Twitter del bloc

dijous, 19 de febrer de 2009

Slumdog millionaire

Sí, sóc culpable. M'emociono com un nen petit amb pelis com "Slumdog millionaire", que ràpidament situu, sense vacil·lar ni un moment, en el meu Top 10 (que com em diu la Laia, de Top 10 ja té poc, però bé, què hi farem...). Aquest és, pel meu gust, el prototip de film ideal, una pel·lícula a la que no li falta ni li sobra res, un exòtic thriller amorós, un dur reflex d'una societat sense normes, una explosió de sinceritat que emociona i conmou i que, just acabar, et fa pensar: aquesta va directa al meu Top 10! Així és com SENTO "Slumdog millionaire".

Jamal és un jove hindu que es presenta al programa ¿Quiere ser millonario? i, per sorpresa de tots, arriba molt lluny. La policia sospita d'un possible frau, i Jamal explica com i perquè coneixia totes les respostes.

No exagero, els 30 primers minuts d'aquesta pel·lícula són incommensurables: àgils, trepidants, plens d'energia i colors, et deixen clavat a la butaca. I la resta? Doncs també.

"Slumdog millionaire" és la comunió perfecta entre guió, direcció, muntatge i banda sonora. No és una perfecció freda i distant, sinó tot el contrari, el film està ple de vida; la Índia hi juga un paper clau, és un protagonista més. A més, el que veiem d'aquest pais no podria estar més aprop de la realitat. En aquest sentit, i en molts daltres, "Slumdog Millionaire" s'assembla a "Ciudad de Dios", de Fernando Meilleres. El que per mi té gran mèrit és que un britànic hagi aconseguit transmetre les múltiples contradiccions de la Índia, els seus colors, les seves olors.


L'estructura narrativa és una obra d'enginyeria: aparentment segueix un mateix patró, però el director ha sabut introduir de forma exitosa variacions a l'esquema general. Serà que sóc fàcilment manipulable, però jo no veig per enlloc la malèfica intenció manipuladora del Danny Boyle que comenten els detractors de "Slumdog Millionaire". És cert que la pel·lícula té uns quants girs argumentals tant efectius com efectistes, però això és part del joc, i també gràcies a això aquest film ha tingut tant d'èxit. Sí, potser el cine Dogma és més sincer i pur, però a veure qui l'aguanta!!

Aquesta nit "Slumdog Millionaire" té una cita amb els Oscars. 10 nominacions, ni més ni menys. Fins fa poc la meva candidata era "El curioso caso de Benjamin Button" però, com que encara estic a temps de rectificar, el meu vot va cap a la pel·lícula de Danny Boyle. No he vist la resta de candidates, però tampoc em cal. Aneu a veure "Slumdog Millionaire", la disfrutareu.
  • Puntuació filmaffinity: 8,2
  • Puntuació Marchelo's Wei: (*****)
El millor: és boníssima, original, ho té tot! El pitjor: res

13 comentaris:

Edu ha dit...

trobo molt bo el retrat de l’Índia, genial la història dels nens cap a adolescents, i la història d’amor es fantàstica, però…

1.- no m’agrada k el final sigui tan fantàstic.
2.- jo vull anar a l’Índia al programa kieres ser millonario (l’última pregunta es tan peliculera llagrimeta fàcil…i es per memos, no cola k sigui una pregunta final. vale k keda de puta mare com a final de peli, pero ho trobo forçadissim).

total, la peli m’ha agradat molt, pero amb un final un xic amarg (jo crec k s’hauria d’haver optat pels diners o l’amor, pero els dos es com…estasss flipaaant)

M.I. ha dit...

Voy a soñar:
Sueño que voy al cine
Sueño que veo lo que sea
Sueño que me pongo a escribir
Sueño que vuelvo a publicar en el periódico y en mi blog, y que puedo debatir de cine con vosotros, y que vuelvo a mi vida y a mi pasión por el cine...
Buaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!
Que eso es imposible!!!!

Bueno, que me alegro de que se cumpla la máxima de Huston, aquello de que "no hay buena película si no hay buen guión". Yo digo que un buen guión sobra para hacer una buena película, y este año parece que Hollywood se dio cuenta....

