Twitter del bloc

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Quemar después de leer

Amb "Quemar después de leer" els Cohen han recorregut de nou a un tema sobre el que són experts: l'estupidesa, aquest element que per desgràcia és tan inherent a la naturalesa humana. Ja ho havien fet abans amb gran encert en l'obra mestra de la comèdia "El gran Lebowski", i en el divertit musical "O'Brother", entre d'altres. "Quemar después de leer" és una pel·lícula divertidíssima, molt àgil, en la que els germans Cohen demostren, un cop més, que són uns creadors d'alt nivell.

Ozzie Cox (John Malkovich) és un agent de la CIA (un simple analista de dades) que escriu una memòria creient que a algú li pot interessar la seva història; Harry (George Clooney), un agent policial que mai ha disparat a ningú i que està liat amb la dona de l'Ozzi; Chad (Brad Pitt), un hiper-motivat professor de gimnàs que es troba un CD, que conté les memòries de l'Ozzi.

Extorsió, infidelitat, espionatge (i contra-espionatge!), assassinat/s, tot té lloc en aquesta excèntrica comèdia que recorda, en quant a la successió constant d'esdeveniments connectats per l'atzar, a "Misterioso asesinato en Manhattan". El guió, firmat pels propis germans Cohen, funciona com un rellotge suís, t'enganxa en el primer minut de la pel·lícula i no et deixa anar fins al final, gràcies al seu àgil i constant ritme.

"Quemar después de leer" suposa indubtablement, pel seu propi argument, una clara crítica a la no-intel·ligència dels serveis d'intel·ligència americans. Ara bé, no crec que la intenció dels Cohen fos tant deixar anar un missatge crític i polític, com trobar un punt de partida que fos divertit. I veura la inoperància dels qui suposadament haurien de ser intel·ligents és divertit, molt divertit.

A més, els Cohen han tornat a construïr una sèrie de personatges memorables: l'Ozzie Cox, el Harry i el Chad mereixen ser recordats i compartir habitació amb "El nota" i el Walker (aquest, però, són sencillament estelars!). El repartiment és coral i espectacular, tots els actors han sabut trobar la vis còmica dels seus personatges, però jo en destacaria un en particular: el Brad Pitt. La gesticulació, les mirades(*), l'estupidesa del Chad... ja veureu que no podreu parar de riure.

(*) Per mi la millor escena és la que té lloc en el cotxe del Ozzi Cox, entre aquest i el Brad Pitt. Genial quan li pega un cop de puny al nas, després de fotre-li un rollo amenaçador.(*)

No tot és positiu: l'accelerat ritme de la pel·lícula deriva en un conseqüentment precipitat desenllaç de la mateixa, i això et deixa amb la sensació de que la podrien haver allargat un pèl més (dura 1h i 30 min). Els 5 minuts finals són trencadors, et deixen bocabadat, i el diàleg que tanca la pel·lícula no té desperdici.

Parlant de la filmografia dels Cohen és habitual (com també ho és en la del mestre Allen) distingir entre "'obres majors" i "obres menors". No sabria dir lo gran o petita que és "Quemar después de leer", però sí que puc assegurar que la majoria de vosaltres us riureu veient-la.
  • Puntuació Marchelo's Wei: (****)
  • Puntuació filmaffinity: 6,9
El millor: és una muntanya russa de principi a fi, una petita genialitat dels Cohen. El pitjor: podria ser més llarga.

PD. Ja podeu votar la nova enquesta, dedicada als Cohen. 

16 comentaris:

jordicine ha dit...

Acabo de publicar un post sobre la peli. Ja ja ja. Penso quasi ugual qyue tu. Molt divertida, coral, idiota i amb uns actors sensacionals.

La diferència és que a mi em va costar una mica enganxar-m'hi. Crec que la película comença una mica fluixa i acaba de manera extraordinària. Tornen els Coen de debò.

Una abraçada, Marchello. Què veuràs aquest cap de setmana? No estrenen res de bo.

Jo crec que em decantaré per 'La banda nos visita', que la repesquen amb V.O.

Llanterna Màgica ha dit...

És una de les pelis que estava esperant.

Jo dels Coen em quedo amb "Fargo" o "Muerte entre las flores" (em tiren les pelis de gàngsters). En canvi, tot i que sé que vaig a contracorrent, "No country for old men" em va decebre bastant.

fonamental ha dit...

Jo personalment sóc de "El Gran Levowski" i "O'Brother", i a mi "No Country for Old Men" no em va emocionar en excés la veritat. "Burn after reading" m'ha agradat molt i he rigut mol i el diàlegs són genials i vaig sortir realment content del cinema, el tema que apunta en Marchello sobre la durada de la pel·lícula és cert. De fet em vaig que dar de pedra quan m'en vaig a donar que el final era realment el final, jo estava esperant quelcom més. Tot i així trobo que és una gran comèdia.

