Más extraño que la ficción

Una petita gran joia

"Más extraño que la ficción" representa un tipus de pel·lícula que m'agrada molt, que segueix l'estela iniciada per Spike Jonze, Charlie Kauffman i Michael Gondry. El director, Marc Foster, ha fet en poc temps pel·lícules molt diferents entre elles, però que estan prou bé: Monster's Ball (molt dramàtica), Descubriendo Nunca Jamás (preciosa, capta l'essència de Peter Pan), Tránsito (no mata, però visualment és excel·lent), i ara estrenen en breu "Cometas en el cielo", que ben segur veureu comentada en aquest bloc en quant l'hagi vist, i la última del James Bond, Quantum of Solace.

Doncs bé, "Más extraño que la ficción" és original, deliciosa, divertida, excèntrica (però sense passar-se, no arriba ni molt menys als extrems de "La ciencia del sueño), i visualment perfecte. Referències? Sens dubte dos: El Show de Truman i Eternal Sunshine of Spotless Mind (Olvídate de mi!).

Harold (un contingut i desconegut Will Ferrell, com ja havia passat amb Jim Carrey a El show de Truman) és un inspector d'Hisenda que té la seva vida literalment cronometrada: cada dia tarda els mateixos segons en rentar-se les dents, en prendre un cafè, en.. en tot. Un bon dia comença a sentir una veu que narra la seva vida, com si algú estés novel·lant-la. No explico més per tal de no descobrir l'argument, però a mi em va semblar genial la forma d'encabir el surrealisme amb total naturalitat en la trama, al pur estil Haruki Murakami en els seus llibres.

Visualment "Más extraño que la ficción" és una joia, com també ho són les pel·lícules de Michael Gondry. Tot està cuidat al detall, i la imaginació del director no té límits. La forma que té de convertir en imatges la monòtona vida del Harold és excel·lent. L'argument no té grans sorpreses, és una història surrealista explicada amb sencillesa i naturalitat. La banda sonora acompanya a la perfecció la pel·lícula.

Will Ferrell interpreta de forma brillant l'inspector d'Hisenda Harold, sense caure en els excessos que l'han fet famós (cal recordar que estem davant el mític Mugatu de Zoolander). L'Emma Thompson (una de les meves actrius preferides) és l'excèntrica escriptora que narra la vida del Harol, i Dustin Hoffman el professor d'Universitat que l'assessora, en un paper divertit. Finalment Maggie Gyllenhal és la noia de la que s'enamora el Harold.

Si teniu l'oportunitat de veure-la, no us perdeu aquesta gran pel·lícula. Ha passat bastant desaparcebuda però val molt la pena. El director Marc Foster està fent una brillant carrera, i si la nova de James Bond triomfa com és de preveure, es confirmarà com un dels directors més prometedors.

• Puntuació filmaffinity: 7,1
• Puntuació Marchelo's Wei: Notable
  

El millor: és brillant i molt original. El pitjor: ....

ADVERTÈNCIA: el tràiler està plagat de SPOILERS.