Toma comentario... y eso que estoy desentrenada, jajajaja.

Angel "Verbal" Kint ha dit...

Bueno jo no diria tant tant...es bona, està be...però avorreix una mica cap a la part final!!!
no era ni de lluny la millor pel·lícula de l'any, ni tant sols de les nominades!

salutacions amic

jordicine ha dit...

Sensacional!!! El pitjor? Potser que és un pèl ensucrada. Tot acaba massa bé. Però és de 8 cap amunt. Molt bona.

A.Orte ha dit...

És una peli sobre l'optimisme de la vida, sobre com les coses poden acabar bé, és lògic que hi hagi un cert grau d'ensucrament.
En tot cas, estic 100% d'acord amb el Marchelo.

bambam ha dit...

Ara em matareu però ho he de dir; és una película que em fa mandra. Si si, quan tothom diu que és tant i tant bona, i en llegeixo quatre coses, començo a agafar-li manía. Segur que quan la vegi m'entusiasmarà, però ara per ara, come he dit em fa mandra.
Salut!

Marchelo ha dit...

Edu i Jordicine, jo crec que en aquesta peli el final havia de ser "feliç". Entenc que és positiu que una pel·lícula que reflexa amb tanta cruesa la realitat de la Índia (encara que no sigui aquest el seu objectiu principal!) tingui un missatge d'esperança.

MI, jaja muy bueno tu comentario, no te pierdas esta película, vale la pena!!

Ángel, a mi no em va avorrir gens, encara que és veritat que al final el ritme no és tant accelerat!

A.Orte, m'alegra veure que coincidim!

Bambam, fes fora la mandra que tens i ves a veure-la! :)

salutacions a tots!

39escalones ha dit...

Desgraciadamente no opino igual. Me parece una película particularmente tramposa, repleta de ruido, sonidos, colores, músicas que como una enorme capa de estímulos sensitivos pretenden ocultar que bajo ella apenas hay nada más que una lacrimógena y bienintencionada historia que utiliza la desgarradora situación social de cientos de millones de ciudadanos indios para vendernos un cuento de hadas posmoderno y lo suficientemente inusual para que nosotros, con nuestro paternalismo colonial occidental, apadrinemos una historia que, no es que sea inverosímil, sino que no es creíble.
Saludos.

Anònim ha dit...

Creo que en éste caso es aplicable la terminologia tolkieniana para definir la evolución del hilo argumental de la história: eucatástrofe. Considero hasta pernicioso tildar de 'típica película hollyboodiense' esta pequeña joya. Final feliz? Sí; seguramente. Pero para que esto sucediese fue necesaria un lucha dura con la realidad de, (y esto es un spoiler)una madre y un hermano muertos. La luz al final del camino.

Goethemola ha dit...

Molts l'han acusat de estar mil·limètricament calculada i de ser molt tramSi ho aconsegueix, benviguda sigui. Una peli meravellosa que, amb tot, no es mereix 8 Oscar (4 o 5 sí XXXD).

Salutacions!

Marchelo ha dit...

39 escalones, es lo grande del cine, que una película que a mi me encanta la puedas odiar :) estoy de acuerdo contigo en que es un cuento de hadas, pero para mí eso no es malo, es ficción, no un documental!

Anónimo, gracias por tu comentario, me ha gustado tu referencia sobre tolkien...

Goethemola, tramposa o no, és boníssima, oi?

gràcies a tots pels vostres comentaris! saltacions

bambam ha dit...

Ja està, ja l'he vista. I no, no m'ha entusiasmat tant. Si que està bé, però prefereixo 50000 vegades "Cidade de Deus", ja sé que no són el mateix, però en l'estil i tractant misèria si. Però vuit Oscars?? No no i rotundament no! Crec que ho agafa tot necessari (nens pobres, amor, dolents molt dolents, molta coloraina) i ho serveix. Simplement. I realment calia el número Bollywood final? Està posat amb calçador. I jo també m'adormia al final...

bajoqueta ha dit...

El llibre genial i al final molt alegre. No tant alegre lo que he vist avui a la tele dels actors... pobrets...

Els nens de Slumdog Millionaire

 
anar a dalt