Kagemusha, la sombra de un guerrero
"Kagemusha" és un espectacle grandiós
Gran pel·lícula del mestre Akira Kurosawa, feta l'any 1980. Potser no està al nivell de "Los siete samuráis", "Rashomon" o "Dersu Uzala", pero segueix sent una obra mestra. Tot i ser cine asiàtic, podria ser perfectament una super-producció de Hollywood, ja que en teoria Kurosawa era el director més occidentalitzat d'aquelles terres.
"Kagemusha" és un espectacle grandiós. Cine èpic del de veritat. Una història senzilla però a l'hora molt interessant i mítica. Moments íntims genials. Diàlegs espectaculars. Música boníssima. Un final per recordar. Tot això i més.
La història és la següent: quan es mor un important senyor feudal japonès, el seu "clan" decideix substituïr-lo per un lladre que s'assembla moltíssim a ell, per tal de que els enemics no aprofitin la situació de debilitat per eliminar-los.
Estèticament és una pel·lícula espectacular i molt poètica. Els colors, les càmares, les imatges crepusculars, les batalles, tot està fet a la perfecció. El guió és genial, tant pels diàlegs com per les escenes en les que el cap del clan està callat... "feroz como el fuego, inamovible como una montaña"... així és com ha d'actuar el seu clan.
Els personatges són complexos, no hi ha bons i dolents clarament marcats, destacant per sobre de tots el lladre que ha de carregar amb el pes de tot el clan. L'evolució que té és genial: al principi és un tio cobard, un dròpul, però mica en mica es va creient el personatge que ha d'interpretar fins convertir-se en un líder de veritat.
Ara, avís per a navegants: el ritme és molt pausat, hi ha escenes llargues en les que ningú parla, i la pel·lícula és molt llarga. Això tirarà enrere a més d'un, però si teniu paciència, segur que la disfrutareu.
En definitiva, espero haver convençut a algú per tal de que corri a veure Kagemusha... la veritat és que val molt la pena dedicar-li les gairebé 3 hores que dura aproximadament.
Puntuació filmaffinity: 8,1
Puntuació: 9
7 comentaris:
y tan lenta...
jodido kurosawa, que se iba a tomar un café y no decía corten
pero gloriosa =)
mmm....sembla interessant, la veure, i la comentare tan si abandono a mitja peli com si no
Ah marcel he pensat que com quedem a dinar d'aqui a mitja horeta, podries sortir abans de la feina, vas a casa amb ferrocarril, agafes DVD i tornes. pero no m'esperis a la parada de provença, ves directament al ramplax que el siscu i jo ja estarem dinant.
apa fins ara...jeje
Hi veig un paral·lelisme interessantíssim amb el comunisme/socialisme.
"quan es mor un important senyor feudal japonès, el seu "clan" decideix substituïr-lo per un lladre que s'assembla moltíssim a ell"
Guillem,
Quin? Ara que has subrallat aquestes paraules, jo també veig el següent paral·lelisme:
Senyor feudal: Pujol AKA Yoda,
Substitueix a...
Lladre (que no s'assembla però ho intenta sense èxit): Arturito Mas
Veig que ja m'ataques a "casa meva" Guillem! Ben fet!
Camarada Lenin on ets ara per contestar?
JO MÉS AVIAT CREC EN UN SENYOR FEUDAL = ESTAT COMUNISTA, SUBSTITUÏT PER UN ALTRE LLADRE = ESTAT ACTUAL QUE, ÒBVIAMENT, S'ASSEMBLA MOLTÍSSIM A ELL. REALMENT LA FRASE HI VA QUE NI PINTADA!
AH! PER CERT, PRETENIES ATACAR-ME ATACANT A CiU?? NO SÓC MASSA PARTIDARI D'AQUEST PARTIT SI ET SOC SINCER. PUJOL, VA SER UN PRESIDENT IMMENS QUE NI JO EN LA MEVA ÈPOCA D'ESQUERRES M'ATREVIA A CRITICAR. I MAS, HOME, ÉS BASTANT MILLOR QUE AQUEST HOMENET D'IZNÀJAR QUE TENIM ARA MATEIX. (COMUNISTA, TAMBÉ).
;)
Guillem,
durant el poc temps que escric en el blog he intentat no entrar en debats polítics i així seguirà sent :)
Publica un comentari a l'entrada