Twitter del bloc

dissabte, 22 de novembre de 2008

Appaloosa


No és "Sin perdón". Ni tampoc es pot afirmar amb rotunditat que sigui el millor western desde "Sin perdón" (Open Range? El asesinato de Jesse James...? 3:10 To Yuma?). "Appaloosa" és una pel·lícula a estones brillant i excel·lent que no arriba al cim de l'Olimp dels westerns per la irregularitat d'algun dels seus passatges i, perquè no dir-ho, per un personatge femení que no encaixa gens en el to del film, en part gràcies a la lamentable interpretació de la no menys lamentable René Zellweger. Però no ens precipitem, ja hi haurà temps de parlar d'ella.

Virgil Cole (Ed Harris) i Everett Hitch (Viggo Mortesen) són dos formidables pistolers que van de poble en poble fent complir la Llei. La seva Llei. Quan arriben a Appaloosa els "alcaldes" del poble contracten els seus serveis per tal de que combatin al Randall Bragg (Jeremy Irons) i la seva banda. L'arribada de la Sra. French (René Zellweger) a Appaloosa ho complica tot.

Ed Harris es torna a posar rere les càmares (anteriorment ho havia fet amb la notable Pollock) per filmar una pel·lícula d'estil personal, caire intimista, sencilla i lírica com els millors westerns. Lluny de voler innovar trencant amb els estereotips que tots coneixem del western, "Appaloosa" és una pel·lícula clàssica en aquest sentit: no hi falta el sheriff-aguacil (Ed Harris), ni el dolent (Jeremy Irons), ni tampoc la prostituta (breus aparicions d'Ariadna Gil). A més, el "duo" protagonista Ed Harris-Viggo Mortesen recorda molt als formats per Clint Eastwood-Morgan Freeman i Kevin Costner-Robert Duvall (poso referents recents, però segur que n'hi ha molts més que desconeixo).


El guió, escrit pel propi Ed Harris, té la seva millor versió en les breus però intenses converses entre el Virgil Cole i l'Everett Hitch. Són dos personatges interessants i potents, plens de carisma gràcies les actuacions de l'Ed Harris i el Viggo Mortesen. Aquest últim està especialment encertat, amb una combinació d'expressivitat exagerada i contenció mesurada que li va molt bé al personatge, que acaba sent clau en la pel·lícula. Jeremy Irons té també un paper important en la pel·lícula, i no es pot dir que ho faci malament ni molt menys, però la seva actuació no és tant sòlida com les anteriorment comentades: tinc la sensació que cada cop s'esforça menys, afectat pel mateix síndrome que ja fa anys va matar a Robert De Niro i va deixar en coma al gran Al Pacino (artísticament, s'entén).

I anem a l'ovella negra d'Appaloosa: René Zellweger. És cert que el seu personatge, l'Allison, té la difícil missió d'introduïr un contrapunt còmic i "de culebrón" en una pel·lícula d'homes durs. És cert també que el guió no sap com conjuntar aquests dos móns sense que perdem l'interés per la pel·lícula. I que probablement sobrava aquest personatge tant intrascendental. Però no té perdó, ja que qualsevol altre actriu hagués salvat el paper. En la meva opinió, René Zellweger és un dels grans misteris de Hollywood: com pot ser que sent una actriu tan increïblement pèssima hagi actuat amb tants grans directors? Un cas digne del Iker Jiménez, sens dubte.

Diuen que les comparacions són odioses, i en el món del cine encara més. Relacionar tant insistentment aquesta pel·lícula amb "Sin perdón" no li fa cap bé, ja que genera unes expectatives dificilíssimes d'assolir. "Appaloosa" té el seu propi espai, no forcem situar-la allà on no arriba.
  • Puntuació Marchelo's Wei: (***1/2)
  • Puntuació filmaffinity: 6,9
El millor: Ed Harris i Viggo Mortesen. Viggo Mortesen. El pitjor: cal que ho repeteixi? René Zellweger.

15 comentaris:

videodromo ha dit...

El meu estimat Marchelo he d'informar que per aquí tots estan sota la influència de l'huracà Bond, així que les noves aventuritas trucades per Espanya "Com sol fa! Doncs com que estan traient quota de mercat a aquest western. Jo per la meva part aquest gènere no és el meu, des de petit no ho he sabut digerir bé, excepte les de Sergio Leone, que em chiflaban, no em pregunteu vostè per què, desconec el motiu, però perquè un servidor s'empasseés una western ha de prendre molta cervesa abans. Ahir vaig aconseguir veure "the fall" de Tarsem, de la qual el dilluns posaré la crítica.

