Twitter del bloc

dilluns, 7 de setembre del 2009

Enemigos Públicos

Decepcionat, fred, indiferent i amb son. Així és com he acabat el visionat d'"Enemigos Públicos", i ara us explicaré perquè:
 
Decepcionat: tothom esperava molt d'aquesta pel·lícula, i jo també. Michael Mann és un director que m'agrada, té una força visual impressionant, i ja des de que vaig saber que es faria un trhiller de gàngsters protagonitzat per Johnny Depp i Christian Bale, esperava amb ganes veure "Enemigos Públicos". Volia, per tant, veure una obra mestra, i per això la decepció ha estat més gran. En la meva humil opinió, "Enemigos Públicos" no és més que un film correcte, excel·lentment rodat i fet amb gust, això sí.
 
Fred: les pel·lícules del bo del Michael Mann acostumen a ser fredes, però aquesta s'emporta el premi, et deixa congelat. Les pulsacions de "Enemigos Públicos" es mantenen inalterables al llarg de tota la pel·lícula, no hi ha un sol clímax (ni al final, que pel què succeeix hauria d'emocionar). Val a dir que l'inici del film és brillant, molt similar al de "Batman: El caballero oscuro"; en aquest, se'ns presenta de forma inmillorable al protagonista de la pel·lícula, John Dillinger (Johnny Depp), un carismàtic lladre de bancs. Un cop passats aquests 10 primers minuts, "Enemigos Públicos" entra en un ritme constantment ensopit o ensopidament constant.
 
Indiferent: així és com m'ha deixat la pel·lícula i, més concretament, el protagonista John Dillinger (tot i un esforçat Johnny Depp) i el seu perseguidor, interpretat amb professionalitat però poca gràcia pel Christian Bale. El guió profunditza poquíssim en el caràcter del Dillinger, i això fa que en cap moment ens sentim implicats amb tot el que li passa al llarg de la pel·lícula.
 
Amb son: el metratge del film és excessiu (140 minuts), i si tenim en compte que el ritme és monònton, i que en cap moment t'arribes a endinsar en la pel·lícula... doncs això, a mi em van entrar ganes de posar-me a dormir.
 
És possible que hagi estat excessivament crític amb "Enemigos Públicos", però entenc que als bons directors se'ls ha d'exigir més. És millor que moltes altres pel·lícules, està clar, però no serà recordada gaire temps. Bé, almenys per mi.
  • Puntuació Marchelo's Wei: (***)
  • Puntuació filmaffinity.com: 6,4
El millor: la factura tècnica impecable. El pitjor: la vaig veure fa dues setmanes i ja no recordo gaires escenes de la pel·lícula...


11 comentaris:

Bargalloneta ha dit...

Totalment d'acord amb tu,sobretot amb el que dius que amb els grans directors se'ls ha de'exigir i si fan un producte fluix,com és el cas,s 'ha de dir!!petó

Carlos Giacomelli ha dit...

pues ja saps, jo vaig sortir entusiasmat, i encara la recordo tota perfectament (i la tornaré a veure en breu, me temo)... i per cert, per a mi la escena del tiroteig en plena nit, als boscs, és una obra mestra, un pic d'emoció com no he viscut encara aquest any al cinema. Vaaaa, no em diguis que amb ella no et vas emocionar una micona, que te conozco, que me lloras con "up" :PPPP
(és broma, òbviament. la teva opinió la comparteixen molts, i potser sigui jo que em vaig flipar, però és que la vaig trobar deliciosa de principi a fi. Ay...)

PD. Actualitza més sovint, leñe!

Jordicine ha dit...

A mi Mann, amb algunes excepcions, no m'ha agradat mai massa. Té bones idees, però no acaba de desenvolupar-les. A mi 'Enemigos públicos' no em va semblar llarga però, com vaig escriure en el seu dia, a la peli li falta màgia. Tècnicament, això sí, impecable. A mi m'encanta Depp i ell, com sempre està bé. No passarà a la història, està clar. Una abraçada.

La Llanterna Màgica ha dit...

Ja has vist en el meu bloc que coincidim força. A mi una de les coses que més m'ha decebut és la poca empatia que arribem a sentir pels personatges, per cap d'ells, ni pel perseguit ni pel perseguidor. I això vol dir que, per una banda el director no aconsegueix construir-los bé i, per l'altra, els actors no estan a l'alçada.

I el que m'ha semblat un pastelón, pastelón, és la història d'amor.

De totes maneres, com dic al meu bloc, com que és una peli de gàngsters i aquest és un gènere que m'agrada molt, encara la puc salvar una mica. Però tens raó en què serà ràpidament i fàcilment oblidada.

Palillo ha dit...

Passava per aquí i he estat llegint els teus post de les películes, vec que coincidim bastant així que et faré "un lloc a l'agenda" per consultarte sobint.

Totalment d'acord amb Clint, d'acord amb Enemiogos públicos (pesada, lenta, monotona) pero no estic d'acord amb Up. Soc superfan de Pixar i em va decepcionar bastant.

Fins la próxima!

Angel "Verbal" Kint ha dit...

A mi em va agradar bastant tot i que la seva frialtat em va deixar fred com tu dius en alguns moments...però com està rodada la fa interessant...
i la Cotillard està més que memorable

fff ha dit...

Hi ha especialment dues coses que em van treure de la peli: en Depp, fent de Depp. Avorrit tota la peli i mastegant xiclet continuament; i la textura que li dona el digital. Com anacrònica.

ullcritic ha dit...

Coincidim en tot. En el meu cas he destacat l'oblit del director pel personatge de Purvis, que tot i mantenir un pols amb el protagonista no s'explica res d'ell.
Salutacions

Sesión discontinua ha dit...

totalment d'acord!!! Freda, indiferent i sense cap aportació interessant...

Ens llegim!!!!!

Marchelo ha dit...

Hola a tots!!

Veig que en general aquesta peli ha decepcionat força...

Capità, et dono la raó en això de que l'escena del tiroteig és molt bona... recorda una mica a una de El Padrino 2, oi? Me'n alegro de que t'hagi agradat tant, és una sort sortir tant content del cinema, no passa cada dia :=)

Salutacions, gràcies pels vostres comentaris!!!

Steroid ha dit...

buy steroids online !!!

Visa/MasterCard

 
anar a dalt