Escondidos en brujas
En un any mediocre de cine com el que estem vivint (sempre hi ha excepcions, com Batman The Dark Knight) és més que agradable trobar-se amb una pel·lícula com "Escondidos en brujas". Aparentment, per temes de màrqueting, sembla que sigui una imitadora més de l'estil de Guy Ritchie; però no ens deixem arrastrar per l'engany: si bé comparteix amb Snatch i cia algun dels seus trets característics, les diferències són moltes. "Escondidos en brujas" té, per tant, identitat pròpia.
Brendan Gleeson i Colin Farrell (ambdós nominats al Globus d'Or a millors actors de comèdia) interpreten a dos sicaris que són enviats a Bruixes per motius que desconeixen. Un cop allà, aprofiten per fer turisme, descobrint en l'enigmàtica ciutat un univers que els és estrany.
El ritme del film és en general pausat i reflexiu, i els protagonistes tenen espai (i temps) per, a través dels seus diàlegs, donar-nos unes pincellades sobre la seva personalitat. No obstant això, s'ha de reconèixer que a la pel·lícula li costa un pèl engegar els motors. A l'inici la barreja de Bruixes i sicaris i de comèdia i drama es fa estranya, sobretot pel to intimista i líric del film, que et deixa fora de joc (almenys a un servidor) per la ja mencionada equívoca associació amb un altre tipus de pel·lícula.
Poc a poc, l'argument es va definint, mogut pel tràgic sentiment de culpa que arrastra un dels protagonistes, fins arribar als 30minuts finals, excel·lents, per la contundència i elegància amb la que posen punt i final al film. Aquesta part de la pel·lícula concentra de llarg les millors escenes. (*)
(*) En especial el suicidi del personatge del Brendan Gleeson, molt poètic, genial!
Bruixes es mostra com l'escenari perfecte, un poble mitjaval que recorda per encant a Venècia i per màgia, als contes de cavallers i princeses. El director aprofita per rodar en les que, suposo, són els punts més carismàtics de la ciutat. En aquest sentit, m'agradaria tornar a ressaltar que Woody Allen va ser criticadíssim per fer el mateix a "Vicky Cristina Barcelona", aquí sempre ens hem de queixar de tot.
En quant a les interpretacions, el resultat és irregular. Brendan Gleeson està, com sempre, extraordinari. És un gran actor limitat pel seu peculiar físic. Colin Farrell tira de tics i sobreactuació, però finalment el seu personatge acaba caient bé, sobretot quan comença a tenir dilemes "shakespearnians" a lo "Cassandra's Dream". Finalment sorprèn l'excèntrica aparició de Ralph Fiennes (el bo dels germans), que interpreta al cap dels sicaris, en un paper divertidíssim.
Com més penso en aquesta pel·lícula més m'agrada. És divertida, dramàtica, i original, una raresa. Aquest any ha estat mediocre en quant a cine, sí, però definitivament, per sort sempre hi ha excepcions que confirmen la regla.
- Puntuació Marchelo's Wei: (****)
- Puntuació filmaffinity: 6,6
El millor: és diferent. El pitjor: pel que es veu, poca gent comparteix el meu entusiasme envers la pel·lícula!
13 comentaris:
El meu estimat Marchelo, perdoneme vostè aquesta demora en passar pel seu magnífic blog, per a mi aquesta pel · lícula en el seu moment em va semblar refrescant i revigoritzant. A més, sembla que s'està llaurant poc a poc algun caminillo per obtenir alguna estauilla daurada en la propera cerimònia de l'oncle Oscar.
Una de les pelis a reinvidicar del 2008.
Me gustó, me resultó una pequeña delicia, sorprendente y excelentemente interpretada a pesar de Colin Farrell, que está hasta bien...
Saludos.
Jo comparteixo el teu entusiasme! Em va encantar. Brendan Gleeson en la seva línia, o sigui genial (desde The General que l'adoro!). Colin Farrel divertidíssim això si, en versió original. I el Ralph Fiennes, el paper boníssim. Llàstima que va ser una película que va passar sense pena ni glòria.
Videodromo, refrescant i revitalitzant defineix molt bé la pel·lícula!!
Doc, ja he llegit el teu comentari i estem totalment d'acord!
39 escalones, me ha hecho gracia esto de "excelentemente interpretada a pesar de Colin Farrel"... tienes toda la razón del mundo!!
Bambam, tens raó, hi ha tantes pelis bones que passen sense pena ni gloria...
Salutacions a tots i bon nadal!
Per cert Marchelo, has vist "The General"? No te la perdis!
Bon Nadal!
A mí em va agradar, és entretinguda tot i que el personatge del Colin Farrell, com dius, no és creïble fins el final. Una mica forçat la relació amorosa, sobretot perquè Flandes no és un lloc on sigui gaire fàcil fer amics i menys amigues.
Alberto Q.
www.lacoctelera.com/traslaspuertas
Gracias por mostrarme lo del traductor!!! No entiendo mucho el catalán leído. Hablado lo pillo mejor.
El caso es que estoy de acuerdo en que ESCONDIDOS... es una pequeña joyita que ha salvado el año en general, junto a BATMAN DK, entre otras.
Saludos!!
Aviam si tinc temps de veure-la! Se m'acumula la feina. Una abraçada, Marchelo.
bueh, ja veus, sí que té fans la peli! jo, per suposat, em sumo a la llista. Em va encantar tota ella, i estic desitjant que guanyi algun Globo per que els dels Oscar la prenguin en consideració...
es que està tot tan bé que fins i tot el Cara-De-Estreñido Farrell ho fa bé!!
Salut!
pd. després dels últims dos posts, el teu blog canvia i es desfasa una mica. N'ets conscient? Em passa només a mi? En fi, que eso, que te informo pq a nadie le gusta que se le cambie el blog sin darse cuenta, que no?
Ara si, salut!
A mi em va agradar moltíssim i la recomanava a tothom. Amb un bon ritme i sorpresa rere sorpresa la pel·li em va tenir ben enganxada fins al final.
Estem fets l'un per l'altre, d'això no hi ha cap dubte.
Em va semblar bona, potser no brillante, pero si bona y molt respetable. No es tant original como es va dir en certs circles, pero esta molt be.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada