Twitter del bloc

diumenge, 18 de maig del 2008

La huida


Abans de que deixeu de llegir el comentari us adverteixo: no parlaré de "La huida" protagonitzada per la Cindy Crawford fa ja uns 15 anys, no. Aquella pel·lícula només mereix un qualificatiu: lamentable. Us vull recomanar "La huida"de Sam Peckinpah, protagonitzada pel mític Steve MQueen i la guapa Ali McGraw.

"La huida" ens explica la història de Doc McCoy, un intel·ligent i meticulós lladre al que li encarreguen l'atracament d'un banc; el que sembla un treball fàcil es complica, i el Doc té que escapar juntament amb la seva dona. Estem doncs davant el típic argument de lladre-bona-persona al qui se li compliquen les coses i té que acabar fugint dels dolents i la policia.

Només he pogut veure dues pel·lícules de Sam Peckinpah, "Perros de paja" i la que ocupa el present comentari, i si hagués de definir el seu cine amb dues paraules, ho tindria molt clar: tensió i violència. En aquest sentit, no hi ha dubte que el cine de Tarantino (i de molts altres directors, com Koldo Serra i la seva "Bosques de sombra") ha begut de l'herència de Peckinpah.

"La huida" és una pel·lícula de ritme frenètic, a la que no li sobra ni li falta una escena, molt violenta (i més tenint en compte que es fa rodar el 1972) i entretingudíssima. Des de la primera imatge el director intenta crear una atmòsfera tensa, amb una banda sonora agobiant, de ritmes repetitius, que recorda una mica a la de "El Planeta de los simios". La planificacció de les escenes d'acció és perfecta, tenen un encant innegable; es nota que en aquella època les explosions eren de veritat, i que el que utilitzaven per simular sang després de un tiroteig era Heinz Ketchup. Hi ha unes quantes escenes d'acció que són classes magistrals de com tensionar l'espectador: la de l'atracament, la del tren i els 10 minuts finals a l'hotel, per exemple.

A mi personalment m'agrada el cine d'acció artesà, a l'estil Equipo A (o recentment Death Proof), i odio el barroquisme digital que s'està instaurant en el cine els darrers anys. En aquest sentit, aquest és el meu major temor en quant a la propera entrega de Indiana Jones, ja que si algo caracteritzaba les 3 primeres és l'encant artesà del que parlava.


El guió, tot i ser força previsible, és sòlid i configura uns bons personatges principals. L'Steve MQueen era un icone, un actor molt carismàtic que no tenia gaires registres interpretatius; ara bé, el paper de Doc McCoy li queda perfecte, no em puc imaginar un altre actor interpretant-lo. Les Rayban que porta semblen fetes per ella. L'Ali McGraw interpreta a la dona del Doc McCoy: és una actriu que no habia vist mai (que recordi) en cap pel·lícula, i no em va agradar gaire, sincerament. Tot i així, el seu personatge està bé, és una dona amb caràcter que dóna bona rèplica al McCoy.

En definitiva, una molt bona pel·lícula d'acció, ben feta i que et fa estar constanment tensionat. Té tot el que se li pot demanar a un film d'aquest tipus, i això no és poc; i si no, que li preguntin a la Cindy Crawford i al geni que va rodar aquella pel·lícula que no es mereix tenir el mateix nom que aquesta.

  • Puntuació filmaffinity: 7,6
  • Puntuació Marchelo's Wei: Notable

El millor: Steve MQueen, vaya crack; el seu ritme trepidant. El pitjor: Ketchup, Heinz Ketchup.

9 comentaris:

Parqueeuropeo ha dit...

No entiendo nada de lo que escribes, pero supongo qe siendo catalan entenderás esto.
P´sate por mi blog y comenta el vídeo que acabo de subir de Bob Marley a ver que te parece.
Saludos desde Galicia, Carlos!!!!!!!!!!!!!!!

bambam ha dit...

Doncs jo reconec que del Peckinpah només he vist "Perros de paja" i la vaig trobar brillant. S'haurà de veure aquesta...
Per cert, l'Ali McGraw segur que l'has vista en una altra peli. O no has vist el drama més dramón que hi ha: Love Story??
Salut!

Twister ha dit...

Hola Marcelo, se que soy un desconsiderado, siq ue leo tu blog, pero como lo leo a través del traductor luego no puedo comentar, esta película en concreto es una pasada, inconmesurable McQueen.

La de Iron man tengo que verla, aunque me decanto más por The dark Night

Saludos.

Ivan ha dit...

Es molt bona, y Peckinpah un mestre. Pero tinc una duda, Cindy...que? XXDD.
Una abraçada Marchelo

Marchelo ha dit...

Bam bam perros de paja és molt bona, fot dels nervis, i el clímax és apoteosic!!

Twister no te preocupes, comenta cuando quieras, sólo faltaría!!:)

Ivan, veig que has cambiat de foto!!!

Anònim ha dit...

Qué gran película, ya no se hacen así, además la química entre McQueen Y McGraw impresionante, caldeaban el ambientaco de manera increible. Esto es cine con mayúsculas. Mejor ni hablemos del remake, olvidémoslo.
Es más me has dado ganas de volverla a ver, me la voya descargar de la mulilla.

Josep ha dit...

Si t'ha agradat aquesta, Marchelo, no deixis de veure Bullit (1968).

Lo de la Ali només es pot explicar pel lio que tenia aleshores amb el McQueen, que fins i tot s'hi va casar poc després.

Salutacions.

Ivan ha dit...

Si si, he cambiat, ..un "ruso blanco" jeje.

Marchelo ha dit...

Josep, gràcies per la recomanació, me l'apunto :)

Ivan... no te reconozco! Deberías ponerte una foto de Speedy González ;)

 
anar a dalt