Twitter del bloc

dissabte, 3 de maig de 2008

Once (Una vez)

Una vegada, un brillant film musical

Havia llegit molts comentaris positius d'aquesta pel·lícula a la comunitat bloggera. No els faltava raó, és boníssima. "Once" és un film musical únic, una petita gran joia, d'una naturalitat que traspassa la pantalla... tant és així, que en moltes ocasions més que en una pel·lícula et sents com en un reality show.

Glen Hansard i Markéta Irglová són els protagonistes de la pel·lícula, i la química entre ells és molt bona, es nota que són parella a la vida real. El Hansard era el líder del grup irlandés "The frames" i va conèixer a la Irglová en una visita a Praga. Com a curiositat, ell té 38 anys i ella 21.

L'argument del film és força sencill: el Glen, un músic que toca la guitarra pels carrers del Dublin amb el cor trencat per com ha acabat la relació amb la seva ex nòvia, coneix a la Markéta, una jove txeca amb un talent musical sense explotar; poc a poc, l'amor que senten per la música els va unint.

"Once" és un musical de cantautor: m'explico, bona part de la pel·lícula està ocupada per cançons, però no són d'aquelles en les que tots els actors es posen a ballar i que segurament irriten a més d'un (jo m'hi incloc), sino que són acústiques, guitarra en mà, al pur estil de Damien Rice o David Grey. La banda sonora em va semblar boníssima (de fet, juntament amb Into the Wild i Lost in translation, s'ha convertit en la meva preferida). La cançó que va guanyar l'Oscar, Falling Slowly, és preciosa, però no és l'única; When your mind's made up i Say it to me now, per exemple, també són genials (penjo els videos de Youtube de les tres).

"Once" està rodada amb un estil minimalista, destacant els montatges "videocliperos" de les cançons, molt encertats i amb moments certament brillants (el video de When your mind's made up n'és un bon exemple). Tot i que els moments en els que els personatges canten són bastants dins el global de la pel·lícula, en cap moment desconectes, gràcies en gran part a un guió sòlid i sobri, que no deixa de banda la part no musical del film.

Com ja he comentat, la naturalitat domina el conjunt, les escenes semblen improvitzades, i això fa que et posis en la pell dels personatges. Personalment vaig trobar excel·lent l'escena en la que el Glen posa la cançó que ha composat al seu pare, és realment emotiva. I és que "Once" és una pel·lícula indubtablement sencilla, però que conmou per la seva sinceritat.

Si us agrada la música en general i el brit pop en particular, no ho dubteu, aquesta és la vostra. Música a part, també hi trobareu una gran pel·lícula en "Once". Segurament estaria en el Top 5 de pel·lícules recomanades entre les que he comentat a aquest bloc (que no són poques!).

  • Puntuació filmaffinity: 7,4
  • Puntuació Marchelo's Wei: Excel·lent

El millor: Once és, encara que soni a tòpic, única. El pitjor: ....





7 comentaris:

Lorea ha dit...

Excel·lent! Estic d'acord amb tu Marchelo, és un regal de pel·lícula, una petita joia que m'hagués encantat veure al cinema perquè no s'estrenen films com aquest sovint...
La BSO és increïble i per més baixa que sigui la producció, la pel·lícula enganxa a l'espectador amb la seva naturalitat, sensibilitat i intel·ligència. 88 minuts per regalar als sentits!
Hi ha escences memorables com la que comentes amb el seu pare o quan es coneixen el Glen i la Markéta(ell tocant al carrer, l'escena i el moment són genials!), o quan toquen els dos protagonistes la cançó "Falling Slowly" a la botiga de música (pell de gallina), o la seqüència de nit en que la Markéta passeja pel carrer cantant...
Bé, que em va encantar! Una pel·lícula digna de veure que passarà a formar part del meu TOP 10!

Miguel A. Delgado ha dit...

Una pequeña sorpresan, desde luego. Lo peor es que seguro que hay muchos sitios a los que ni siquiera ha llegado...

Un saludo!

bambam ha dit...

Buf, quina peli.licula... Jo també l'he comentada al blog. La vaig veure la setmana passada per primer cop, i ja l'he revisada 2 vegades més. I la banda sonora, cada vegada que surto al carrer, "em conecto". Especialment: "Lies", "When your mind's made up", "The Hill" i "If you want me".

Senzilla i extraordinària!

Marchelo ha dit...

Hola a tots,

Realment Once és d'aquelles que m'agradaria que tothom pogués veure...avui l'he tornat a veure, ja van 2 vegades en 3 dies...digueu-me freak :)

Daniel D.L. ha dit...

Et diré freak quan la vegis per 4a vegada al cinema, com vaig fer jo amb "Mulholland Drive" ;)

Doncs sí noi, aquesta és una pel·lícula entranyable, encantadora, deixem-nos d'hòsties, de les que enamoren i no s'obliden. Salutacions!

Questionaire ha dit...

El millor de la pel·lícula és haver descobert el talent de Glen Hansard. Quina força, quina energia!

Marchelo ha dit...

Sí, tens raó, jo estic enganxat a la bso de Once, me les sé de memòria!

 
anar a dalt