Twitter del bloc

dimecres, 30 d’abril de 2008

Fracture

Com un Volvo: fiable, segur i sense brillantor
Em vaig comprar "Fracture" l'altre dia perquè tenia curiositat de veure el duel interpretatiu entre dos actors pels que sento especial devoció: el consagrat Anthony Hopkins i l'emergent Ryan Gosling (sens dubte, per la seva gran versatilitat, el nou Edward Norton).

L'argument el resumiré breument: l'Anthony Hopkins mata a la seva dona i el Ryan Gosling és el fiscal que ha de provar l'autoria (no us penseu que us estic dient gran cosa, el propi cartell ho afirma: "I shot my wife...prove it"). El Hopkins interpreta un home molt intel·ligent, fred i calculador i el Gosling un jove advocat, brillant, que tot i que treballa a la Fiscalia se'l rifen els despatxos més importants dels EUA (que per cert, per desgràcia, quina diferència més gran de prestigi hi ha entre ser advocat aquí i als EUA...).

"Fracture" és un thriller judicial, d'aquells que tan bé saben fer els americans, amb bons actors principals i secundaris (David Starhain). És previsible? Sí. Tot i així, la pel·lícula no enganya i ofereix el que promet: una bona dosis de suspens, un guió força entretingut i un final, amb gir inclòs, força satisfactori. A favor de la pel·lícula diré que sembla fàcil fer un trhiller correcte, però en realitat no ho és tant. Prova d'això, films recents que ara mateix em venen al cap com Doble Traición, Condenado, Toda la verdad, Giro inesperado, Copy cat, Cazadores de mentes i un llarg etcètera.

Les actuacions són molt professionals, com era d'esperar. El director és el mateix de "Las dos caras de la verdad" i, en aquest sentit, el duel interpretatiu entre Golsing i Hopkins (empat tècnic) recorda al mantingut en el seu moment entre Gere i Edward Norton (que va guanyar, de carrer, Edward Norton, amb un final que deixava glaçat, i que el va fer mereixedor d'una nominació a millor actor secundari). No ens enganyem, l'Anthony Hopkins interpreta el seu personatge de memòria, amb el pilot automàtic, suavitzant una mica el gran Hannibal Lecter, però tot i així, veure la seva actuació és un dels alicients de Fracture, i tres quarts del mateix succeïx amb el Ryan Gosling.


Tècnicament la pel·lícula és convencional: no destaca ni la fotografia, ni la banda sonora, ni l'habilitat dels càmares en filmar seqüències inolvidables. És a dir, molt d'ofici i poca creativitat. "Fracture" és regular, en el bon sentit de la paraula, ja que no t'ofereix grans moments però tampoc et decepciona. Un Volvo.

Personalment crec que és una pel·lícula ideal per veure-la a casa, bé sigui llogant-la en DVD o pels canals (legals o il·legals) habituals. Si us agraden els trhillers judicials, aquest està prou bé.

  • Puntuació filmaffinity: 6,4
  • Puntuació Marchelo's Wei: Bé

El millor: et trobes amb el que t'esperes trobar-te, ni més, ni menys, i això és important. El pitjor: tot i que desconeixo el dret americà, jurídicament sembla que es treguin de la patilla algunes coses.


15 comentaris:

M.I. ha dit...

No he visto Fracture, pero recuerdo haber leído que es del mismo director que el que hizo Rastro Oculto. Un tío correcto, uno de esos artesanos de los que te puedes fiar, ¿no?.

Por otra parte, por si no lo ves en mi blog, te copio aquí la respuesta sobre "leyendas urbanas" :)

"Tranquilo, Marchelo, no me creo las leyendas urbanas ni las leyendas negras que afectan a ningún pueblo. Iván te puede explicar cómo me puse en un foro por un comentario de Juno que -a mi juicio- ofendía al pueblo chino.

Lo que quise decirte es que una persona que redacta bien en su idioma natal, redacta bien en cualquier idioma cuando lo aprende. Y tú tienes la suerte de saber dos idiomas desde la cuna, cosa que no nos sucede al resto de los españoles. Ahí estamos en desventaja. ;)

M.I. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
M.I. ha dit...

