionaire<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFFEoC8FTtmejWv_28Z_pudL4F1TQojnRECsGhlhjPIR9P3K1_MIunfJG6grJvcdobccuNhV03Q9Uf3rFqyChcKPmp7fwGPWpJ_UcRADcAfU_B-sKLm8540VNxaiT9P9Xy6t5ltJfNLvw/s1600-h/cartel_slumdog_millionaire_0.jpg"><span style="font-family:georgia;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5305684443825048018" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 227px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFFEoC8FTtmejWv_28Z_pudL4F1TQojnRECsGhlhjPIR9P3K1_MIunfJG6grJvcdobccuNhV03Q9Uf3rFqyChcKPmp7fwGPWpJ_UcRADcAfU_B-sKLm8540VNxaiT9P9Xy6t5ltJfNLvw/s320/cartel_slumdog_millionaire_0.jpg" border="0" /></span></a><span style="font-family:georgia;"> <span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Sí, sóc culpable. M'emociono com un nen petit amb pelis com "Slumdog millionaire", que ràpidament situu, sense vacil·lar ni un moment, en el meu Top 10 (que com em diu la Laia, de Top 10 ja té poc, però bé, què hi farem...). Aquest és, pel meu gust, </span></span><span style="font-family:georgia;"><strong><span style="color:#009900;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">el prototip de film ideal, una pel·lícula a la que no li falta ni li sobra res, un exòtic thriller amorós, un dur reflex d'una societat sense normes, una explosió de sinceritat que emociona i conmou i que, just acabar, et fa pensar: </span></span></strong><strong><span style="color:#009900;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">aquesta va directa al meu Top 10!</span></span></strong><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;font-size:medium;">Així és com SENTO "Slumdog millionaire".<br /><br /></span></div><div align="justify"><span style="font-family:georgia;"></span></div><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"></span><div align="justify"><em><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;font-size:medium;">Jamal és un jove hindu que es presenta al programa ¿Quiere ser millonario? i, per sorpresa de tots, arriba molt lluny. La policia sospita d'un possible frau, i Jamal explica com i perquè coneixia totes les respostes.<br /><br /></span></em><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"></span></div><div align="justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span style="font-family:georgia;"></span></span></div><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"></span><div align="justify"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;font-size:medium;">No exagero, </span><strong><span style="color:#6600cc;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;font-size:medium;">els 30 primers minuts d'aquesta pel·lícula són incommensurables: àgils, trepidants, plens d'energia i colors, et deixen clavat a la butaca. I la resta? Doncs també.<br /><br /></span></span></strong></div><div align="justify"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;font-size:medium;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:georgia;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">"Slumdog millionaire" és la </span><strong><span style="color:#cc0000;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">comunió perfecta entre guió, direcció, muntatge i banda sonora</span></span></strong><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">. No és una perfecció freda i distant, sinó tot el contrari, el film està ple de vida; la Índia hi juga un paper clau, és un protagonista més. A més, el que veiem d'aquest pais no podria estar </span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">més</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> aprop de la realitat. En aquest sentit, i en molts daltres, "Slumdog Millionaire" s'assembla a "Ciudad de Dios", de Fernando Meilleres. El que per mi té gran mèrit és que un britànic hagi aconseguit transmetre les múltiples contradiccions de la Índia, els seus colors, les seves olors. </span></span></div><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"></span><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><br /><span style="font-family:georgia;"></span></span></div><span style="font-family:georgia;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5305684607324583986" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; HEIGHT: 204px; TEXT-ALIGN: justify" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJKSzliV88GidLA93hQ0HQLZauJf3D21_WkuXk3OuYD7_YamLfwltQ5pELVT0_0uWLbS5owgyteXCIXmA7OA7Hm2APA4xyHxZtlD_ORCIKNoxGFuB1nb2LalUdU7w2iRSuFZIw16lrUlw/s320/untitled.bmp" border="0" /> </span><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><br /></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><span style="font-family:georgia;"><strong><span style="color:#ff6600;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">L'estructura narrativa és una obra d'enginyeria</span></span></strong><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">: aparentment segueix un mateix patró, però el director ha sabut introduir de forma exitosa variacions a l'esquema general. Serà que sóc fàcilment manipulable, però </span><strong><span style="color:#3333ff;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">jo no veig per enlloc la malèfica intenció manipuladora del Danny Boyle que comenten els detractors de "Slumdog Millionaire".