3:10 To Yuma

El Western, com a gènere cinematogràfic, és mort. I si no mort, en coma. Només així es pot explicar que una pel·lícula de notable qualitat com és "3:10 To Yuma" encara no s'hagi estrenat per aquestes terres. O que una més que bona pel·lícula, Open Range, hagi estat recentment infravalorada. Des d'aquest humil bloc, i un cop acabat de veure el film objecte del present comentari, m'atreveixo a afirmar: llarga vida al Western!

"3:10 To Yuma" ens explica com un grup heterogeni de supervivents ha d'escortar un perillós bandit al tren que va direcció a Yuma, perquè el jutgi un tribunal federal. La missió, com us podeu imaginar, estarà plagada de perills.

Simplicitat argumental, violència desenfrenada, entreteniment pur i dur, "3:10 To Yuma" no pretén -perquè ni ho intenta- reinventar el gènere del Western, ni tampoc modificar-ne les bases que tant d'èxit li van portar ja fa forces anys (com sí ho va fer, en part i recentment, "El asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford", un film més líric i personal). Ara bé, en contra del que pot semblar al principi de la pel·lícula, els personatges principals (sobretot el Dan Evans i el Ben Wade) no són tant diàfans i unidimensionals com sol succeïr en aquests tipus de films.

(Possible pensament del lector): Ok, està bé, però a mi no m'agrada el Western.

Així doncs, per què veure "3:10 To Yuma"?

1.- Pel duel interpretatiu entre Rusell Crowe i Christian Bale. Senyors, estem davant dos dels millors actors que hi ha ara actualment, d'aquells que estan on fire, que fan bones pel·lícules. Rusell Crowe és, probablement, l'actor que ha fet millors films (i actuacions) en els últims 10 anys. Ojo al dato: L.A. Confidential, El Dilema, Gladiator, Una mente maravillosa, Master and Commander, Cinderella Man, American Gangster... En quant a Christian Bale, la seva estrella va emergent progressivament, consolidant-se sens dubte en els últims anys. A "3:10 To Yuma" firma la seva millor actuació, plena de matisos i emotivitat. Doncs bé, la batalla actoral que lliuren aquests dos monstres és memorable, sobretot cap al final del film, on fins i tot aconsegueixen fer creïbles certs comportaments inverosímils, massa recargolats pel guionista. (*) Concretament estic pensant en el final, en el que el Ben Wade ajuda a entregar-se, cosa que és bastant increïble, tot i la simpatia que sent pel personatge interpretat pel C.Bale.(*)

2.- Perquè és molt entretinguda. "3:10 To Yuma" combina acció i aventura amb encert, i el ritme, al contrari de molts altres Westerns com els recents Sin perdón o Open Range, és força accelerat. No us avorrireu veient-la, això segur. Si us tira enrere l'estètica antiquada (i sobada) del Western, la solució és ben sencilla: canvieu cavalls per cotxes de luxe (a lo Bad Boys), barrets per pentinats fashions (a lo Colin Farrell a Miami Vice) i pistoletes per metralletes, i voilà! ja tenim una pel·lícula d'acció com qualsevol altre.

3.- Pels 20 minuts finals, molt violents i emotius. El clímax final de "3:10 To Yuma" està molt ben aconseguit. Com us podeu imaginar, no hi falta un llarg -i molt ben rodat- tiroteig, on fins i tot la vida de l'apuntador perilla.

4.- Pel psicòpata que interpreta Ben Foster. Un dels gàngster que forma part de la tropa del Ben Wade, la seva mà dreta, és un psicòpata que impressiona, un molt bon secundari que ens posa l'ai al cor cada cop que apareix.

Per tot l'anteriorment dit, és evident que "3:10 To Yuma" es mereixia i mereix un millor tracte per part de les distribuïdores, que haurien de tenir més imaginació per poder vendre una pel·lícula protagonitzada per dos actorassos (que solen tenir èxits en la Taquilla) i dirigida per un home solvent que acabava de triomfar amb el biopic de Johnny Cash (l'irregular "En la cuerda floja").

• Puntuació Marchelo's Wei: Notable
• Puntuació filmaffinity: 7