Twitter del bloc

dilluns, 27 d’abril de 2009

La sombra del poder



Suposo que estareu d'acord amb mi en que desde fa unes setmanes escollir peli per anar al cine està força difícil... i m'imagino que seguirà sent així durant llarg temps, d'aquí poquíssim ja arriba l'estiu, i no podem esperar res més que blockbusters. Doncs bé, dins d'aquesta mediocritat que domina les sales de cinema, "La sombra del poder" és una bona opció.

Dirigida per Kevin McDonald (El último Rey de Escocia) "La sombra del poder" és un thriller dels de sempre, on el Russell Crowe interpreta un periodista que investiga la possible relació entre la mort de l'ajudant d'un congressista (Ben Affleck) i la privatització de la seguretat nacional als EUA.

Estem davant una pel·lícula convencional en tots els sentits, sense que això hagi de comportar connotacions negatives: "La sombra del poder" és just el que t'imagines després de llegir-ne l'argument. Sòlida, entretinguda, a estones fins i tot emocionant, però poc sorprenent, per no dir gens

La trama de la Conspiració ja l'hem vist de tots colors (i si sou fans del Jack Bauer, com jo, encara més!), i en aquest sentit la de "La sombra del poder" és previsible. El guió està força ben construït, tot i que, en la meva humil opinió, un dels grans defectes del film és el "gir sorpresa" que dóna el final; un final que ho precipita tot de forma sobtada i que trenca amb el poc missatge que podria haver tingut la pel·lícula. 

En quant a les actuacions, comentar que, com sempre, Russell Crowe està excel·lent, tot i que en aquesta ocasió no sembla que hagi hagut de fer un esforç introspectiu gaire important per arribar a conèixer el seu personatge; la sorpresa ve del "cara de pal" de l'Afflleck, en el que per mi és el seu millor paper. Sí sí, ho fa bé, tot i que és evident que està limitat per la seva nul·la expressió facial. De la resta dels actors que apareixen en el film, destacaria el breu paper de Jeff Daniels, que aprofita molt bé la seva cara perturbadora (tot i que se'l conegui per comèdies, té un costat fosc per explotar importantíssim!). 

No és per tirar cohets, ni per recordar massa estona, però sí és una bona pel·lícula, recomanable. Si heu de triar entre aquesta i "Dragonball Evolution", no dubteu!
  • Puntuació filmaffinity: 6,9
  • Puntuació Marchelo's Wei: (***)
El millor: arriba en un moment de crisis cinèfila! El pitjor: el final, és dolentíssim. 

8 comentaris:

Daniel Daranas ha dit...

Doncs aquesta setmana per primer cop he aixecat una cella quan he vist les estrenes: un Miyazaki ("Ponyo al penyasegat"), "El niño pez" de Lucía Puenzo, "27 kilates", "Liverpool"... i ja has vist "Déjame entrar"?

Marchelo ha dit...

Bones Daniel!

De les que dius només em crida la del Miyazaki... Déjame entrar la descarto pel gènere :)

Salut

jordicine ha dit...

Crec que me l'estalviaré. Em recorda massa a la darrera de Ridley Scott, amb idèntic protagonista. Una abraçada.

Angel "Verbal" Kint ha dit...

Bones...dues coses.
la primera...home el final de la peli no es tant dolent...es innecesari pero no dolent.
la segona.."dejame entrar" es imprescindible" no et trovaràs el que esperes d'una peli de vampirs...està més a prop de la teva i meva adorada "Lost in translation" que de qualsevol del gènere que puguis imaginar.

salutacions...
Sino vols anar al cine a veure-la tira de la xarxa..

Jordi Coll ha dit...

Ei Marcel! És un bon moment per tornar a engegar el Culés Sense Carnet.

A.Orte ha dit...

A mí em va agradar. La peli té dues hores però no avorreix. Crec que recull correctament la relació entre fonts d'informació i periodistes i dóna una visió potser massa ingènua de la policia, on apareix com un actor molt secundari quan en casos similars tindrien coenixement de tot el que passa.
De tota manera, coincideixo amb tu, potser li posaria *** 1/2.
Salut

Marchelo ha dit...

Jordicine,

a mi em va agradar més aquesta que Red de Mentiras, l'argument és més sòlid!

Àngel,

si compares "dejame entrar" amb Lost in translation... doncs potser sí que li dono una oportunitat :)

Jordi,

tiu no tinc temps per culers sense carnet... u sento!!

A.Orte,

a mi no és que no m'agradés, ni molt menys, de fet m'ho vaig passar bé... però és "más de lo mismo"!

Salutacions a tots i gràcies pels vostres comentaris

39escalones ha dit...

Un pequeño bluf. Promete mucho en lo que al análisis de las relaciones entre política y periodismo se refiere, y sobre todo de retrato de la profesión periodística, y termina derivando en un thriller barato de lo más vulgar. Va de más a menos. Pasar el rato y poco más.
Saludos.

 
anar a dalt