Gracias por fumar
Nick Naylor (Aaron Eckhart) és el vice-president i portaveu de l'Associació d'Estudis Tabacalers, un brillant orador que té la difícil missió de rebatre una veritat inqüestionable: fumar perjudica greument la salut. El Nick és un utilitarista-sarcàstic, i no es preocupa gens per la falta de moralitat que suposa lluitar per aconseguir més adictes a la nicotina. "Gracias por fumar" és l'òpera prima de Jason Reitman (Juno), una original comèdia de diàlegs plens de sarcasme, ilharants i brillants, bon exemple de lo genial que pot arribar a ser Hollywood quan juga a ser indie.
La pel·lícula evita amb encert el risc a caure en paternalismes: no ens intenta convèncer dels mals de fumar, que els coneixem tots, ni tampoc de la falta d'escrúpuls de la indústria tabacalera, que també coneixem. I aquest és un dels seus encerts, ja que si el director hagués caigut en discursos moralistes o sentimentalismes gratuïts, l'humor negre del film s'hagués esfumat. Prova d'això és la relació entre el protagonista de la pel·lícula, Nick Naylor, i el seu fill petit. Lluny de voler-lo allunyar del circ mediàtic en el que viu, se l'emporta a la feina perquè aprengui com es pot discutir amb demagògia sense tenir la raó, i el que és més important, guanyar la discussió.
L'estil visual de la pel·lícula és brillant i frenètic, recorda en alguns moments al cine de Tarantino o Guy Ritchie (salvant les distàncies, és clar!), sobretot en les divertides presentacions dels personatges. I parlant de personatges, s'ha de fer especial menció a l'estrella de "Gracias por fumar", un magnètic Aaron Eckhart que acapara tot el protagonisme, interpretant un Nick Naylor atractiu i carismàtic, que no es pot odiar, tot i que defensa amb gran hipocresia l'indefensable. Un gran actor, l'Aaron Eckhart, tot i que la seva fama no es correspongui encara amb el seu nivell interpretatiu.
També brillen amb llum pròpia, com sempre, William H.Macy (fa de senador anti-tabac), J.K.Simmons (en un paper similar al de la saga Spiderman, tot i que més contingut) i Robert Duvall (breus però bones aparicions). Ah, i no us perdeu l'estrambòtica i divertida aparició del Rob Lowe, que fa de representant d'actors.
"Gracias por fumar", una pel·lícula més a tenir en compte. No ha tingut el mateix ressó mediàtic que "Juno", però la veritat és que a mi m'ha semblat tant o més rodona que la de l'adolescent embarassada.
- Puntuació Marchelo's Wei: (****)
- Puntuació filmaffinity: 7
El millor: té "mala baba" de principi a fi, les interpretacions són molt bones, és curta. El pitjor: és poc coneguda.
13 comentaris:
Entretinguda i divertida, una comedia on es primen els personatges i amb un prota en estat de gràcia, molt recomenable.
Em va agradar moltíssim. Té una mala llet impressionant, encara que no ho sembli. I ell està brutal. Una abraçada.
Osti!! la vaig veure al cine, no me n'esperava gran cosa i me'n vaig endur una grata sorpresa!!! Les reunions que té el protagonista amb la cap del departament armamentístic i el representant de la indústria de l'alcohol em van fer pixar de riure!! una gran comèdia, si senyor!! s'agraeix que es tracti el tema amb aquesta anti-moralitat!
Salut!!
Doncs no l'he vist, però me l'apunto, perqué ja tinc ganes de veure una comèdia moderna amb una mica de mala baba...
Salutacions.
no té un muntatge massa "Fight Club" que li treu força (per no resultar per res innovador)i que fa que la peli perdi certa càrrega de mala llet?
Vaig veure "Gracias por fumar" fa ja un temps. Recorde que vaig anar al videoclub i vaig llogar-la sense massa convicció (no em sonava de res). Em vaig trobar una petita joia que descrius, pense, a la perfecció en la teua ressenya.
Una vegada més, "chapeau".
Sí, videoclub, aquells locals on la gent podia endur-se una pel·lícula per un dia o dos per unes monedes i després tornar-la. Un vell costum.
Cecil, Jordicine, i els dijous nous m'alegra veure que coincidim.
Josep, últimament t'estic donant molts deures eh? :)
quitus, doncs a mi el montatge em va semblar molt encertat, no innovador, xq ja l'hem vist moltes vegades, però em va agradar el ritme àgil de la pel·lícula.
Jeroni, una vegada més, moltes gràcies pels teus elogis.
ens llegim, salutacions!!
Nunca me había llamado la atención. Veo que estaba equivocado, ya que a decir verdad el argumento es bastante atrayente. Lo de Aaron Eckhart es para destacar. Recientemente lo vi en "The Dark Knight" y es un actorazo!
Me apunto para verla, Saludos!
Què tinc ganes de veure aquesta comèdia, és el típic cas de llargmetratge que cada vegada que tractes de veure-passa una cosa que t'ho impedeix. Vull veure Marchelo, vull veure.
no es que no m'agrades la peli, ni el montatge, però tanmateix em sembla que no es tan inspirat com el d'altres pelis (potser les referencies es noten massa) i això le treu part de "mala ostia" al discurs de la peli (una mica com ho que passava amb Asses Calientes, que podía ser interesant, però tenia tantes referencies encreuades que acabava de tenir ànima pròpia).
per cert, si té oportunitat miri'la (Shattered Glass) li adverteixo que la cosa no es posa interesant (i realment freak) fins a la meitat de la peli, pero llavors es una delicia (almenys per a mí)....
JOrge, gracias por tu visita, ya me dirás!!
Alfie, te la recomiendo, seguro que te gustará!
Quitus, shattered glass està molt bé, em va agradar força quan la vaig veure, és la millor actuació de l'Anakin, sens dubte!
Salutacions a tots!!
També em va encantar aquesta peli quan l vaig veure, i tens raó, no és massa coneguda, per desgràcia.
Aaron Eckhart està simplemente genial.
Publica un comentari a l'entrada