Twitter del bloc

dimecres, 12 de març del 2008

Firmin

Quan vaig començar a escriure el bloc vaig comentar 4 llibres que havia llegit i que volia recomanar. Al veure que no tenia comentaris, vaig deixar de recomanar llibres, creient que si la gent no comentava era xq no interessava. Doncs bé, he decidit, després d'una curta "reflexió", tornar a comentar llibres. Últimament n'estic llegint molts de bons, avui començaré comentant Firmin, de Sam Savage, i quan tingui temps parlaré d'altres que m'han agradat, com Las benévolas, El Búfalo de la noche, La carretera, En picado, Mil soles espléndidos...
Firmin és un d'aquells llibres que cal recomanar a tothom. És una lectura amena, deliciosa, entretinguda i divertida, no exempta de reflexions, que val molt la pena.
El protagonista del llibre és el Firmin, una rata molt humana que està bojament enamorada de la lectura. És intel·ligent, sarcàstica, irònica, depresiva i, tot i que ho intenta, no aconsegueix comunicar-se amb els humans (ja se sap, per falta de cordes vocals..). Es podria dir que és un humà empresonat en un cos de rata.
Quan llegia Firmin pensava constantment en la pel·lícula de Pixar, Ratatouille. Els paralelismes són evidents: rates, intel·ligents, i amb una clara vocació, una per la lectura i l'altre per la cuina. Ara bé, Firmin és un llibre clarament per adults, plagat de referències literàries, i la rata té uns dubtes existencials més propis de Dostoievski que de la factoria Disney. Em va recordar també bastant a "Tombuctú", de Paul Auster. Les desventures que patia el gos "Mr.Bones" són semblants a les del Firmin.

Firmin té molts moments divertits, però en general és una història trista. És genial l'amor que la rata Firmin sent per la lectura (al principi es menja literalment els llibres, fins que descobreix un nou món al llegir-los) i també pel cine (es cola en un cine on reposen pel·lícules clàssiques).
En definitiva, si no sabeu quin llibre regalar per St.Jordi, no ho dubteu, Firmin és un grandíssim candidat. És curt, es llegeix molt ràpidament perquè enganxa i, a sobre, és d'aquells que, segons els entesos, farà història. Qui dóna més?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Les Fabules de Esopo,La metamorfosi de Kafka,Disney i les seves pelis...En un sentit o altre la mutacio de representar la vida humana mitjança animals es una constan en l'art.Posiblement per aixo a mi m'agradat sobre tot el retrat dels personatjes/homes. Trobo que el relat dona mes per un conta curt que per una novela que crec s'allarga un pel ( no de rata ! )massa.Recomenable realment la seva lectura.
Venecialoca

 
anar a dalt