Twitter del bloc

dijous, 15 de maig de 2008

Iron Man

Aquests dies tenim als cines una pel·lícula més de super-herois, Iron Man. En els últims anys, desde que Sam Raimi fa firmar l'excel·lent primera part d'Spiderman, molts gran estudis es van pujar al carro, intentant adaptar, amb desigual èxit, còmics a la gran pantalla. Així, ens trobem en el grup de fracassos totals, a pel·lícules com Daredevil, Los 4 fantásticos (la primera i la segona) o Elektra; també tenim films desiguals com Spiderman 2 i 3, X-Men 3 i Hulk (d'Ang Lee), i grans pel·lícules com Spiderman, Batman Begins o X-Men (encara que no tant). Personalment situaria Iron Man enmig del 2on i el 3er grup: no està al nivell de Spiderman o Batman Begins, però és una bona pel·lícula, que haig de reconèixer, ha superat les meves expectatives.

Iron Man és un d'aquells super-herois que, com el Batman, de super té poc: la seva força ve donada per la seva armadura i la seva intel·ligència, i no per un poder sobrenatural (com diu un dels tràilers, Heroes aren't born, they are built). A mi això de que sigui humà m'agrada, la veritat. Els personatges perfectes, com el Superman, al final cansen (i si no que li diguin al Jack de Lost, que s'està guanyant a pols que l'elimini el fum negre!).Tony Stark (Robert Downey Jr.) és un playboy que s'ha fet millonari venent les armes que inventa arreu del món; en una visita a Afganistan, és capturat per uns simpatitzants del Bin Laden. A partir d'aquí, al descobrir que els traficans fan el mal amb les armes que ell inventa, Stark decideix, en un clar acte de redempció, convertir-se en Iron Man per arreglar el que ell mateix ha provocat.

Estem davant una adaptació de còmic que no té més pretensions que ser un entreteniment fantàstic, pur i dur. En aquest sentit, es desmarca clarament de la línea creada per Christopher Nolan amb Batman Begins, que va crear, de forma exitosa, un super-heroi el màxim realista possible, deixant de banda la part més pròpia dels còmics (la fantasia). Això no té perquè ser dolent, simplement que en la dicotomia fantasia vs. realitat, en Iron Man guanya clarament la fantasia.

Una de les primeres coses que recordo haver après al cole és que tota història ha de tenir una introducció, un nus, i un desenllaç. Doncs bé, seguiré aquest ordre per analitzar Iron Man, ja que entenc que està descompensada en aquest sentit.

La introducció és llarga, d'una hora aproximadament, i ens mostra, com Batman Begins, els origens del personatge. Aquesta part, tot i el pla dibuix que ofereix dels malotes islàmics, està força bé, perquè ens ajuda a entendre quelcom molt important en un super-heroi: perquè ha decidit lluitar contra el mal?Permeteu-me fer un apart i comentar que a mi el Daredevil (el de la pel·lícula, perquè el còmic no l'he vist) em sembla un feixista-psicòpata en potència, ja que porta la venjança a uns extrems molt difícils de justificar.

La part central de la pel·lícula ens mostra el retorn de Tony Stark als EUA i la confirmació de que s'ha convertit en Iron Man. Les millors escenes d'acció es troben en aquesta part, amb uns efectes especials que et deixen bocabadat (em van encantar les persecucions pels aires). Realment el disseny de l'Iron Man és espectacular, i fa emocionar. Per això, en termes generals vaig trobar a faltar una mica més d'acció a la pel·lícula, més aparicions estelars de l'Iron Man.

El final em va semblar molt precipitat: la trama de corrupció es descobreix massa ràpid, i el combat final es resol en un obrir i tancar d'ulls. Entenc que sigui així perquè la introducció és molt llarga i un producte d'aquestes característiques (dirigit al gran públic) en rares ocasions té una duració que superi les 2 hores (aquesta dura 126 minuts), però tot i així, em va semblar de llarg la pitjor part de la pel·lícula.

Les actuacions són realment bones i part important de la pel·lícula: Robert Downey Jr. s'ha guanyat a pols ser reconegut com el Tony Stark, el paper li va clavat. L'Iron Man és un vividor (com ell), playboy (com ell) i li dóna bastant a la beguda (com ell, abans); a més, el dota d'un cinisme i actitud de superioritat que el converteix en un personatge molt actractiu. El del Jeff Bridges és un dels dolents més carismàtics del gènere que recordo últimament (Liam Nesson a Batman Begins em va agradar molt també), el seu personatge és més que previsible però aquest gran actor li dóna un toc únic (genial com aguanta el puro); Gwyneth Patrow dóna una bona rèplica com a secretària del Tony Stark, sense destacar especialment. En quant a Terrence Howard, està clarament desaprofitat com actor en aquesta pel·lícula, és capaç de molt més (fa poc vaig veure Hustle & Flow, per la qual va ser nominat a l'Oscar, una gran actuació).

