La ciencia del sueño
Una pel·lícula sense regles
Avís per a navegants: aquesta pel·lícula no és apta per aquells sense imaginació, que sempre toquen de peus a terra. Tampoc per aquells als qui els irritin els films estranys en els que la meitat (o més) del que passa no té sentit.
El director de "La ciencia del sueño" és Michael Gondry, autor d'una de les meves pel·lícules preferides, "Eternal Sunshine of Spotless Mind" (¡Olvídate de mi!... fatal traducció, per cert). Per tant, m'esperava molt d'aquest film. Si bé en la meva opinió no és tant bo como ¡Olvídate de mi!, sí que em va semblar una pel·lícula molt atrevida, 100% imaginació.
"La ciencia del sueño" és una pel·lícula rara, molt rara. Molt més que ¡Olvídate de mi! Combina la història de Stephane (Gael García Bernal), un noi mol freak, i els somnis que té cada cop que es dorm. A la vegada, es també una història d'amor entre el protagonista i la seva veïna, una noia igual o més freaky que ell.
La veritat és que jo al principi no parava de pensar: vaya frikada s'ha marcat el Sr. Gondry! Però va haver un moment en que vaig esbrinar la clau sobre com es pot disfrutar i entendre la pel·lícula: no heu tingut mai somnis que són una autèntica paranoïa sense sentit? Doncs això és "La ciencia del sueño", somnis sense sentit, o bé, somnis amb sentit freudià. I quan s'assumeix que en el somnis no hi ha regles i que per tant, en la pel·lícula tampoc, et sents més còmode i aprecies el gran mèrit que té representar visualment la ciència dels somnis.
I és que l'apartat visual és increïblement creatiu, genial, encantador, d'obra mestra. Crec que només una ment genial és capaç de fer algo així. Hi ha pocs directors amb un univers cinematogràfic tant personal com el Michael Gondry, però en aquest grup de genis creatius hi posaria també al Tim Burton i al Tarantino.
Això sí, si algo li retreuria a "La ciencia del sueño" és que l'història d'amor que ens explica no acaba d'enganxar, no té la sensibilitat ni els grans moments que tenia ¡Olvídate de mi!. En aquest sentit potser sí que és veritat que la pel·lícula descuida una mica l'argument, o potser és que l'esteticisme se'l menja.
En definitiva, un consell: tireu-vos a la piscina i veieu-la, però sense perjudicis, o la deixareu a mitjes!
Puntuació: 7,5
Puntuació: 7,5
Puntuació filmaffinity.com: 7
9 comentaris:
d'acord amb que la peli es molt original i es una cosa mai vista anteriorment.xo el contingut de la peli a mi no em va molar. el tema paranoia somnis i tal mola un trosset pero si tot el rato es el mateix aborreix. l'argument de la peli no em va molar gaire, la historia d'amor no es gaire rica.
aixo si jo recomano que tothom la vegi,també te els seus moments xulus, encara que jo hauria retallat una mica de paranoia i hauria enriquit mes la historia
x cert, moment de risa brutal, kuan el prota entra a casa de la tia per la finestra i la tia el pilla i es tira en plan boleta al llit com per amagarse i ferse el dormit, fua vaig petar de riure
A mi en este tipo de pelis no me verás, fijo...
Muy buena la encuesta de la izquierda. Yo me quedo con Al Pacino. Creo que es curioso que tres de esos 5 actores hayan intervenido en el padrino, verdad? Y que ninugno de los 5 acumule más de 3 Oscars, y que de los pocos actores que lo tienen, no salga Tom Hanks!!! Tirón de orejas!!
La verdad es que Tom Hanks y Jack Nickolson estaban en la encuesta, pero no se xq no salieron al final, es una putada... para mi el mejor es Al Pacino, aunque todos los demas son tambien buenisimos!
Totalment d'acord amb el teu comentari. La veritat és que t'has de posar a veure aquesta peli amb la ment més oberta que mai pq el que et trobes no és fàcil de processar. El cert és q la majoria de tècniques d'animació no són noves de la peli, ja que el sr Gondry ja les feia servir en alguns dels seus videoclips, però clar, no son dels q passen per la MTV precisament i per tant no arriben al gran públic.
Pel q fa a la peli, estic d'acord q cap als moments finals un té més ganes de resoldre l'argument q no pas de seguir veient paranoies, però sembla q el director prefereix lo contrari. Això sí, crec q Gael García Bernal està excelent i ella en canvi es una sosaina. No obstant, val la pena veure-la i intentar disfrutar-la. Pot agradar molt o pot no agradar gens, però pelis com aquesta son necessàries només pel fet de sortir-se de lo habitual.
Per cert, a l'enquesta es molt difícil votar a només a un. Jo m'he decantat per Robert De Niro, tot i q he estat a punt de posar Edward Norton.
Pel que fa a l'enquesta, crec que és una de les més difícils. Jo he votat Al Pacino, però els altres també són la bomba, en especial he tingut dubtes amb Robert de Niro i Edward Norton.
Potser s'hauria de contextualitzar cada actor en cada època de més gran èxit per fer l'enquesta, al meu parer el robert de niro d'ara no es el de les grandioses pelis que el van dur a la fama. També penso el mateix d'Al Pacino.
total, es una enquesta molt renyida, ens poses les coses dificils marcel jeje
Marcel, tens idea de quan començaran a emetre la 4a temporada de Lost als EEUU?
Diria que al febrer, però no n'estic segur... Edu i Martí si m'equivoco ja em corregireu!
Per cert, ahir vaig veure el primer capítol de la primera temporada de The West Wing, pinta molt bé, un començament millor impossible.
The West Wing és boníssima. M'estic descarregant la setena temporada.
Sí, s'emet al febrer i la passaran d'una tirada, sense descansos pel mig com fins ara. Això sí, pel q van dir tindrà 16 capítols i no 23 o 24 com les anteriors.
Publica un comentari a l'entrada