Twitter del bloc

dimecres, 6 de maig de 2009

Buscando un beso a medianoche


Avui toca recomanar una d'aquelles pel·lícules que els qui ja fa temps que us passeu per aquí sabeu que m'agraden, i molt, "Buscando un beso a medianoche".

Wilson és un jove deprimit que a 31 de desembre es troba a L.A., a casa d'un amic seu i la seva nòvia, sense cap plan per passar la nit i sense cap noia a la que fe un petó quan sonin les campanes. Per això decideix penjar un anunci per Internet sol·licitant companyia per passar el cap d'any. I així és com coneix a la Vivian, amb qui gaudeix d'una nit totalment inesperada.

Com ja estareu pensant, per l'argument, "Buscando un beso a medianoche" té molts elements en comú amb pel·lícules (que m'encanten) com "Lost in translation", "Once" o "Antes del anochecer/amanecer". En totes elles es tracten trobades atzaroses, aquest estrany iman que tenim els éssers humans que fa que ens juntem quan més ho necessitem. En el cas de "Buscando un beso a medianoche", comparteix també amb "Once" l'autenticitat que dóna el rodar un film amb quatre duros i actors totalment desconeguts. I és que la pel·lícula, tot i lo extravagant de les situacions que planteja, desprèn naturalitat pels quatre costats: és a estones divertida, a estones dramàtica...


A nivell formal destaca la fotografia en blanc i negre. Personalment m'agrada l'ús d'aquesta tècnica, ja que ajuda a donar el to especial que el director busca al explicar-nos una història que succeeix la nit més senyalada de l'any. També em va agradar força la banda sonora (element bàsic de qualsevol pel·lícula indie), molt tranquila i adequada a cada situació.

No tinc molt clar quins aspectes negatius puc comentar d'aquesta pel·lícula, ja que pel meu gust en té pocs. Probablement tarda un pèl en arrancar, i l'actor principal no fa una interpretació d'Oscar, però a part d'això, és un film rodó que consegueix, sense virtuositats, el que persegueix.
  • Puntuació filmaffinity: 7,4
  • Puntuació Marchelo's Wei: (****)

El millor: veure que de vegades la frase "els diners no ho són tot a la vida" es compleix! El pitjor: l'actor protagonista, ni fu ni fa.


2 comentaris:

jordicine ha dit...

L'hem vist quasi tots la mateixa setmana. Ja ja ja. A mi em va agradar molt. Fins i tot l'actor protagonista. A mi també em va recordar alguna de les pelis que dius, i fins i tot 'Manhattan'. I els diàlegs em van sonar una mica Kevin Smith. Una abraçada i fins aviat.

Dr. Quatermass ha dit...

A mi per desesperació de la meva parella també m'agraden molt propostes tipus Lost in Translation, Once, My blueberry nights, etc. o sigui que prenc nota!

Felicitats pel teu blog i per tenir els nassos de fer-ho en català. T'he enllaçat, passa't pel meu lloc i si t'agrada ja saps...

Ens llegim!

 
anar a dalt