Twitter del bloc

divendres, 15 de maig del 2009

La princesa Mononoke


(si la teva intenció és llegir aquest comentari, et suggereixo que abans obris el video de youtube que he penjat al final: no cal que el miris, amb escoltar n'hi ha prou)

Tot i considerar "El viaje de Chihiro", del gran Hayao Miyazaki, una obra mestra indiscutible i una de les meves pel·lícules preferides, fins fa ben poc no havia vist "La princesa Mononoke", una altra obra rodona, tant o més bona que l'anterior; un film perfecte, madur, emotiu, que demostra que les pel·lícules d'animació no sempre són pels més petits.

L'Ashitaka és un jove príncep d'un poblat del Japó rural que és ferit per un porc senglar endimoniat. Per tal d'evitar morir a causa de la maledicció del porc senglar, fa un llarg viatge en busca de l'Esperit de la Naturalesa, on coneix a la princesa Mononoke, veient-se inmers en una lluita entre les forces de la naturalesa i els éssers humans.

Com haureu vist, la història de "La princesa Mononoke" està plena d'imaginació, i beu de la mitologia japonesa, com també succeïa a "El viaje de Chihiro". Esperits, animals que parlen, arbres que es mouen... seria un error confondre's i pensar que estem davant un film infantil: és fantàstic, sí, però adult i profund. El missatges de la pel·lícula són múltiples, i de ben segur que ja han estat motiu d'estudi. El més clar és ecologista/pacifista: l'ésser humà ha de saber conviure amb la naturalesa, respectant-la. També hi trobem una certa nostàlgia per lo tradicional, un dilema típicament japonés, una societat que ha de conviure amb la contradicció de voler ser puntera en quant a modernitat i tecnologia però sense perdre els estrictes valors pels quals es regien les generacions passades. Val a dir que en ambdós casos Miyazaki sembla optar per l'equilibri.

L'art del Miyazaki com a director d'aquesta pel·lícula és impressionant. En la meva opinió, se l'hauria de valorar no només com un excel·lent dibuixant, sinó també com un gran director i guionista, amb independència de que els seus films siguin o no animats. Personalment disfruto del lirisme i bellesa del traç del Miyazaki, ja que evoca unes sensacions que serien difícilment igualables utiltzant actors de carn i óssos. Com exemple de tot això, la que per mi és la millor escena del film, la primera trobada en el riu entre l'Ashitaka i la princesa, genial!

Capítol a part mereix la banda sonora, del per mi fins ara desconegut Joe Hisaishi, que està al nivell dels més grans compositors del setè art. A "La princesa Mononoke" demostra un gran versatilitat al combinar temes èpics, d'una força brutal, amb d'altres íntims que posen la pell de gallina.

(Si heu escoltat el video de Youtube que heu penjat fins el final ho haureu comprovat!)

Suposo que amb tot l'anteriorment dit no he fet més que fomentar la meva fama de ser excessivament benevolent comentant films, però bé, volia deixar clar que, per mi, és una pel·lícula que s'ha de veure sí o sí. Gràcies Dani pel descobriment!

  • Puntuació Filmaffinity: 8
  • Puntuació Marchelo's Wei: (*****)

El millor: és una obra artesanal cuidada al màxim detall, feta amb gran sensibilitat.

Tema principal de la pel·lícula


Tràiler


9 comentaris:

Dr. Quatermass ha dit...

Si senyor, Mononoke, Castillo ambulante, Chiriro, ... totes son boníssimes. No he vist més pero m'han explicat que les mes antigues d'aquest home son igual de fascinants.

Salut!

Xavicinoscar ha dit...

Doncs jo estic com estaves tu fa uns dies: no he vist Mononoke però sí Chihiro, Castillo Ambulante i Totoro. La música és preciosa i estic segur que el film és una gran obra. Aquest estiu la veuré (a partir del juny, al blog hi haurà un especial Miyasaki amb un escrit crític de totes les seves obres).

Saluts!

http://cachecine.blogspot.com

Manuel Márquez ha dit...

Aquí otro, compa Marchelo, que tampoco la ha visto -sí las posteriores-, y al que ya no le queda excusa alguna para ponerse a la tarea de búsqueda y visionado (y cuánto antes, mejor...).

Un fuerte abrazo y buen fin de semana.

Daniel Daranas ha dit...

La vaig veure en un passi a la plaça del Poble Espanyol. Senzillament, inoblidable. Una pel·lícula preciosa on la vida, la natura i l'esperit de lluita s'expressen amb una gran intensitat. Una obra mestra de Miyazaki, segurament no l'única, però sí la més clara i brillant del genial director japonès. Un regal per a tots els amants del cinema, que romandrà per sempre impregnat a les nostres retines. Sublim.

Salvador Macip ha dit...

Totalment d'acord: Mononoke i la seva banda sonora són genials. He vist totes les del Miyazaki i tot i que em costa escollir em quedaria amb Porco Rosso. De les BSO del Hisaishi per mi la millor és la Mononoke i després Laputa.

Marchelo ha dit...

Dr.Quatermass jo veuré en breu El castillo ambulante, que també diuen que està molt bé!

Xavier Vidal, estaré atent al teu bloc per saber què t'ha semblat la peli!

Manuel, ya me dirás qué te ha parecido cuando la hayas visto!!

Daniel, totalment d'acord amb el que dius, no es podria expressar millor!

SM, m'alegra veure que estem d'acord, Laputa la intentaré veure també!

gràcies a tots pels vostres comentaris

Davicine ha dit...

Una de las mejores películas de la era adulta de Miyazaki. No compararla con la bella Mi Vecino Totoro, pero junto a El Castillo Ambulante es toda una obra maestra...

un saludo,

Lucifer, Becario del Mal ha dit...

Gran treball, i per a mi, mes madur i treballat que Chihiro. Només em sobra la mala costum de Miyazaki d'acabar totes les pelis cobrint la gent de petroli. D'acord amb la puntuació.

Ivan ha dit...

miyazaki por president, jeje. Bona resenya, salutaciones Marcelo, que estic perdut completament de l'activitat blogger.
Una abraçada

 
anar a dalt