</span></span></strong></span><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;font-size:medium;"> És cert que la pel·lícula té uns quants girs argumentals tant efectius com efectistes, però això és part del joc, i també gràcies a això aquest film ha tingut tant d'èxit. Sí, potser el cine Dogma és més sincer i pur, però a veure qui l'aguanta!!<br /><br /></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span style="font-family:georgia;"></span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify" align="justify"><span style="font-family:georgia;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Aquesta nit "Slumdog Millionaire" té una cita amb els Oscars. </span><strong><span style="color:#ffcc00;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">10 nominacions, ni més ni menys</span></span></strong><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">. Fins fa poc la meva candidata era "El curioso caso de Benjamin Button" però, com que encara estic a temps de rectificar, </span><strong><span style="color:#339999;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">el meu vot va cap a la pel·lícula de Danny Boyle</span></span></strong><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">. No he vist la resta de candidates, però tampoc em cal. Aneu a veure "Slumdog Millionaire", la disfrutareu. </span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><ul><li><div align="justify"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;font-size:medium;">Puntuació filmaffinity: 8,2</span></div></li><li><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;font-size:medium;">Puntuació Marchelo's Wei: (*****)</span></li></ul></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:georgia;"><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El millor</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">: és boníssima, original, ho té tot! </span><span class="Apple-style-span" style="FONT-WEIGHT: bold"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El pitjor</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">: res</span></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:georgia;"></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:georgia;"><br /></span></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:georgia;"><object height="295" width="480"></object></span></div>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-8080987309026047948.post-67103354825941011362009-02-16T19:38:00.002+01:002009-02-16T19:50:07.849+01:00Dexter<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjxcr-zPAzfqNZh5jqqGjaxOUnJ_nU9lFwh5oNhsQdF2Ygt58EhhUikZHkAUSwtCZhJkcD3Rfuq_7J99GVlB904cAxbDleGLwbN5j4jCZxJHchV1bKr0c2Sl-NJTyX2uo11UQvfWqfEj8/s1600-h/dexter01fz6.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 229px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjxcr-zPAzfqNZh5jqqGjaxOUnJ_nU9lFwh5oNhsQdF2Ygt58EhhUikZHkAUSwtCZhJkcD3Rfuq_7J99GVlB904cAxbDleGLwbN5j4jCZxJHchV1bKr0c2Sl-NJTyX2uo11UQvfWqfEj8/s320/dexter01fz6.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5303466992635834418" /></a><div style="text-align: justify;">Ja que aquest cap de setmana no he pogut anar al cinema, aprofitaré per comentar una sèrie que m'ha sorprés d'allò més, Dexter. Quan va sortir i vaig saber de què anava, la vaig rebutjar sense donar-li ni un capítol. L'argument em semblava (i em sembla) amoral, un metge forense que per les nits es dedica a fer d'assassí en sèrie. Sí que queden poques idees, pensava. No podria haver estat més equivocat. <br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Dexter" és una excel·lent sèrie, divertidíssima, intel·ligent i original que enganxa desde el primer capítol (almenys la primera temporada que he pogut veure) gràcies a un guió rebuscat i potentíssim (que recorda a l'anime japonès Death Note) i a un personatge principal que, Sorpresa! és difícil que no caigui bé. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'actor protagonista (Michael C.Hall) juga un paper clau en la sèrie, composant un assassí carismàtic, amb el que simpatitzem per la seva preocupació en no poder sentir, i la seva lluita constant per conseguir relacionar-se i connectar amb la resta d'humans. A part d'això hi ha forces secundaris bons, com els policíes Angel i Doakes, o el propi assassí de la primera temporada. <br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El <a href="http://maconfidential.com">Martí</a> ja la recomana fa temps al seu bloc, si no m'equivoco és la seva sèrie preferida... mai hagués dit que jo l'acabaria recomanant també, però no me'n queda un altre, és boníssima. Per temàtica segur que no em marcarà tant com The West Wing o Lost, però bé, potser sí, Dexter no deixa de sorprendre!</div>Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.com6