Equilibrium

Estem davant un d'aquells casos incomprensibles en els que una bona pel·lícula s'estrena als EUA i UK però no arriba mai per aquestes terres. "Equilibrium" s'ha convertit amb els anys (es va rodar l'any 2002) en un film de culte pels amants de la ciència-ficció, i realment ha estat per a mi una sorpresa agradable. L'he pogut veure comprant-ne el DVD per Amazon, m'ha costat 5€!

En un futur no molt llunyà un règim dictatorial ha eliminat els sentiments: els llibres, l'art, la música, tot està prohibit; la repressió de l'essència humana és la forma de mantenir l'equilibri de la societat. Els clergues són l'arma més poderosa del Govern: uns soldats entrenats en el "Gun Kata", una espècie d'art marcial que optimitza l'ús de les armes en combat. Un dels millors clergues, John Preston (Christian Bale), es planteja si hi ha vida més enllà del no-sentiment.

"Equilibrium" és una distopia, com haureu vist, fruit del resultat de posar en una coctelera Matrix, 1984, Fahrenheit 451, Un mundo Feliz i V de Vendetta. L'únic element "original" de la pel·lícula és la Gun Kata, que aporta escenes d'acció força espectaculars. Havia llegit per Internet moltes crítiques que la comparaven amb Matrix, i que fins i tot la consideraven millor. Personalment opino que juguen en divisions diferents: Matrix 1 és una grandíssima pel·lícula que va revolucionar el cine d'acció i ciència-ficció, mentre "Equilibrium" és un bon film que té l'alicient que no s'ha estrenat aquí.

La part negativa d'aquest film és, sens dubte, el tufillo a serie B que desprèn desde la primera escena. La falta de pressupost es nota en tots els aspectes tècnics, però es fa especialment notòria en la banda sonora, grandiloquent en tot moment, sense matisos, desencertada de principi a fi. A més, hi ha escenes certament pobres, per falta de recursos tècnics, que desentonen amb l'espectacular posada en escena. S'ha de reconèixer però que si s'aconsegueixen superar aquests petits inconvenients (al cap i a la fi, fa 50 anys no hi havia efectes especials i no per això les pel·lícules deixaven de ser bones), "Equilibrium" té molts elements notables que la fan mereixedora del tan elevat culte que se li rendeix.

"Equilibrium" gira al voltant del seu personatge principal, el John Preston, interpretat per un excel·lent Christian Bale. El clergue Preston és un dels pilars del sistema, un agent destinat a atrapar i eliminar tots els sense offenders de la societat. Certs esdeveniments li faran plantejar la seva pròpia existència, la de la seva familia i la del règim del qual n'és un braç executor. El procés de conversió del John Preston és una de les claus d'aquesta història i un encert del guió, que sap combinar amb destresa escenes d'acció amb d'altres més íntimes en les que se'ns mostra com afloren els sentiments de l'heroi salvador, el Messias que ha de guiar als humans àvids de sentiments cap a l'enderrocament de la dictadura. (*) Hi ha dos escenes que són precioses i sorprenents per al seva sensibilitat i sentit poètic: aquella en la que el Preston plora al escoltar una partitura de Beethoven, i també aquella en la que està al seu pis i acaba estripant la cortina per poder veure l'exterior (una escena plena de simbolisme, ja que és el moment en que l'heroi es treu el vèl i per fi accepta sentir). (*)

Com ja haureu pensat a aquestes alçades de la pel·lícula, els paral·lelismes entre el John Preston d'Equilibrium i el Neo de Matrix són exageradament evidents, tant que fins i tot podriem parlar de plagi, però sort va tenir el director de poder comptar amb la presència d'un boníssim actor com és el Christian Bale (moltíssim millor que el Keanu Reeves, per cert), que es fa seu el personatge amb gran solvència. No es pot dir el mateix de la resta dels actors, sobretot pel que fa al Taye Diggs, que intenta donar rèplica al Christian Bale sense donar en cap moment la talla. Destacar la curta presència del Sean Bean, un actor que m'agrada força, i de l'Emily Watson, en el paper romàntic de la pel·lícula.

Pel que fa a les escenes d'acció, n'hi ha algunes trepidants i molt ben fetes i d'altres que fallen, pel que ja he comentat anteriorment. (*) Especialment sagnant en aquest sentit és l'escena final, en la que el protagonista talla literalment la cara del dolent, i aquesta es divideix...cutre cutre! (*). La creació del concepte de Gun Kata té la seva gràcia, i dóna molt de joc als combats protagonitzats per Christian Bale. L'estètica d'Equilibrium és també digna d'elogi, inspirada en els règims feixistes, tant pel que fa a l'arquitectura de la ciutat com pel vestuari. Amb uns quants calerons més s'hagués fet una meravella.

En conclusió, considero que és un film que val molt la pena veure, sobretot tenint en compte que no ha estat estrenat aquí, ni ho serà. L'únic "però" que li poso és la falta de pressupost, ja que si hagués comptat amb la mateixa quantitat de dòlars que la ja mítica Matrix segurament seria una pel·lícula popular i "another chicken will sing".

• Puntuació Marchelo's Wei: Notable
• Puntuació filmaffinity: 7,2

El millor: tot i ser un matxembrat d'idees, l'argument; John Preston, i l'encant que té la pel·lícula... això de saber que no l'estrenaran mai et fa sentir posseidor d'una reliquia. El pitjor: money money...