Twitter del bloc

dimecres, 3 de juny de 2009

My blueberry nights

Wong Kar-Wai és, sens dubte, un dels autors més interessants en el panorama cinèfil actual. Els seus films són inimitables, desprenen classe, magnetisme i, com els llibres del gran Yukio Mishima, primen la subtil insinuació, tot el contrari que les super-produccions que ens venen de Hollywood, que abusen de l'ús de la majúscula, la negreta i el subratllat.

"My blueberry nights" és la primera incursió de Wong Kar-Wai al cinema occidental, fent ús d'actors de parla anglesa tant reconeguts com Jude Law, David Starhain, Natalie Portman o la
cantant Norah Jones. Tot i així, la pel·lícula no perd les notes característiques del director, la seva essència, si bé no està al nivell d'altres films seus com Chunking Express, 2046 o In the mood for love.

Una noia (Norah Jones) coneix al propietari d'un bar (Jude Law) el dia en el que la relació amb la seva parella s'acaba. Al mateix temps, i també per això, la noia decideix voltar pels Estats Units, en un viatge en el que intentarà retrobar-se amb ella mateixa, i en el que coneixerà gent força peculiar.

El començament de "My blueberry nights", que té lloc en el bar on treballa el personatge interpretat per Jude Law, és genial. És digne d'elogi l'ús que fa el director d'un espai tant petit i tancat, però que a l'hora transmet una gran calidesa i tranquilitat: és el millor exemple de que el cinema, en ocasions, pot ser ART, en majúscules. Aspectes tècnics a part, la presentació dels personatges del Jude Law i la Norah Jones és perfecte.

Una vegada la noia decideix fer el seu viatge en busca del somni americà, moment en el qual el film clarament es converteix en una road movie, el film perd benzina. Analitzant els motius, considero que el principal "culpable" és el personatge interpretat per la Norah Jones, la protagonista de la pel·lícula que, parlant clar, no té sang a les venes. Ella va coneixent gent i va marxant dels llocs on resideix sense deixar rastre en ningú, i això fa que en determintats moments de la pel·lícula et domini la indiferència, i es perdi l'atmòsfera magnètica tant atractiva que consegueix crear el brillant inici del film, i que no es recupera fins els 5 minuts finals (impressionant l'escena que tanca la pel·lícula!). Wong Kar-Wai no es caracteritza per implicar-se massa amb els seus personatges, però en aquest cas s'ha passat de neutral.

En el terreny interpretatiu, cal parlar de Norah Jones, una excel·lent cantant que en aquesta ocasió fa d'actriu. La veritat, la seva actuació em va deixar tant indiferent com el seu personatge, m'agradaria veure-la interpretant un paper amb més caràcter. Jude Law, Natalie Portman, Rachel Weisz, David Starhain tenen papers petits i, com a grans actors que són, compleixen sense problemes.

Esperava tantíssim de My blueberry nights, tenia tantes ganes d'entronar-la, que no he pogut evitar decepcionar-me un pèl. És un film preciós, poètic a més no poder, formalment brillant de dalt a baix però que, per desgràcia, no m'ha emocionat com esperava que ho fes.
  • Puntuació filmaffinity: 6,8
  • Puntuació Marchelo's Wei: (***1/2)
El millor: tot i que no ho pugui semblar pel meu comentari és molt bona! El pitjor: dels grans directors sempre s'espera veure una obra mestra, i aquesta no ho és...

8 comentaris:

Angel "Verbal" Kint ha dit...

La veritat es que em va agradar, sobretot la Norah Jones i la relació amb el Jude Law...
Tb em va agradar molt la relació entre el client alcoholic, el personatge de la Nora i la exdona (increible Rachel Weitsz)...
Lo més fluixet la Natalie Portman, que carrega amb un personatge amb poca força i una història fluixeta...
salutacions

Quique ha dit...

La BSO es genial

Bargalloneta ha dit...

Coincideixo amb tu de que el treball de Norah Jones és fluix, no dona la "talla" per mi, al costat de monstres com Straiham, Law ,, Weisz o Portman...
personalment, els trossos que més em van agradar són l'entrada... espectacular de Weisz al bar i el troç final de la Portman quan li diu lo dels papers del cotxe... jo la vaig puntuar una mica més alt... em va agradar molt, he de reconèixer que sóc una incondicional del Wai.
petons

Dr. Quatermass ha dit...

Coincideixo amb Bargalloneta, a mi el paper de la Rachel Weisz em va conseguir emocionar, i també coincideixo amb l'Angel que el segment amb la Natalie Portman fa perdre gas a la peli. Entenc la teva decepció pero crec que es una bona pel.licula y la Jones tot un descobriment.

Bye!

glamboy69 ha dit...

Genial flm! Li acabo de regalar al meu nòvio!

39escalones ha dit...

Me gustó muchísimo, música, imágenes, historia, interpretaciones. Una vez más, el sencillamente complejo encanto de la sencillez.
Saludos.

Dr. Pontius ha dit...

A mi no en ba agrada llens... El Guonkarguay esta fet un filldelasebamare...
Lunic ke en ba gusta de la pinicula, ba ser cuan surt akell borratxu al bar i sencabrona amv la seba noia...
En fin, ke es lo ke mes tensio te, lo demes dons es com si el Karguay akest sages pres una tila y sagues fumat un porru. Tot molt calmat, no se si mexplicu, mentens?
Fins un altra!

Anònim ha dit...

Per que no:)

 
anar a dalt