Premis Blocs Catalunya 2008, no va poder ser!

Hola a tots! Divendres passat vaig anar a l'entrega de Premis dels "Premis Blocs Catalunya 2008" en la que va resultar guanyador el Jordi Cervera, a qui aprofito per felicitar. No va poder ser, però igualment em quedo amb l'alegria d'haver estat finalista i d'haver compartit l'entrega de Premis amb la Laia i el Martí i els seus amics, molt "cachondos" per cert.

Sincerament, no vaig tenir temps de practicar la cara de perdedor al pur estil "cerimònia dels Oscars" perquè van anar rapidíssims en dir el guanyador, i ni van nombrar els finalistes. En aquest sentit, m'adhereixo al 100% en la opinió donada pel Martí en el seu bloc i que cito a continuació:

No em va agradar l’oblit total cap als blogs finalistes no guanyadors, que ni tan sols van ser mencionats abans de dir el premiat. I no ho dic per afany de protagonisme, que no em caracteritzo per tenir-ne, simplement per respecte i reconeixement als bloggers que, com jo, van viure els premis amb igual o més il·lusió que la resta i van acudir expressament a Girona per ser presents a l’entrega.

Al respecte comentar que simplement, em va semblar si més no estrany que no es mencionés en cap moment, per part del conductor de l'espectacle Roger de Gràcia (que ho va fer prou bé!), el nom dels finalistes. Com també em va semblar estrany que cap dels guanyadors cités els blocs finalistes en els seus discursos. Que consti que no és, com podria semblar, una rabieta de mal perdedor. Ho dic com espectador objectiu. Qui sap, potser he vist masses entregues de Premis a l'estil americà, i les catalanes són diferents!

Sigui com sigui, i restant aquests petits detalls, cal felicitar enèrgicament a l'organització Stic.cat per la feina ben feta, per l'Acte que va tenir lloc en l'Auditori de Girona, per haver conseguit movilitzar tanta gent i pel càtering, que va anar molt bé per ofegar les penes :). L'any que ve si tot va bé hi tornarem amb les mateixes ganes, però possiblement amb una maquinària més poderosa, eh Martí?

Aprofito també per donar les gràcies un altre cop a tots els qui em veu votar (i als qui no), que em consta que veu ser molts. M'hagués agradat conèixer, per curiositat, el nombre de vots aconseguits.

En fi, acabo penjant la foto anecdòtica dels Premis, com ja ha fet el Martí en el seu bloc. L'anècdota és la següent: mentre el Martí i jo menjavem un dels molts canapés que hi havia en la taula que teniem dominada, ens va tocar l'esquena l'Ernest Benach, President del Parlament català, i ens va demanar fer-se una fotografia amb nosaltres, a l'hora que ens exigia un autògraf per ell i tota la seva familia. Lògicament, és broma.

Nosaltres li vem demanar la foto i la veritat, em va semblar un home molt correcte i simpàtic. Ens va dir que li havien agradat molt els nostres blocs, i això no és broma! Gràcies Ernest!

PD. per cert Bargalloneta ni el Martí ni jo vem ser capaços de trobar-te! Per la propera vegada ja tens aquí les nostres fotos!