Twitter del bloc

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Viaje a Darjeeling

"Viaje a Darjeeling" és el viatge que fan tres germans (Adrien Brody, Owen Wilson i Jason Schwartzman) a la Índia, després d'haver estat un any sense contacte arrel de la mort del seu pare. És un viatge reconciliador a l'hora que iniciàtic, ja que els tres individus busquen a la Índia, a lo Siddartha, l'espiritualitat que al llarg de les seves (joves) vides no han sabut trobar.

El director de la pel·lícula, Wes Anderson, és idolatrat i odiat a parts iguals. Alguns creuen que és un pedant egocèntric que fa un cine fred i elitista; d'altres, que és un geni per explotar amb un Univers cinèfil propi i personal que el distingeix de la resta de directors. I sí, encara que sembli contradictori, tots tenen raó: "Viatge a Darjeeling" va resultar ser, per un servidor, una història estranyament encantadora, però entendria que a ulls d'altri pugui ser vista com una pel·lícula sense sentit*.

*El mateix succeïa, a mode d'exemple, a "Los tenembaums. Una familia de genios" del mateix director, o a "Todo está iluminado", de Liev Shcreiber, que per cert us recomano (així com la novel·la de Jonathan Safran Foer en el que es basa, una delícia).

En la pel·lícula en qüestió hi ha molts punts en comú amb l'anterior filmografia de Wes Anderson: personates estravagants que viuen situacions aparentment incomprensibles, fruit de l'afany constant (i en moltes ocasions forçat) del director d'evitar la normalitat. Així, al principi de la pel·lícula ens trobem amb uns protagonistes que tenen una gran dificultat per relacionar-se, per connectar, per sentir-se lligats a quelcom més que les seves múltiples fòbies, fet que provoca que, d'entrada, costi sentir-se implicat amb el film. No obstant això, mica en mica els germans comencen a trobar punts d'unió entre ells i amb el món que els envolta, i és en aquest moment quan "Viaje a Darjeeling" transmet sensacions, emociona d'una forma força freak i original, tot i l'esquizofrènic equilibri entre comèdia i drama, que és més que peculiar*.

* Tant és així, que en moltes ocasions no se sap ben bé si la situació que viuen els protagonistes és còmica o dramàtica: o bé un moment còmic esdevé en un obrir i tancar d'ulls en un drama o a l'inrevés. SPOILER: (*) I com exemple, l'escena en la que els protagonistes han de salvar uns nens que s'estan ofegant al riu: al principi fa gràcia, però quan veus que un dels nens mor ja no tant. (*)

A més d'això, "Viaje a Darjeeling" compta amb un altre element que la fa ser especial: està rodada a la Índia, un país indubtablement màgic. El director ha sabut aprofitar a la perfecció aquest fet per mostrar-nos, amb pinzellades, perquè tothom que viatja a la Índia té ganes de tornar-hi. És un país que té quelcom (no se sap què) que el fa ser diferent, i és per això que els tres germans de la pel·lícula hi viatgen.

En la gran majoria de films que veiem podem preveure, més o menys, cap on es dirigirà la pel·lícula. "Viaje a Darjeeling" és en aquest sentit, i en molts d'altres, un film diferent.
  • Puntuació Marchelo's Wei: (***1/2)
  • Puntuació filmaffinity: 6,4
El millor: m'agraden els directors que, com Wes Anderson, tenen elements distintius intransferibles. El pitjor: es fa difícil connectar amb personatges que contenen tant les emocions i que, en definitiva, són tant freaks.

10 comentaris:

Jorge - cinenovedades ha dit...

No estoy muy familiarizado con la filmografía de Wes Anderson, aunque he escuchado que es de esos directores que lo tomas o lo dejás, literalmente. Con respecto a esta cinta, había escuchado varias reseñas positivas, que se agrupan junto a la tuya. Trataré de verla en cuanto pueda.
Saludos!

Jordicine ha dit...

Intentaré veure-la. És el tipus de pel·lícules 'diferents' que m'encanten. Una abraçada.

Unknown ha dit...

Per mí no deixa de ser un road movie. On les pelis americanes són cotxes, motels i benzineres d'estats de l'amèrica profunda, aquí és un tren de la Índia. El viatge "iniciàtic" no és més que una excusa per presentar tres personatges que em van agradar, tot i que semblen més aviat amics que no pas germans. És aquest el principal punt negatiu. Per la resta, i considerant que l'ambientació és correcta però superficial sobre l'Índia, coincideixo amb la teva puntuació.

Bargalloneta ha dit...

Doncs a mi m'encanta aquest director, amb els Tennembaun m'ho vaig passar pipa i amb Life aquatic encara més... així que anava molt predisposada amb aquesta i realment em va encantar tot i que a la gent amb qui l'he comentada diuen que és una paranoia, però a mi em va agradar molt.
A més es nota que els actors s'ho passen pipa rodant-la i hi ha connexió entre ells... la Huston està fantàstica (en totes!!) i el curt inicial brutal!!!!

Anònim ha dit...

Ho sento meu estimat Marchelo, la pel · lícula em va semblar absolutament prescindible i avorrida. Tothom em deia aneu a veure-, és la bomba, però em va agradar més el curt inicial que la pel · lícula en si. Com bé dius, no connectat per a res ni amb els personatges ni amb la història. Ja ho deia Bazin: "si als vint minuts tens ganes d'anar-te'n del cinema, això que veus no és cinema".

Anònim ha dit...

A mi em va semblar una peli molt divertida per lo extravagent que és tot plegat. L'argument, els personatges, els diàlegs, tot porta l'etiqueta d'un Wes Anderson que aconsegueix fer-se un espai propi gràcies a les seves pelis.

Jo destacaria sobretot la magnífica actuació dels tres protagonistes (sobretot la de Adrian Brody), per com saben dotar a cada personatge d'una personalitat molt ben definida i com converteixen en entranyable aquesta difícil convivència entre ells.

A més, m'encanten les situacions absurdes i frases estúpides que trobem de tant en tant. Pot no agradar al gran públic, però hi trobes coses que no has vist en cap altra peli i només per això ja val la pena.

Marchelo ha dit...

JOrge i Jordi, ja em direu què us ha semblat doncs!

A.Orte, tens raó, és una road movie. Això que dius que semblen amics i no germans m'ha recordat un moment de la pel·lícula en el que un dels germans pregunta als altres si creien que de no ser germans serien amics. Per mi sí semblen germans (que no es porten bé, està clar :)).

Bargalloneta, tens raó, no he comentat el curt inicial i està molt bé, em va encantar la cançó francesa, per cert.

Videodromo, entenc que aquesta és una forma normal de veure la pel·lícula! Gràcies per seguir visitant el bloc desde els EUA, per cert!

Martí, no podria estar més d'acord!

Salutacions a tots plegats!

*Butterfly* ha dit...

la veritat es k kuan vaig veure el trailer d'akesta pelçicula em pensava que no m'agradaria. Però l'Índia és un país que sempre m'ha interessat i vaig acabar mirant el film. I em va sorprendre moltíssim pk té un estil molt propi que em va agradar molt.

Angel "Verbal" Kint ha dit...

Odio, detesto, maleeixo aquesta pel.licula...
faci una recerca al meu blog sobre aquesta peli, segur que riura amb la crítica que faig...
salutacions

39escalones ha dit...

No me gusta demasiado Wes Anderson. Quizá ésta sea la que menos objeciones me genera, pero tampoco me gusta demasiado. Lo mejor, la puesta en escena y las localizaciones.
Saludos.

 
anar a dalt