Vals con Bashir

Amb "Vals con Bashir" em vaig endur una grata sorpresa. Sabia que estava nominada a l'Oscar com a millor pel·lícula estrangera (finalment no va guanyar) i poc més. Estem davant d'un peculiar documental fet amb animació que explica, des del punt de vista del director israelià Ari Folman, la matança de Sabra i Shatila.

Ari Folman (el director del documental i protagonista del mateix) no consegueix recordar quina va ser la seva participació en la matança de Sabra i Shatila i, per això, s'entrevista amb diversos participants dels fets, per tal de recuperar els seus records.

La veritat és que em va sorprendre que una pel·lícula d'animació fós un documental. Un cop vist el film, considero que l'ús d'aquesta tècnica està més que justificat, ja que d'aquesta manera el director ha pogut donar forma als seus records d'una forma poètica i onírica, que amb imatges reals no hagués estat possible. A més, l'animació en sí em va semblar excel·lent, totalment encertada, i ben combinada amb una gran banda sonora (genial l'aparició de la gran cançó "Enola Gay" d'OMD).

El principi del film és un pèl ensopit, no té ritme, però a mesura que l'Ari Folman va descobrint mica en mica quina va ser la seva implicació en la matança, la cosa es va posant interessant, fins arribar a un final rodó que dóna sentit a la pel·lícula.

A nivell històric explica detalls importants de la matança, però no és la intenció del director la de fer un documental rigorós sobre el tema; "Vals con Bashir" és un exercisi de redempció, on l'Ari Folman pretén expulsar els seus dimonis a l'hora que recordar al món lo estúpida i "poc glamourosa" que és qualsevol guerra. En aquesta pel·lícula no hi trobem herois, ni el típic companyerisme que ens acostuma a mostrar el cine bèlic provinent dels EUA... a "Vals con Bashir" veiem joves que no saben ni a qui disparen, que no dubten en fugir quan la situació està complicada, que es senten totalment fora de joc.

En definitiva, "Vals con Bashir" és un documental molt recomanable (bé, és més que un documental), que resulta atractiu no només pels fets que explica, sinó també per la forma d'explicar-los. Una aposta arriscada que, en vistes dels resultats obtinguts, ha resultat guanyadora.

• Puntuació filmaffinity: 7,8
• Puntuació Marchelo's Wei: (****)

El millor: un documental molt original i personal. El pitjor: els 30 primers minuts.