En definitiva, una bona pel·lícula, previsible, de la que m'esperava menys, entretingudíssima (les 2 hores passen que ni t'enteres), espectacular (tot i que ho podria haver estat més) i que no hi ha dubte que val la pena veure. Realment s'han guanyat el poder portar una 2a part als cines, no com altres com la lamentable Los 4 fantásticos, que tot i així ha repetit.

  • Puntuació filmaffinity: 6,7
  • Puntuació: Bé-Notable

El millor: Tony Stark-Robert Downey Jr., el disseny de l'Iron Man. El pitjor: m'hagués agradat que fos menys infantil i més violenta, però aleshores no la podrien veure els nens de 7 anys...

12 comentaris:

Angel "Verbal" Kint ha dit...

Bastant d'acord amb tot el que dius.

Josep ha dit...

Jo crec que, tractant-se de una película introductòria del personatge, es molt correcte en tot; ja veuràs com a les que seguirán hi haurà molta més acció.

Salutacions

Jorge - cinenovedades ha dit...

Veo que te ha gustado bastante la cinta (aun no pude verla).

Por lo que comentas las dos horas de duración se pasan volando y la película es muy entretenida. Personalmente me alegra por Robert Downey Jr. (quien me parece un actor fantástico).

Muy buena reseña. Saludos, Jorge.

Marchelo ha dit...

Josep, estic d'acord en que era totalment necessari introduir el personatge i per això hi ha poca acció.

Jorge, me ha gustado bastante, sí, y es que la verdad, me esperaba menos. Ya me dirás que te parece cuando la veas!! Saludos

M.I. ha dit...

Yo tampoco he visto la peli, pero por lo que explicas, hay un error en la medición de los tiempos (con lo que me jode eso a mí). Es decir, la exposición es amplia, y la resolución muy precipitada. No sé... supongo que eso no importa mucho cuando se trata de una cinta que sólo busca el mero entretenimiento. Ya la veré cuando salga en DVD, tenga tiempo, y no hay nada más que ver.

Venga, vale, diré la verddad: que a mí este tipo de pelis me gusta ponerlas a parir, pero luego me gusta verlas, jajaja. Qué mala soy, hay veces en las que me doy miedo a mí misma ;)

bambam ha dit...

Jo encara no m'he atrevit... Crec que tindré la mateixa decepció que vaig tenir amb Daredevil. És que si em treuen de Spiderman...
Per cert Marchelo, gràcies per linkar-me!

Edu ha dit...

1.-peli distreta
2.-pèssim "dolent" terrorista
3.-falta més violència
4.-poques escenes d'acció

Joan ha dit...

No puc afegir res més després d'aquest darrer comentari de n'Edu. Completament d'acord.

Ara bé, el disseny del vestit: chapeau!

Bé, sí, afegiré que crec que les darreres pel·lícules sobre personatges de còmic fallen en l'ambientació. És a dir, a la primera de Batman, la ciutat és Gotham city i l'ambientació és fosca, irreal, sembla una ciutat de còmic. En canvi, les darreres que he vist (Spiderman o Ironman) situen l'acció en ciutats normals i corrents que podem visitar a la vida real. Crec que els falta "una capa de pintura", no sé si m'explic.

bambam ha dit...

Hola Joan, he de dir en defensa de Spiderman, que així com Superman passa a Metròpolis i Batman a Gotham City, l'aranya sempre s'ha caracteritzat perquè se situa en una ciutat real, en aquest cas NY.
Salut!

Marchelo ha dit...

Joan, m'alegro de veure't x akí, crec que s'ha de tenir en compte que el Gotham de les primeres de Batman tenia el toc gòtic i únic de Tim Burton, i això els hi dóna un "algo" especial. El Gotham de Christopher Nolan ja és més normalet (menys el barri xungo).

Salutacions a tots!

Deric ha dit...

Fa temps que he deixat de veure pelis de superherois i això que m'agradaven molt

Tonino ha dit...

A mi em va agradar molt. De les millor de superherois que he vist ultimament. Esperem que Batman: The Dark Knight també triomf com la 1a!

 
anar a dalt