Human Nature

Michael Gondry és un GENI, així, en majúscules (i en lletra anormalment gran). I Charlie Kauffam, un altre geni. Feia temps que tenia "Human Nature" descansant a les meves estanteries; inmerescudament, val a dir.

Puff (Ryhs Iffans) és un humà criat al bosc, a lo Tarzán. Nathan (Tim Robbins), un científic que té l'obsessió d'ensenyar modals protocolaris a unes rates. I la Lila (Patricia Arquette), una dona amb un petit problema: no li para de créixer pèl per tot arreu. Nathan i Lila descobreixen al Puff en un picnic al bosc, i el tanquen per convertir-lo en un humà civilitzat.

Estem davant l'òpera prima de Michael Gondry, i clarament es poden veure els elements que ha anat madurant en els seus darreres films (¡Olvídate de mí!, La ciencia del sueño i Be kind, rewind): imatges que desprenen un alt nivell de creativitat, una capacitat innata per convertir el freakisme en quelcom d'una bellesa hipnotitzant i un equilibri perfecte (excepte a La ciencia del sueño) entre realisme i surrealisme. Les seves pel·lícules són somnis convertits en imatges, aconsegueixen fer possible l'impossible. No, no exagero. I sí, reconeixo el meu entusiasme.

Personalitzant en "Human Nature", considero que ha estat una pel·lícula incompresa. No és el caprici d'un il·luminat amb ganes de cridar l'atenció, com vaig llegir (i he llegit) per algunes terres. És enginyosa (com no podia ser menys tractant-se d'aquest excel·lent tàndem), divertida, visualment atrevida, excèntrica, i ofereix la visió més cínica possible sobre aquest animal de costums que tots anomenem ésser humà.

El punt de partida sobre el que parteix el film em sembla divertidíssim: l'únic moment en el que hom és feliç és quan no reprimeix cap dels seus instints, és a dir, quan no rep cap influència humana; d'altra banda, ser un humà civilitzat comporta reprimir constantment els instints animals (sobretot el sexual). No us creieu que la cosa acaba aquí: què succeeix quan un humà no civilitzat coneix la diferència entre ser un homo sapiens i un ésser humà? Escollirà la repressió dels seus instints? O bé optarà per seguir sent un animal? Dit així, sembla que la pel·lícula sigui un tesina sobre el mite de la caverna de Plató, però no us espanteu, us asseguro que és molt divertida.

En tot comentari és habitual i quasi obligat dedicar unes línies a destacar els aspectes negatius de la pel·lícula. No seré menys, i li dedicaré dos línies: - - Posant-nos seriosos, probablement se li pot retreure una petita baixada del nivell d'interés, que té lloc entre l'encertada introducció de personatges i l'inici de l'adoctrinament del Puff. Es podria dir que són moments d'incertesa, perquè no se sap cap on et portarà el director... però en fi, qui veu una pel·lícula del Charlie Kauffman sap perfectament que el sentir-se desorientat és un peatge que s'ha de pagar. I posats a criticar, hi ha un numeret musical que se'l podrien haver estalviat.


Tim Robbins demostra que és un actor capaç de fer front a qualsevol repte, i aquí deixa córrer la seva vis còmica per interpretar a un infeliç i reprimidíssim científic; Patricia Arquette cumpleix a la perfecció amb un personatge desagradable i que s'ha de passar gran part de la pel·lícula com Déu el va portar al món. Però l'estrella de "Human Nature" és sens dubte Ryhs Iffans, en un rol extremadament divertit.

Avís per a navegants-lectors: he escrit l'anterior sent plenament conscient de que a molts aquesta pel·lícula us pot semblar un autèntic bluff rebosant de pretenciositat. Ja ens anem coneixent, així que només espero que si per casualitat no l'heu vist, i us ha atret l'argument de la pel·lícula, us agradi tant com a mi.

• Puntuació Marchelo's Wei: Notable-Excel·lent
• Puntuació filmaffinity: 6,2

El millor: és Michael Gondry, i per mi això ja és molt. El pitjor: - -