Siete almas

Després de la notable "En busca de la felicidad", Will Smith es torna a posar sota la direcció de l'italià Gabriele Muccino per firmar un altre intens drama que complirà les espectatives d'aquells qui busquen emocionar-se sense complexos.

Puc desvetllar molt poc de l'argument, o us enrecordareu de mi (negativament, és clar!) quan l'aneu a veure al cine: deixem-ho en que el Ben (Will Smith) és un inspector d'Hisenda que té els seus motius per a intentar a ajudar a 7 persones, com una noia amb problemes cardiovasculars (Rosario Dawson) o un home cec (Woody Harrelson).

"Siete almas" és un bon drama, de gran cor, que tira de situacions inverosímils per conseguir emocionar l'espectador. Es podria interpretar (erròneament, crec jo) com una manipulació del director el fet de que s'exageri la realitat: sí, és cert que la història que explica la pel·lícula mai tindria lloc en "el món real", però també ho és que el film no deixa de ser un conte, i que ja passem prous hores amb els peus a terra com per no poder evadir-nos una estona sentats en una butaca del cine. No hi veig cap problema en què una pel·lícula s'allunyi de la realitat, de fet en això consisteix la ficció, oi?

Més discutible trobo el recurs narratiu utilitzat pel director a l'hora d'explicar-nos el seu particular conte: fins molt avançada la pel·lícula no sabem del cert quins són els motius que mouen al Ben, eix central del film. Ens els podem imaginar (i, de fet, ho fem a través dels flashbacks), però hi ha moltíssimes escenes en les que no s'acaben d'entendren, per falta d'informació, els sentiments del personatge interpretat pel Will Smith. És cert que això fa que el final sigui encara més impactant i sorprenent, però hagués preferit una estructura més lineal i "clàssica".

Deixant de banda el guió de la pel·lícula, la direcció del director segueix la línia de "En busca de la felicidad", sencilla, de caire intimista, amb molts primers plans que dónen protagonisme al Will Smith. No em van agradar gaire els flashbacks, no quadraven amb l'estil del film, ja apareixien de forma sobtada, amb escenes de molt curta duració, al pur estil pel·lícula de terror.

Pel que fa a les interpretacions, cal començar parlant del Will Smith. Em sembla un gran actor que té quelcom molt difícil d'aconseguir: carisma. Amb ben poc omple la pantalla, té una gran presència, i ja ha demostrat, quan s'ha posat seriós, que pot obtenir molts registres amb sensibilitat. A "Siete almas" té una actuació un pèl irregular, probablement pel fet abans ja comentat: en ocasions no veia clar per quin motiu posava la cara que posava, i en d'altres moments queia en exageracions. No obstant això, com els millors futbolistes, en els moments importants de la pel·lícula està esplèndid, gràcies en part a la bona química que demostra tenir amb la Rosario Dawson. Els moments que comparteixen són sens dubte els millors de la pel·lícula, la història d'amor que tenen és molt sentida. I parlant d'aquesta actriu, cal dir que, a part de guapa, és molt bona, i a "Siete almas" composa un personatge d'aquells que es fa estimar.

No és una pel·lícula rodona, ni molt menys, però té suficients alicients com per veure-la. Si et consideres d'aquells que ràpidament es sent manipulat quan se l'intenta emocionar deliberadament, probablement no t'agradi. En cas contrari, dona-li una oportunitat!

• Puntuació Marchelo's Wei: (***1/2)
• Puntuació filmaffinity.com: 7

El millor: és una història increïble però maca, de bones intencions. El pitjor: recursos narratius que no em quadren amb el gènere.