Ángeles y demonios
La veritat és que no tenia previst veure aquesta pel·lícula, "El Código da Vinci" i el pentinat del Tom Hanks m'havien semblat horrorosos... no obstant això, estem en plena època de blockbusters, i per veure-la un diumenge per la tarda, "Ángeles y demonios" no deixa de ser una bona opció. És un film normalet que no destaca en res especial, però que diverteix lo just per no considerar que has tirat els diners pagant l'entrada.
En la Ciutat del Vaticà, el Papa mor i els Illuminati, un grup de fanàtics, segresta a 4 cardenals per tal d'assassinar-los públicament. La policia del Vaticà pensa en Robert Langdon (Forrest Gump, vull dir, Tom Hanks) per tal de que trobi, a contra-rellotge, als 4 cardenals abans de que els matin.
Les pel·lícules de l'excessivament odiat Ron Howard acostumen a ser previsibles, i en aquest cas no podia ser menys. "Ángeles y demonios" és previsible perquè, com succeeïx en tots aquests thrillers, juga a ser imprevisible, sobretot al final del film. Que el dolents o els dolents no siguin els que semblen ser és previsible, i sembla que sigui un requisit indispensable a l'hora de fer aquest tipus de pel·lícules. A mi personalment aquest recurs efectista em comença a cansar, com també em cansa el que després d'un d'aquests girs sempre s'hagi d'explicar tot amb pèls i senyals.
No només és previsible en això, sinó també per l'estructura repetitiva de la pel·lícula: Tom Hanks busca pista - Tom Hanks busca cardenal, així, en quatre ocasions. Sort que no paren de passar coses, perquè sinó es faria molt avorrit. De fet, cap al final la pel·lícula pateix una important baixada de ritme, degut al seu excessiu metratge (138 minuts!): un film tant llarg ha de ser o molt entretingut o molt bo (o les dos coses) per no fer-se pesat, i no cal dir que "Ángeles i Demonios" no té aquesta sort.
Entrant en el terreny de les actuacions, cal parlar de l'interpretació d'un gran actor, el Tom Hanks: lamentable. Sí, lamentable, encara que una mica menys que a "El Código da Vinci", gràcies a una petita millora en el seu pentinat. Al bo del Tom no li va gens aquest paper, i per això es passa tota la pel·lícula dedicant-nos una ganyota rere l'altra, pot ser per recordar-nos els seus temps de Big o Splash!. De la resta d'actuacions: Ewan McGregor, soso, com gairebé sempre; Stellan Skarsgard, sobreactuat i desaprofitat.
En definitiva, un blockbuster decent, i poc més. Si busqueu diversió fast food us recomano veure abans "Star Trek" que aquesta, clarament és més bona.
- Puntuació filmaffinity: 6,4
- Puntuació Marchelo's Wei: (***)
El millor: "Ángeles y demonios" millora "El Código da Vinci". El pitjor: era molt fàcil millorar "El Código da Vinci".
8 comentarios:
Jo m'ho vaig passar de conya!!! Havia llegit el llibre i sabia què anava a veure. I, com pel·lícula d'aventures, enganxa. A mi Tom Hanks no m'ha agradat mai.
Què et passa amb en Howard??? 'El desafío' és una passada; i 'Cinderella man' (que va passar desapercebuda) i 'Una mente maravillosa' em van semblar bones pel·lícules. I a més és el pare de 'Cocoon', d''1, 2, 3... splash'... No estaria entre els meus directors preferits, pero ha fet moltes coses! Ja ja ja.
Això dels gustos és molt personal; i la salsa del cinema. Una abraçada, gran Marchelo.
Ja, ja: m'has fet riure, Marchelo, de veritat t'ho dic.
Hem coincidit a publicar comentari sobre aquest engendre d'En Ronnie i he de dir que em resulta més divertit llegir-te a tu que veure la pel·lícula: no havia caigut en la referència del corredís Forrest. ¡Molt bona, aquesta!
La pel·lícula es un corre-camins destrotat i es cert, com dius, que moltes coses que passen ja les veus a venir.
Una abraçada.
Ja ja m'ha agradat molt "el millor" i "el pitjor". Tot aixó que comentes de les sorpreses del final, la trama previsible de pistes, etc. venen de la novel.la del Dan Brown que es fluixa (sent optimista). Així que amb aquest material de base tan fluix no es pot demanar gaire.
Salut!
Jordi, la veritat és que a mi el Ron no em sembla tant mal director, les sembles pelis acostumen a ser decents, per això dic que és excessivament odiat :)
Josep, m'alegra que t'hagi fet riure, això és bo jeje
Dr., no he llegit la novel·la però està clar que d'un material de base dolent és difícil fer quelcom bo!
gràcies a tots pels vostres comentaris
jajajajjaja!!!
acabo de llegir-me els vostres comentaris el del Jordicine i el teu, i són una mica diferents eh???
ara no sé que fer per que a en Jordi li he dit que potser la veig amb dvd però tu acabes de fer-me canviar d'opinió!!!!
Què faig??????
(jajjajajja)
Una pel·lícula simplement entretinguda sobretot en la fase central, on van d'esglèsia en esglèsia, després tot es torna massa previsible....inclús una mica ridícula...tot i que a mi em va agradar molt més la primera
Buscant què es deia de Cristina m'ha surtit el teu blog, molt interessant, tot i que la valoració de tal engendro Allien és diferent, més ens acostem a la saga Vici. Deixo un petit paràgraf de la critica -darrer post- fet amb humor al blog, on explico "l'argument" abracadabrant.
"Si l'argument és inqualificable l'enginy hi és inexistent. He estat objectiu, però sé que no ho sóc quan dic que em resulta repelent. Em repel Bardem, la banda sonora, aquesta Barcelona banal i falsa, mariscaliana, Roures, la pretenciositat, etc. Per cert, ni una paraula de català, i fan del flamenc la música genuïna barcelonina.
Era l'encàrrec d'un spot turístic i ni això. Sempre la tètrica calitxa de fum i calor, que en una vista des del Tibidabo no deixa veure ni la ciutat. Diables, quatre postaletes, quatre gaudiniades i prou.
Em vaig adormir mig hora. La crònica hagués estat més espatarrant.
El Codi Leonardo, allò més irritant:
La peli, tonta. Només en diré que insulta la intel.ligència el poti-poti; ho barreja tot, no saps què és història, invenció o manipulació. Aquesta obra falla fins en el títol, Vinci és ciutat."
Que raó tens al dir que millorar El codi Da Vinci era més que fàcil.
Publica un comentari