Bargalloneta ha dit...

Estic d'acord amb el company Videodromo, el western no és el meu gènere, però veure en pantalla a un trio com és Harris-Mortensen.Irons, és prou sòlid com per què la vagi a veure, ja la comentarem.

D'altra banda vaig a posar-te content, moooolt content.... ja tenim una cosa en comú: ho endevines oi??? jo tampoc soporto a la Zellweger,jajaja i si vaig a veure-la no és ja només per veure als tres grans sino per poder destripar-la a ella!!!!!
un petó,

Ivan ha dit...

Quines ganes que tinc d'aquesta, a veure si puc anar aquesta tarda o aquesta setmana al cinema. A mi el western m'agrada molt la veritat.
Bona resenya Marchelo
Un abraçada

Deric ha dit...

tinc una relació odi-odi amb el western, no puc amb ell per molt bona que sigui la peli

jordicine ha dit...

A mi els westerns moderns, ben fets, m'agraden. 'Sin perdón' va ser una passada i 'El tren de las 3:10' no es queda curta. 'Open range' a mi no em va agradar.

La veuré la setmana que ve. Aquest cap de setmana a Palamós no la feien. Us recomano a tots 'JCVD', la comèdia de Jean Claude Van Dame. Es una delícia.

Una abraçada.

Els dijous nous ha dit...

Ei!!!!
osti, realment agradable de veure Appaloosa... a mi, el personatge de la Zellwegger no em va semblar tant superficial, per a mi és un personatge important dins la pel·lícula i que li dóna una dimensió diferent que s'allunya del western tradicional. La Renée és cert que no és de les millors actrius, però tpoc considero que sigui tant patètica...no sé, es qüestió de gustos suposo...
Salut!

Andres Pons ha dit...

La renée per desgracia tan malament com sempre.

Angel "Verbal" Kint ha dit...

Aquesta setmana sino hi han iprevistos aniré a veure-la i li deixaré la meva opinió.
Una abraçada senyor

Marchelo ha dit...

Bones a tots!!

Sento el meu retard en contestar, últimament tinc poc temps per dedicar al bloc... moltes gràcies pels vostrs comentaris i aportacions, que valoro moltíssim!!

una abraçada"

marcbranches ha dit...

Sólo un apunte: ¿Iker Romero? ¿El jugador de balonmano? ¿Aparte de meter goles se dedica a resolver casos extraños a-la-Mulder? Será Iker Jiménez, supongo... Saludos.

Malayalam ha dit...

Com és que en Viggo ultimament la claba tant, i tant sobint... em temo que d'aquí un temps es descobrirà que anava dopat...

Marchelo ha dit...

Romero...disculpa el lapsus jaja merci xls comentaris! Tens rao malayalam,el viggo lesta clavant molt!

Angel "Verbal" Kint ha dit...

Una peli que tot i tenir els tòpics del western te un component atípic, amb uns personatges dels quals no sabem res, ni les motivacions, ni en qué es basa la seva relación...
Hi ha un moment especialment relevant que pot passar desaperçebut que es aquell en el que el personatge de l'Ed harris apallissa un borrratxo al bar i el Viggo Mortensen l'agafa...aquell moment crec que revela molt.

jordicine ha dit...

A mí no em va acabar de fer el pes. La vaig veure ahir. Crec que està a anys llun de '3:10 to yuma' i, sobretot, de 'Sin Perdón'. A mi 'Open Range' no em va agradar.

És una pel·lícula més. Ells dos, que ja van coincidir a 'Una historia de violencia' estan genials. I a ella no la vaig veure tan malament. Fa un paper de falsa que crec que li queda que 'ni pintado'. Ja ja ja. Sóc fan incondicional d'Ed Harris... però com a màxim li dono un sis.

La de Bond no l'he vista.

Una abraçada.

Llanterna Màgica ha dit...

Jo la vaig anar a veure ahir i realment m'ha convençut. Òbviament no estem parlant d'una obra mestra, però és una peli molt digna que, a més, fa referència contínuament a tots els mites i els simbolismes del western clàssic.

 
anar a dalt