La familia Savages

Una vegada més cal aplaudir el cinema íntim americà. Quan es critiquen els blockbusters provinents de Hollywood com a exemple de lo dolents que són pel 7è art, a l'hora que per elogiar les bondats del cinema europeu o asiàtic, passem per alt les moltíssimes pel·lícules de to íntim i humà que surten any rere any dels EUA i que demostren, almenys per un servidor, que en termes generals la indústria cinematogràfica americana és la millor que hi ha, tant en les grans produccions com en les petites.

Jon (Philip Seymour Hoffman) i Wendy (Laura Linney) són 2 germans que es retroben quan han de decidir què fer amb el seu pare, que pateix una important demència senil.

Només per l'actuació dels 2 actors principals, Philip Seymour Hoffman i Laura Linney, i el que interpreta al pare d'ambdós, ja val la pena veure aquesta pel·lícula. El primer és un dels millors actors de la seva generació, molt versàtil, ja que tant pot fer papers extremats i sobreactuats com el de Capote, i guanyar un Oscar, com d'altres com el de "La familia Savages", més sencill però no per això menys brillant. En quant a Laura Linney, és una de les meves actrius preferides, sempre ho fa bé, i té una filmografia d'allò més interessant. No cal dir que és imprescindible veure-la en versió original!

"La familia Savages" és una pel·lícula que parla de somnis frustrats, de problemes familiars, de com afrontar l'envelliment d'un pare i com reconciliar-se amb ell a mida que es va apropant la seva mort. En aquest sentit, un dels aspectes més interessants de la pel·lícula és el dilema que el Jon es planteja constantment sobre fins a quin punt ha d'ajudar i cuidar a un pare que mai ha estat al seu costat quan el necessitava.

El guió és boníssim (va estar nominat a l'Oscar), i en cap moment cau en sentimentalismes gratuïts, fet que és d'agraïr, ja que amb la temàtica del film hauria estat fàcil caure en excessos d'aquest tipus. La pel·lícula és sincera i es podria dir que "real", les situacions que es planteja són força comuns per desgràcia avui dia.

En fi, "La familia Savages" és un film dur i trist a l'hora que divertit, de personatges acomplexats, maniàtics, que fan pinya enfront les dificultats: humans. No trobareu res que no hagueu vist abans, però la veritat és que en una pel·lícula humana "sobre la vida" tampoc cal passar-se d'original, no creieu?

• Puntuació Marchelo's Wei: (****)
• Puntuació filmaffinity: 6,7

El millor: és sencilla i profunda, te la creus, i conmou. El pitjor: no sabria dir...