El comentario 2 lo he suprimido yo, porque he repetido el primero. Lamento mi torpeza. Un beso, Marchelo.

Marchelo ha dit...

Hola M.I., creo que sí es el mismo director, uno de estos que no busca la perfección, ni la quiere, pero cumple con su misión, cual soldado raso!

Con respecto a la leyenda urbana de que en Cataluña no aprendemos a hablar en castellano, era una broma, aunque diría que más de uno aún se lo cree :)

Nos leemos!

M.I. ha dit...

Hola Marchelo:

Te he regalado una estrella en el Paseo de la Fama para que la puedas poner en tu blog.

Mira en el blog de Iván, en su última entrada, allí lo digo.

Damià ha dit...

D'acord amb el comment...ideal per passar una estona. Per les crítiques que havia llegit m'esperava més del final, me la imaginava més complicada i amb més girs argumentals, però bé, tot i aixì no em va defraudar. Nota: Bé.

Damià ha dit...

Per cert, això de que el paio aquest sigui el nou Norton...doncs la veritat, espero que s'ho curri una mica més escollint els papers...el ilusionista, the italian job, el dragon rojo, smoochy, the score...algú s'enrecorda d'aquestes pel·lícules? Sort que ara s'estrena Hulk 2...segur que el torna a posar al lloc que es mereix.

Martí ha dit...

Doncs jo la vaig trobar fluixeta... fins i tot em va fer mandra comentar-la al meu blog pq trobava q no tenia massa per dir.

Estic d'acord en què t'ofereix el que t'esperes, i segurament va ser això el que em va deixar amb ganes de més, encara que fós algun detall, algun moment en què et deixés amb la boca oberta, però no. Crec que haguessin pogut treure molt més de suc al guió, que pinta molt bé al principi.

I la resolució final, doncs q vols q et digui... No me la vaig acabar de creure del tot ni li vaig trobar el dramatisme que pretén tenir. Hopkins tira de mirada de Hannibal Lecter i Gosling no passa de correcte.

En fi, que no dic que sigui una mala peli, pero que la seva repercussió és mínima i que cau en l'oblit casi al dia següent d'haver-la vist.

Per cert Marcel, he vist q has fet algo q jo porto pensant fa un temps, però q al final mai m'hi posava, que és això de crear nexes amb altres blogs de cine. Crec q és clau crear aquesta mena de comunitat pq tots ens alimentem de tots dintre del mundillo friki cinèfil, jeje.

Marchelo ha dit...

M.I., muchas gracias por el premio :)

Damià, tens raó, el E.Norton tria fatal els papers, però El Ilusionista no està gens malament.

Martí, estic bastant d'acord amb tu, encara que no la vaig trobar tant dolenta. T'animo a entrar en els blogs que he linkat, la veritat és que hi ha gent que en sap moltíssim de cine!!

Ivan aka Imazur2002 ha dit...

Marchelo, m'agrada el teu nou menu , jeje. Molt currat.
Salutacions

Marchelo ha dit...

Merci Ivan, una altra cosa no però curro sí que m'ha portat fer-lo, això d'anar introduint els links 1x1 és mortal!!

Salutacions

Jorge - cinenovedades ha dit...

Marchelo: Tienes un blog excelente. Soy Jorge de cinenovedades y te agradezco enormemente tu visita a mi humilde blog. Date por seguro que te estaré visitando seguido ya que comentas unas películas muy interesantes.

Con respecto a "Fracture" me pareció una película muy buena, con un duo de actores muy buenos, un guión convincente y una dirección más que correcta de Gregory Hoblit.

Saludos, Jorge de cinenovedades.

Edu ha dit...

es una peli normal,amb un aprovadet i prou, i un final una mica tret de la buxaca.

però bueno a mi em va oferir una estona d'entreteniment correcte sense més que oblidaré en breu.

Marchelo ha dit...

Gracias por tus comentarios Jorge, espero verte más por aquí!

Anònim ha dit...

Hahaha, El meu portàtil es va estavellar quan estava navegant en aquest lloc última vegada que vaig estar aquí. I durant els últims 2 mesos he estat buscant aquest weblog, per la qual agraïda que es troba una vegada més! : D

 
anar a dalt