Distrito 9

"Distrito 9", estrenada recentment, s'està convertint en un petit fenòmen, una relativament modesta pel·lícula de ciència ficció que, apadrinada pel nou Rei Midas Peter Jackson, està guanyant el reconeixement de la crítica, arribant-se a afirmar que ha suposat una revolució similar a la de Matrix. N'hi ha per tant? No, però tot i així, és un film força interessant de veure (sobretot la primera part). 

1982: a Johannesburgo arriba una nau alienígena, i allà s'hi queda. Les autoritats decideixen tancar els alienígenes que troben i tancar-los en un camp de refugiats. Mica en mica la convivència es va complicant, i el govern busca la solució que menys incomodi als seus ciutadans. 

Al parlar de "Distrito 9" cal distingir clarament entre la primera part de la pel·lícula i la segona: 

La primera part del film, rodada en format de fals documental, és sens dubte el millor de la pel·lícula. En aquest inici se'ns mostra com viuen els extraterrestres, la discriminació que pateixen, en un clar paral·lelisme amb l'apartheid que van viure milers de sud-africans. És un retrat original, cínic, d'humor negre, i molt inquietant. L'estil documental assegura l'inmersió en la pel·lícula, fent creibles uns fets tant fantasiosos com els de l'horrorosa Independence Day. 

La segona part de la pel·lícula, que comença amb un esdeveniment que marca clarament al protagonista del film, un anti-heroi, és clarament inferior. La originalitat de la primera part es perd, i el que havia començat pràcticament com un drama social esdevé una pel·lícula d'acció-ciència ficció mil vegades vista. Entretinguda, però mil vegades vista, que no destaca ni per la originalitat del guió ni tampoc pels efectes especials, al ser una producció relativament modesta. 

En el pla actoral destaca el desconegut protagonista (físicament no us recorda l'Spike Jonze), en un paper molt intens i dramàtic, un repte que supera amb nota. La resta d'actors són també desconeguts, propis d'un film de Sèrie B. 

Realment valorant el film en el seu conjunt, és una pena que hi hagi una baixada de nivell tant important entre la primera part i la segona part, ja que és una pel·lícula diferent que val la pena veure. No és una revolució, però sí una bona, encara que irregular, pel·lícula que mostra les bones maneres d'un director debutant que ha començat amb bon peu. 

• Puntuació filmaffinity: 7,1
  
• Puntuació Marchelo's Wei: (***)

El millor: la primera part de la pel·lícula. El pitjor: la segona part...