Fracture

Com un Volvo: fiable, segur i sense brillantor

Em vaig comprar "Fracture" l'altre dia perquè tenia curiositat de veure el duel interpretatiu entre dos actors pels que sento especial devoció: el consagrat Anthony Hopkins i l'emergent Ryan Gosling (sens dubte, per la seva gran versatilitat, el nou Edward Norton).

L'argument el resumiré breument: l'Anthony Hopkins mata a la seva dona i el Ryan Gosling és el fiscal que ha de provar l'autoria (no us penseu que us estic dient gran cosa, el propi cartell ho afirma: "I shot my wife...prove it"). El Hopkins interpreta un home molt intel·ligent, fred i calculador i el Gosling un jove advocat, brillant, que tot i que treballa a la Fiscalia se'l rifen els despatxos més importants dels EUA (que per cert, per desgràcia, quina diferència més gran de prestigi hi ha entre ser advocat aquí i als EUA...).

"Fracture" és un thriller judicial, d'aquells que tan bé saben fer els americans, amb bons actors principals i secundaris (David Starhain). És previsible? Sí. Tot i així, la pel·lícula no enganya i ofereix el que promet: una bona dosis de suspens, un guió força entretingut i un final, amb gir inclòs, força satisfactori. A favor de la pel·lícula diré que sembla fàcil fer un trhiller correcte, però en realitat no ho és tant. Prova d'això, films recents que ara mateix em venen al cap com Doble Traición, Condenado, Toda la verdad, Giro inesperado, Copy cat, Cazadores de mentes i un llarg etcètera.

Les actuacions són molt professionals, com era d'esperar. El director és el mateix de "Las dos caras de la verdad" i, en aquest sentit, el duel interpretatiu entre Golsing i Hopkins (empat tècnic) recorda al mantingut en el seu moment entre Gere i Edward Norton (que va guanyar, de carrer, Edward Norton, amb un final que deixava glaçat, i que el va fer mereixedor d'una nominació a millor actor secundari). No ens enganyem, l'Anthony Hopkins interpreta el seu personatge de memòria, amb el pilot automàtic, suavitzant una mica el gran Hannibal Lecter, però tot i així, veure la seva actuació és un dels alicients de Fracture, i tres quarts del mateix succeïx amb el Ryan Gosling.

Tècnicament la pel·lícula és convencional: no destaca ni la fotografia, ni la banda sonora, ni l'habilitat dels càmares en filmar seqüències inolvidables. És a dir, molt d'ofici i poca creativitat. "Fracture" és regular, en el bon sentit de la paraula, ja que no t'ofereix grans moments però tampoc et decepciona. Un Volvo.

Personalment crec que és una pel·lícula ideal per veure-la a casa, bé sigui llogant-la en DVD o pels canals (legals o il·legals) habituals. Si us agraden els trhillers judicials, aquest està prou bé.

• Puntuació filmaffinity: 6,4
• Puntuació Marchelo's Wei: Bé

El millor: et trobes amb el que t'esperes trobar-te, ni més, ni menys, i això és important. El pitjor: tot i que desconeixo el dret americà, jurídicament sembla que es treguin de la patilla algunes coses.