El fundamentalista reticente
Apunteu aquesta recomanació,"El fundamentalista reticente", un molt bon llibre que vaig comprar per casualitat (el títol em va cridar l'atenció) i que m'ha sorprès gratament per la seva intel·ligència, finura i classe al tractar el conflicte orient-occident arrel de l'11-S."El fundamentalisa reticente" és el monòleg que manté Changez, un pakistaní que ha estudiat als EUA, amb un misteriós interlocutor americà. Changez li explica la seva experiència americana, com va tocar l'èxit (el somni americà) i com la situació va canviar radicalment amb l'atemptat de l'11-S.
L'autor del llibre, Mohsin Hamid (que com el Change, és un pakistaní que ha viscut als EUA), aprofita a la perfecció l'estil narratiu del llibre -un monòleg, ja que l'interlocutor mai arriba a contestar al Changez- donant-nos un punt de vista molt raonat del sentiment del món àrab envers el món occidental i, sobretot, els EUA. En aquest sentit, com a recull dels contrastos orient-occident, és un llibre excel·lent.
Deixant de banda l'anteriorment comentat, s'ha de dir que "El fundamentalista reticente" és també una brillant novel·la, en la que es dibuixa una història d'amor impossible preciosa, que recorda força a la del geni Murakami a "Tokyo Blues" i a "Nunca me abandones" de Ishiguro.
Aspectes negatius? Cap ni un, si de cas que se'm va fer curtíssim i em vaig quedar amb ganes de més.
Us poso el link d'una interessant entrevista a l'autor que he trobat, podeu clickar aquí.
5 comentaris:
Bueno, a decir verdad siempre me han interesado los temas que tratan sobre la problemática mundial a la que dió origen el atentado a las Torres Gemelas. Por eso me interesan mucho las películas que se han hecho hasta ahora sobre este tema (obviamente algunas son muy buenas y otras han sido desastrosas!).
Con respecto al libro, realmente suena muy interesante conocer ese punto de vista, así que trataré de conseguirlo y echarle un vistazo!
Saludos!
Yo también intentaré localizar el libro, debido a tu recomendación.
Pero estoy aquí para decirte que el nombre de Alan es más cinéfilo que el tuyo, jajajaja.
Mira:
El director de la primera película sonora de la historia del cine, "el cantor de jazz", era Alan Crosland. Un actor de gorgoritos de los años 30 fue Alan Hale. Un afamado guionista, gran amigo de Dorothy Parker, era Alan Campbel. Un director de la escuela de Robert Altman es Alan Rudolph. Un estupendo director de serie B de los años 40 es Alan Dwan.
Y me falta Alan Parker, mítico director de peliculones como El expreso de medianoche.
Besitos!!!
Jorge, a mi también me interesan películas sobre 11-S, aunque World Trade Center fuera un fiasco monumental!!
MI,
la verdad es que no puedo más que darte la razón, por mucho que lo intente no ganaré, aunque debes reconocer que Mastroniani pesa mucho jeje
Ya me dirás qué te ha parecido el libro!
Saludos
Ei Marcel.
M'he llegit el llibre d'en Junot Díaz "la maravillosa vida breve de Oscar Wao" que em vareu regalar. Com que encara no l'has comentat, i no entenc com funciona la secció de llibres que tens al menú de l'esquerra (no sé com afegir un llibre, no sé com comentar-lo, etc.) esperaré a que el llegeixis tu, el comentis i en parlem.
Mestre, deu ni dó el ritme que està agafant el blog... ja comença a tenir un nivell alt!
Vinga tiu, esn veiem!
Té una pinta interessant el llibre. no té tant a veure però em ve el cap una peli pastelón que es diu "Guru", d'un indi que intenta guanyar-se la vida fetn veure que és una mena de guru/chaman/whatever. Sempre recordaré una frase d'aquesta peli: "You know why they call it the American dream? Because it only happens when you sleep."
Mola molt aquest blog. S'hi poden comentar llibres?
Publica un comentari a l'entrada