Twitter del bloc

dilluns, 5 de gener del 2009

Australia

7 anys hem hagut d'esperar per poder veure l'última obra de Baz Luhrmann, "Australia". Les anteriors pel·lícules del director, "Moulin Rouge" i "Romeo y Julieta", em semblen rodones. En aquesta ocasió el Sr. Luhrmann ha intentat recrear el cine melodramàtic dels anys 40 i 50, sent el resultat final un pèl irregular.

Com no podia ser d'una altra manera, "Australia" és un film estèticament brillant, d'imatges poètiques i poderoses, però l'excés de metratge (165minuts), de trames i sub-trames, i d'ambició per part del director, fan que la pel·lícula estigui per sota de les espectatives que havia generat.

Sarah (Nicole Kidman) és una pija anglesa que viatja a Darwin (Austràlia) per tal de controlar la granja de vaques del seu marit. Un cop allà, coneix al Drover (Hugh Jackman), un cowboy bast i malparlat que l'ajudarà a lluitar contra la dura competència del mercat boví. A més a més, els protagonistes es veuen inmersos en la 2a guerra mundial.

"Australia" és una història bigger than life, d'aquestes que només passen en el 7è art. Baz Luhrman ha volgut fer una pel·lícula èpica, romàntica, dramàtica i divertida a la vegada, i tenint en compte l'enorme dificultat del repte, es pot dir que n'ha sortit viu, que ja és molt. La pel·lícula és excessivament llarga, sobretot perquè engloba moltíssimes trames i sub-trames que fan que en més d'una ocasió et fan desconnectar (a mi personalment m'agraden les vaques, però fins un cert punt!).


Tot i així, en general "Australia" és entretinguda, i té moments de cine bons, molt bons*. No només això, sinó que explica una part important a l'hora que desconeguda de la història d'Austràlia: la marginació dels nens mestissos, que eren eliminats del mapa.

*Estic pensant sobretot en els 10 primers minuts del film i els 10 últims, que em van semblar genials, i tot lo referent als aborígens, molt enigmàtic.

Els actors surten victoriosos a l'hora de convertir-se en estrelles de cine "de les d'abans": Huck Jackman, a més de guapo és un bon actor, i aquí queda perfecte com a solitari dur però sensible. La Nicole Kidman sembla que participa de nou en una pel·lícula d'èxit, i dóna la talla. És especialment interessant l'evolució de còmic a dramàtic del seu personatge. En quant als secundaris, David Wenham (Faramir!) està correcte fent de típic dolent, i destaca l'enigmàtic aborígen i el nen petit mestís.

Tot i els seus inconvenients, "Australia" és una pel·lícula a recomanar. És un viatge llarg i a estones pesat, però també preciós i sorprenent. A veure si aquest cop el Sr. Luhrmann no ens fa esperar 7 anys més, i podem tornar gaudir aviat del seu talent cinematogràfic.
  • Puntuació Marchelo's Wei: (***)
  • Puntuació filmaffinity: 6,4
El millor: els aborígens, la fotografia, té moments emotius de gran cine. El pitjor: massa llarga i masses pel·lícules en una.

7 comentaris:

Jordicine ha dit...

Ben tornat Marchelo. És d'aquelles pel·lícules, que a primera vista, no em crida gens l'atenció. Però m'ha agradat la crítica... i crec que en tinc prou. Una abraçada.

Angel "Verbal" Kint ha dit...

Podria haver estat una grandísima pel·licula però acava resultant per sota de les expectatives...una llastima sens dupte...
salutacions

Bargalloneta ha dit...

Bon any i ben retrobat Marchelo!!!
totalment d'acord amb tu...
sembla que haguem escrit el comentari junts...jejeje
un abraçada

Josep ha dit...

Sembla, Marchelo, que hem vist dues pel·lícules diferents: molt diferents.

La Kidman, plena de suro, ha perdut la seva expresivitat.

Si serà dolenta la pel·lícula, que ja han anunciat que ha sigut un fracàs inclús a Austràlia i la treuen -ja- de cartel·lera.

Suposo que el bon rotllo d'aquestes festes t'ha dut a fer una crítica tan complaent.... :-)

Salutacions.

39escalones ha dit...

Siempre es arriesgado comentar algo, como en mi caso, sin haberlo visto. Pero así, de buenas a primeras, me suena a épica forzada, a romanticismo postizo, a superproducción "por emulación". El cine en Australia tiene su propio camino; cuando pretenden emular el clasicismo de Hollywood o sus géneros puramente particulares (véanse westerns como "Ned Kelly", por ejemplo), flojea y queda reducido a mera caricatura o a una imitación.
Saludos y buen año.

Marchelo ha dit...

Jordicine, gràcies pel teu comentari!

Àngel, totalment d'acord!

Bargalloneta, és veritat, coincidim força, com ja acostuma a ser habitual... menys amb la cara de pà Streep :P

Josep, tant complaent no ha estat!! has de tenir en compte que jo sempre tendeixo a glorificar les pel·lícules jeje

39 escalones, veo que pese no haber visto la película aciertas, y mucho, en tus impresiones!

salutacions a tots!!

Anònim ha dit...

Doncs a pesar del comentari, a mi és d'aquelles que em segueix fent una maaaaandra increible i algo em diu que no em perdré res si no la miro, jejeje.

A més, quan et presenten una peli amb tants aires de grandesa a priori, malament... en fi, suposo que és d'aquells casos irracionals en què se't creua un film sense ni que l'hagis vist...

Aprofito per recomanar-te la última que acabo de penjar al meu blog: Resistencia (Defiance). No és excepcional, però ben construida i molt entretinguda.

 
anar a dalt