Marchelo ha dit...

Jordicine, coincidim en gairebé tot, és cert!! Crec que aniré a veure "No me pidas que te bese..." de l'Albert Espinosa, que em cau molt bé i el guió de Tu vida en 65 em va agradar molt.

Roger,Muerte... no la he pogut veure, però sí Fargo i Sangre Fácil, que són molt bones!

Fonamental, a mi em va passar = amb el final... però el diàleg que tanca la peli és genial, oi?

Salutacions a tots

Delfica ha dit...

Estic esperant dimecres vinent per anar a veure aquesta peli. Recordo El gran Lebowski i El gran salto (quantes coses grans!!!) com els millors moments a la butaca.
Salutacions i felicitats pel bloc.

EMILI NIETO ALCOVER ha dit...

No vaig comulgar amb No Country for Old Man, per més Bardem que ens volguessin empassar.

El començament de la última dels Coen està mal engranat. Ara però, quan els engranatges funcionen, l'ironia, el sarcasme, que dic, fins i tot mala llet, aflora per tot arreu.

El personatge interpretat per Brad Pitt és memorable, no tant com el Nota de el Gran Lebowski, però passarà a formar part dels grans personatges de l'univers Coen (el personatge de psicopata-border-line del Bardem, amb la seva perrucota, a la paperera)

miq ha dit...

Encara no l'he vista. Aquí ja fa unes setmanes que corre i és una de les primeres que tinc a la llista. Després de la teva crítica favorable (i de la resta que n'he llegit), crec que no passarà d'aquest cap de setmana.

Damià ha dit...

La recomano, però me l'esperava millor. L'últim diàleg la salva, tot lo altre és irregular.

- Joder. La madre que nos parió. ¿Que hemos aprendido Palmer?
- No lo sé señor.
- Joder, y yo tampoco. Supongo que no volver a hacerlo.
- Si señor.
- Aunque no se que coño hemos hecho.
- Si señor. Es...difícil saberlo. - Joder, la madre que nos parió.

jajaja

Llanterna Màgica ha dit...

Ostres, l'he anat a veure i no m'ha agradat gens... Qüestió de gustos, suposo.

glamboy69 ha dit...

Woo!
Jo la vaig veure ahir i em va al·lucinar!

Genial Brad Pitt de musculoca i el final a la CIA es desternillant!

Edu ha dit...

doncs jo soc del bàndol de que la peli es normaleta, té puntes molt bones i el brad pitt es la canya (kuan fa d'espia vigilant la casa i va fent cares i continua ballant, k bo)

també mola els diàlegs a la CIA (especialment el final)

pero en si la peli per passar l'estona pero sense més.

Albert Fuentes ha dit...

Molt bona, bastant similar el guió al de Big Lebowski però canviant una alfombra per un CD, això sí, Big Lebowski segueix sent la obra mestre dels Coen. I ho sento pero "el nota" em sona molt malament! Per mi sempre sera "the Dude". Sobre les demés, Muerte entre las flores és la meva segona preferida seguida de Fargo!

Goethemola ha dit...

Coincidim en gairebé tot, fins i tot en les òbvies reminiscències a 'Misterioso asesinato en Manhattan', que molta gent sembla no haver vist. Encara que a un post de 'La linterna mágica' em van recordar un altra influéncia notable, que no és altre que el llibre de 'La conjura de los necios'. No creus?

Segeueix així, nano!

Marchelo ha dit...

delfica, gràcies pels comentaris i per passar-te per aquí!

Emilio, coincidim força pel que veig!

Miq, ja em diràs q t'ha semblat!

Damià, aquest diàleg és genial, merci per penjar-lo!

Llanterna, ara em passo pel teu bloc a generar polèmica!

Glamboy, m'alegro q t'agradés tant!

Edu, per tu totes són normaletes!!

Albert, haig de veure ja Muerte entre las flores!

Goethemola, no havia caigut en les similituds amb "la conjura de los necios", pot ser, encara que "quemar después de leer" és molt més coral, no?

Salutacions a tots

Goethemola ha dit...

No, sí, és clar.

XXXXXD

Em referia més aviat a la idiotesa innata dels protagonistes, i a la creació d'un conflicte a partir de no res.

Marchelo ha dit...

Sí, tens raó, en això les similituds són evidents!! fa anys que vaig llegir "la conjura de los necios", y em va encantar, probablement estaria en el meu TOP 10!

Salutacions!!

 
anar a dalt