Twitter del bloc

diumenge, 29 de juliol de 2007

American Splendor


Quina grata sorpresa m'he endut amb aquesta pel·lícula, una petita gran joia
del cinema independent americà!

En primer lloc explicar que "American Splendor" és un còmic underground americà que va tenir molt d'èxit durant els anys 80, pel fidel retrat que feia de la classe obrera.

"American Splendor", la pel·lícula, ens narra la vida de Harvey Pekar, interpretat magistralment per Paul Giamatti, un administratiu d'hospital amargat, fracassat, que comença a fer guions de còmic underground, en els que descriu la seva pròpia vida, amb una gran capacitat per veure amb ull cínic i crític les penuries de la classe mitja americana.

Ja aviso que és un film poc convencional, amb personatges molt freaks i amb una història en la que passen poques coses destacables. Però tot i així, és una delicia de pel·lícula. El millor d' American Splendor és l'original forma que té de combinar el món del còmic, el drama melancòlic a l'estil "Little miss sunshine" (també hi ha molts freaks) i el documental: en efecte, la trama de la pel·lícula, que és la vida real de Harvey Pekar, s'alterna amb fragments d'entrevista a aquest mateix, un curiós personatge que val la pena conèixer, i als seus amics, que surtien en el còmic American Splendor i que surten a la pel·lícula. Hi ha moments en què la pantalla es converteix en una vinyeta, i apareix el Harvey Pekar del còmic, que són realment genials.

Les actuacions, tenint en compte la dificultat que suposa interpretar a freaks sense caure en la fàcil exageració, són molt bones. A més, com es pot comprovar en les parts documentals, realment els personatges de ficció s'assemblen molt als reals.
Doncs bé, us la recomano moltíssim. M'imagino que poca gent l'haurà vist... si aconsegueixo que algú la miri i li agradi, ja estaré content d'haver escrit aquest post! (Edu, per cert, jo diria que aquesta no és la típica peli que t'agrada a tu)

Puntuació: 8,5
Puntuació filmaffinity: 7

7 comentaris:

Edu ha dit...

ostia kina putada, despres de llegir el comentari tenia ganes de veurela. intentare baixarmela i a veure k tal

Eleva ha dit...

Si senyor!
Grandíssima película, també molt destacada l' actuació de Hope Davis, una molt bona actriu que sota el meu punt de vista està totalment desaprofitada.

Anònim ha dit...

Sou uns cursis... parleu d' una manera massa afectada per l'edat que teniu... puajjj

Marchelo ha dit...

Anònim,

Em dono per assenyalat, donat que sóc l'únic que té perfil amb edat. Prenc nota del teu comentari, en la següent crítica que penji intentaré no emular al Pompeu Fabra... espero disculpis els meus deliris de grandesa!

Edu ha dit...

al ppi de la pelicula no tenia massa clar si m'adaptaria a tanta combinacio entre documental,barreja de vinyetes, actors...pero al final si,i es k de no se aixi seria una peli molt fluixa.pero la combinacio entre els personatges reals i ficticis te la seva gracia, especialment l'amic mes freaky (toby?) k parla d'una manera genial(ole l'actor k l'interpreta).

me kedat amb ganes de veure algun comic d'american splendor xq no e acabat tenint una idea massa clara del tema.o sigui de veritat entreten el kens mostraven les vinyetes?enfi nose...

al final de la peli me kedat com trist pel personatge,xq realment el tiu es un depressiu increible,havia moments k acabava fastiguejat per akesta actitud.

realment on es veu un creixement de la felicitat,un fort punt d'unio entre la parella es el moment cancer.a partir d'aki tot canvia i es deixa veure un inici de felicitat real.

com a conclusio, k fort k la historia d'un tio molt freaky(i mira k el tiu es desagradable i raro,en les entrevistes a la tele i etc) tingues tan d'exit.suposo k a la gent li agrada enriure's d'akestes tristes vides.

el resultat final ha sigut una mescla de sensacions, algunes bones i altres dolentes, k ara matex encara estic païnt, i k suposo k mes endavant anirant florint.

Edu ha dit...

coses bones a destacar:
-esta molt be que en cap cas els actors i personatges reals interactuin entre ells,crec que ho hauria perdut credibilitat la interpretació.
-també molt bé la festa de jubilació final,on surten tots els personatges i te n'adones que el frikisme interpretat es keda curt i tot.
-tornar a destacar el personatge de l'amic del protagonista, deu meu com parla, i k patetica es la seva aparicio a la tele disfraçat amb akelles ulleres gegants.
-molt xulu el primer contacte entre el harvey i la tia a l'estació, on ella veu els diferents harveys k es pot trobar, i k surten en comic.

coses k no macaben d'agradar:
-no m'agraden algunes actituds del personatge ppal, akest amarguisme intens em supera en ocasions.

a destacar: marcel, tu tambe vas ser un estiu un "file clerck" oi?jajajjaja

Marchelo ha dit...

Edu,

veig que em vaig equivocar, en general t'ha agradat American Splendor.. tiu d'on treus el temps per veure tantes pelis?? Vaya màquina... Ens veiem ara, Ramplax a tope!

 
anar a dalt