Iron Man

Aquests dies tenim als cines una pel·lícula més de super-herois, Iron Man. En els últims anys, desde que Sam Raimi fa firmar l'excel·lent primera part d'Spiderman, molts gran estudis es van pujar al carro, intentant adaptar, amb desigual èxit, còmics a la gran pantalla. Així, ens trobem en el grup de fracassos totals, a pel·lícules com Daredevil, Los 4 fantásticos (la primera i la segona) o Elektra; també tenim films desiguals com Spiderman 2 i 3, X-Men 3 i Hulk (d'Ang Lee), i grans pel·lícules com Spiderman, Batman Begins o X-Men (encara que no tant). Personalment situaria Iron Man enmig del 2on i el 3er grup: no està al nivell de Spiderman o Batman Begins, però és una bona pel·lícula, que haig de reconèixer, ha superat les meves expectatives.

Iron Man és un d'aquells super-herois que, com el Batman, de super té poc: la seva força ve donada per la seva armadura i la seva intel·ligència, i no per un poder sobrenatural (com diu un dels tràilers, Heroes aren't born, they are built). A mi això de que sigui humà m'agrada, la veritat. Els personatges perfectes, com el Superman, al final cansen (i si no que li diguin al Jack de Lost, que s'està guanyant a pols que l'elimini el fum negre!).Tony Stark (Robert Downey Jr.) és un playboy que s'ha fet millonari venent les armes que inventa arreu del món; en una visita a Afganistan, és capturat per uns simpatitzants del Bin Laden. A partir d'aquí, al descobrir que els traficans fan el mal amb les armes que ell inventa, Stark decideix, en un clar acte de redempció, convertir-se en Iron Man per arreglar el que ell mateix ha provocat.

Estem davant una adaptació de còmic que no té més pretensions que ser un entreteniment fantàstic, pur i dur. En aquest sentit, es desmarca clarament de la línea creada per Christopher Nolan amb Batman Begins, que va crear, de forma exitosa, un super-heroi el màxim realista possible, deixant de banda la part més pròpia dels còmics (la fantasia). Això no té perquè ser dolent, simplement que en la dicotomia fantasia vs. realitat, en Iron Man guanya clarament la fantasia.

Una de les primeres coses que recordo haver après al cole és que tota història ha de tenir una introducció, un nus, i un desenllaç. Doncs bé, seguiré aquest ordre per analitzar Iron Man, ja que entenc que està descompensada en aquest sentit.

La introducció és llarga, d'una hora aproximadament, i ens mostra, com Batman Begins, els origens del personatge. Aquesta part, tot i el pla dibuix que ofereix dels malotes islàmics, està força bé, perquè ens ajuda a entendre quelcom molt important en un super-heroi: perquè ha decidit lluitar contra el mal?Permeteu-me fer un apart i comentar que a mi el Daredevil (el de la pel·lícula, perquè el còmic no l'he vist) em sembla un feixista-psicòpata en potència, ja que porta la venjança a uns extrems molt difícils de justificar.

La part central de la pel·lícula ens mostra el retorn de Tony Stark als EUA i la confirmació de que s'ha convertit en Iron Man. Les millors escenes d'acció es troben en aquesta part, amb uns efectes especials que et deixen bocabadat (em van encantar les persecucions pels aires). Realment el disseny de l'Iron Man és espectacular, i fa emocionar. Per això, en termes generals vaig trobar a faltar una mica més d'acció a la pel·lícula, més aparicions estelars de l'Iron Man.

El final em va semblar molt precipitat: la trama de corrupció es descobreix massa ràpid, i el combat final es resol en un obrir i tancar d'ulls. Entenc que sigui així perquè la introducció és molt llarga i un producte d'aquestes característiques (dirigit al gran públic) en rares ocasions té una duració que superi les 2 hores (aquesta dura 126 minuts), però tot i així, em va semblar de llarg la pitjor part de la pel·lícula.

Les actuacions són realment bones i part important de la pel·lícula: Robert Downey Jr. s'ha guanyat a pols ser reconegut com el Tony Stark, el paper li va clavat. L'Iron Man és un vividor (com ell), playboy (com ell) i li dóna bastant a la beguda (com ell, abans); a més, el dota d'un cinisme i actitud de superioritat que el converteix en un personatge molt actractiu. El del Jeff Bridges és un dels dolents més carismàtics del gènere que recordo últimament (Liam Nesson a Batman Begins em va agradar molt també), el seu personatge és més que previsible però aquest gran actor li dóna un toc únic (genial com aguanta el puro); Gwyneth Patrow dóna una bona rèplica com a secretària del Tony Stark, sense destacar especialment. En quant a Terrence Howard, està clarament desaprofitat com actor en aquesta pel·lícula, és capaç de molt més (fa poc vaig veure Hustle & Flow, per la qual va ser nominat a l'Oscar, una gran actuació).

En definitiva, una bona pel·lícula, previsible, de la que m'esperava menys, entretingudíssima (les 2 hores passen que ni t'enteres), espectacular (tot i que ho podria haver estat més) i que no hi ha dubte que val la pena veure. Realment s'han guanyat el poder portar una 2a part als cines, no com altres com la lamentable Los 4 fantásticos, que tot i així ha repetit.

• Puntuació filmaffinity: 6,7
• Puntuació: Bé-Notable
  

El millor: Tony Stark-Robert Downey Jr., el disseny de l'Iron Man. El pitjor: m'hagués agradat que fos menys infantil i més violenta, però aleshores no la podrien veure els nens de 7 anys...