Cometas en el cielo

Hassan rules

"Cometas en el cielo" és la nova pel·lícula de Marc Foster, prometedor director (Monster's ball, Descubriendo nunca jamás, Más extraño que la ficción), que adapta el best seller de Khaled Hosseini. No he tingut l'oportunitat de poder llegir encara el llibre, però pel que m'ha dit la Laia, la pel·lícula és bastant fidel, tot i que canvia inexplicablement alguns fets i se'n deixa molts altres. Independenment de si és millor el llibre o la pel·lícula (normalment en aquests casos l'habitual és que agradi més el llibre), a mi em va agradar força "Cometas en el cielo".

Sobre la trama, com estic fent últimament, explicaré ben poc, per tal de no donar a conèixer parts importans de l'argument: Amir i Hassan són dos amics que viuen a Kabul i que, per determinades circumstàncies, es separen (primera part). L'Amir se'n va del país amb l'arribada dels comunistes i posteriorment quan hi torna es troba amb un Afganistan controlat pels talibans (segona part).

El tema clau de la pel·lícula és l'amistat entre l'Amir i el Hassan, tot el que suceeix gira al seu voltant. És una història maca, emotiva, poètica i entretinguda, que de passada ens explica, encara que bastant per sobre, el context històric d'Agfanistan. No ho dic com una crítica, de fet, crec que és un encert no haver-se excedit amb temes polítics, ja que hauria perdut pes el component íntim de la història.

El millor de la pel·lícula és, sens dubte, el Hassan: tot i ser el criat de l'Amir, l'estima que sent per ell trascendeix les diferències socials. És un personatge pur, tant o més com el mític Dersu Uzala. Com mostra en vàries escenes de la pel·lícula, el Hassan faria qualsevol cosa per fer feliç a l'Amir. D'altra banda, l'Amir fa bastanta ràbia, perquè no dir-ho, sobretot en la primera part del film (personalment si em surt un fill així m'exilio a la Patagonia). És un covard i mentider, tot i que al final, ja d'adult, s'intenta redimir dels seus actes. Pel que fa als personatges, també es destacable el pare de l'Amir, una persona honrada, pura, amb principis, la cara oposada del seu fill, com queda demostrat en una escena en la que el pare defensa a una noia jugant-se la vida i l'Amir li demana que calli.

Tècnicament "Cometas en el cielo" és poesia. Les escenes en les que tenen lloc els combats d'estels són brillants, i les vistes de Kabul, amb montanyes nevades de teló, impressionants. Marc Foster demostra un cop més que cuida al màxim l'estètica de les seves pel·lícules (o no són brillants en aquest sentit Tránsito, Descubriendo Nunca jamás i Más extraño que la ficción?). Kabul es veu i sent molt viu, i desprèn l'olor dels països àrabs. La banda sonora de l'espanyol Alberto Iglesias és molt bona, justament nominada per la recent edició dels Oscars.

Coincideixo amb el Martí amb que la primera part de la pel·lícula, en la que l'Amir i el Hassan són petits, és millor que la segona. La primera part està plagada d'escenes genials (la lectura de contes, el cine, la violació, el "llançament de tomàquets", i l'affair del rellotge, entre d'altres), és més emotiva i té el Hassan d'estrella. En el segon acte se'ns mostra un Afganistan controlat pels talibans, tot i que, com ja he dit, passa molt per sobre pel context polític. Això sí, hi ha una escena de lapidació en un estadi que és realment impactant. Tot i així, la pausa, poesia i encant que té la primera part no la té la segona. Hi ha escenes que es resolen massa ràpid (sobretot la que té lloc a la presó taliban), i d'altres que podrien haver estat més emotives.

En conjunt "Cometas en el cielo" és una pel·lícula que val l'entrada. Té escenes precioses (el Hassan demanant a l'Amir que li llegeixi un conte), d'altres impactants (la de la violació és brutal i la de la lapidació també) i també d'emotives ("por ti lo haría mil veces"), encara que menys de les previstes. Podria haver estat millor, però sens dubte és un altre encert en la curta però molt bona carrera de Marc Foster. El final enganya, ja que pot semblar fet sota el patró de Hollywood però no és tant feliç com sembla: a l'Amir li queda un llarg camí per aconseguir la redempció, i el Sorab, tot i els esforços, les passa canutes per somriure.

• Puntuació filmaffinity: 7,2
• Puntuació Marchelo's Wei: Notable

El millor: el Hassan, Kabul, els estels, la fotografia. El pitjor: quin covard l'Amir! La segona part no és tan bona com la primera, encara que està prou bé.

El tràiler està currat, però té un SPOILER brutal. Pels qui hagueu vist la pel·lícula, comproveu com els qui fan els tràilers manipulen l'argument: sembla que sigui una peli de guerra, i res més lluny de la realitat!