Gran Torino

Els vells rockers mai moren, diuen. En el cas del gran Clint Eastwood, quanta veritat hi ha en aquesta frase! Però millor no ens deixem endur per la nostàlgia i el romanticisme, "Gran Torino" és la última aparició de l'Eastwood actor. I quina actuació ens ha deixat! 

Mr. Kowalsky és un ex-combatent, vidu i amargat, que viu en un gheto rodejat de veïns asiàtics. Odia la seva família, els asiàtics, la religió, i qualsevol cosa que es pugui interposar entre ell i la seva buscada infelicitat. A rel d'una enganxada amb una panda de "gamberros xinos" el bo del Clint es fa amic dels seus veïns, i mica en mica es va treient de sobre tot l'odi que ha acumulat al llarg de la seva vida.  

"Gran Torino" és una història sencilla, previsible i unidimensional, que acumula un cliché rere l'altre, i que ens presenta personatges estereotipats a més no poder; només la credibilitat del Clint Eastwood podia convertir l'anterior en una pel·lícula sincera, conmovedora i divertida, que toca sense embuts ni fons amagats temes tant importants com la vida i la mort, la religió, el racisme o  els valors de la joventut. 

Molt s'ha parlat de si "Gran Torino" és una obra menor del Clint Eastwood. En la meva opinió és evident que aquest film no té la profunditat que sí tenien d'altres del director com "Un mundo feliz", "Sin perdón" o les més recents "Mystic River" i "Million dollar baby", però sí guarda un element que és força comú en tota la seva anterior filmografia: el Clint MAI s'està per tonteries, ja sigui a l'hora de matar els seus protagonistes (Kevin Costner, Morgan Freeman, Tim Robbins i Hillary Swank en poden donar fe), o de fer-los actuar d'aquella manera que tots voldríem, però cap de nosaltres ens atreviríem.  

En el cas de "Gran Torino", l'argument està configurat com una sort de western urbà, amb el clàssic sistema on els bons són molt bons, i els dolents, encara més dolents. Aquest fet per sí sol no és dolent, tot i que fa molt previsible la pel·lícula, ja que des dels primers 10 minuts podem intuïr què passarà.  

El personatge interpretat pel Clint, el Mr. Kowalsky (imprescindible veure el film en V.O.), és l'ànima de la pel·lícula, el seu principal alicient. Les millors escenes de la pel·lícula el tenen a ell com a protagonista, tant en la vessant còmica com en la dramàtica. El paper del Clint Eastwood com actor, si bé sobreactuat (de tant en tant fot uns sorolls exageradíssims!) és excel·lent. La veritat és que el personatge "cascarràbies" que interpreta li va clavat a la cara poc expressiva del veterà director. La resta del repartiment és força discret, destacant però l'actor que fa de cura, que no havia vist en cap altre film. 

Menor o major, "Gran Torino" és una pel·lícula entretinguda que cal veure, ni que sigui per poder disfrutar de la última actuació d'un home que, a base de sorprendre a tothom (és Harry el sucio!), ha conseguit fer-se un lloc, molt important, en la història del cine. 

• Puntuació filmaffinity: 7,9
  
• Puntuació Marchelo's Wei: (***1/2)

El millor: Clint Eastwood, amb la seva simplicitat, fa fàcil lo que és molt difícil. El pitjor: massa previsible, i hi ha certes escenes que són poc creïbles.