Bajo las estrellas

Avui toca parlar d'una pel·lícula espanyola, "Bajo las estrellas", que m'agradaria recomanar. És sencilla i còmica, amb moments dramàtics. Si no m'equivoco tenia bastantes nominacions als Goya, i al final va guanyar la de millor actor (Alberto San Juan) i millor guió.

Aquest film de suggerent i poètic títol narra les desventures de Benito, un "granuja" de dalt a baix, trompetista, bohemi, que retorna al seu poble natal de Navarra al morir el seu pare. En el poble es retroba amb el seu passat: antics companys d'escola, vells amors d'adolescència, el seu germà...

El 70% de la pel·lícula, o més ben dit, de l'èxit de la pel·lícula, l'aporta el "Benito", excel·lentment interpretat per Alberto San Juan. És un personatge carismàtic, molt divertit, amb el que ràpidament simpatitzem, tot i ser, bàsicament, un rodamons egoista i guarro, molt guarro. És el típic tio "echa pá lante", que ha estudiat "en la escuela de la vida", que sempre té una enginyosa rèplica preparada.

Bàsicament "Bajo las estrellas" està monopolitzada pel Benito, ja que apareix en pràcticament totes les escenes. L'acompanyen el seu germà, un freaky excèntric, ex-alcohòlic, que es dedica a fer escultures; la nòvia del germà, una tia amb bastans problemes, i la seva filla, una nena d'uns 10 anys que fuma i amb la qual el Benito ràpidament simpatitza. El guió, guanyador del Goya, està molt bé: el sol fet d'haver creat el personatge del Benito ja és un punt a favor. Apart d'això, hi ha diàlegs i situacions que són molt gracioses.

Els encerts de "Bajo las estrellas són molts: la pel·lícula està feta com una road movie, en la que el protagonista es va trobant amb gent del seu poble natal, i això li dona agilitat, dinamisme, perquè el moviment i els canvis de situació són constants. A més trobo que les localitzacions escollides estan molt ben trobades, sobretot la "casa" de la nòvia del germà del Benito, i el taller del germà.

Hi ha moments per somriure (és molt divertida una escena en la que el Benito, en un bar 100% kale borroka, comença a dir, amb la taja, que no entén com hi ha gent que vol imposar les seves idees a través de la violència) i d'altres, bastants, per "plorar", sense que en cap cas es vegin forçades les situacions.

També val la pena destacar la banda sonora, amb un tema central (el que podeu escoltar al tràiler) que encaixa a la perfecció amb el caràcter del Benito, i la fotografia, amb imatges crepusculars, "bajo las estrellas", que són precioses.

En definitiva, una pel·lícula que us recomano a aquells a qui us agradin les històries de perdedors, històries íntimes, històries maques, històries de gent sencilla, com el Benito i companyia.

• Puntuació filmaffinity: 6,4
  Puntuació Marchelo's Wei: Notable

El millor: el Benito, grandíssim Alberto San Juan. El pitjor: suposo que les seves sencilles pretensions fan que no hi hagi moments "espectaculars", però no sé si això és dolent...