Twitter del bloc

diumenge, 11 de maig del 2008

Elegy

La futilitat de l'existència humana

Es poden dir moltes coses, bones i dolentes, de l'Isabel Coixet com a persona. Em consta que a molta gent li fa ràbia, perquè la troben falsa i irritant; com a directora, per mi, és boníssima. Dic això perquè hi ha moltes crítiques en les que es nota massa l'animadversió que genera la Coixet com a persona, i considero que s'hauria de ser més objectiu, valorant, únicament, el seu treball. En aquest sentit, només he pogut veure dos de les seves pel·lícules: "La vida secreta de las palabras" i la que ocupa el present comentari, "Elegy", i la veritat és que m'han agradat molt.

"Elegy" és l'adaptació d'una novel·la del gran escriptor americà Philip Roth, titulada "El animal moribundo". David Kepesh (Ben Kingsley) és un escriptor i professor d'universitat que passa els seixanta i viu la vida atrapat en una sort de síndrome de Peter Pan: és incapaç d'assumir cap mena de compromís amb ningú; Consuela Castillo (Penélope Cruz) és la jove universitària que s'enamora del David. La parella haurà de fer front als problemes derivats de la diferència d'edat existent en la relació i d'altres que millor no comentar.

Estem davant una pel·lícula intel·ligent, un drama que explora amb gran sutilesa i sensibilitat la fragilitat i futilitat de l'existència humana. La Coixet és molt bona a l'hora d'evocar sensacions, de transmetre molt amb poques paraules, amb una mirada, un somriure... i a "Elegy" ho explota al màxim. Si bé a "La vida secreta de las palabras" se li veia molt, potser massa, el missatge que volia fer entrar al cap de l'espectador (sobretot en el personatge interpretat per la Julie Christie, introduït en calçador), a"Elegy" ha optat per la contenció, probablement guiada per l'obra de Philip Roth. Per això, la majoria d'escenes de la pel·lícula són primers plans, suggerents i sobris, acompanyats constantment d'una elegant música clàssica i de dos actors que es nota que van sentir el viatge emocional dels seus personatges. Destacar també la preciosista fotografia, sobretot en les escenes de la platja, pràcticament sense colors.

Ben Kingsley sempre ha estat un dels meus actors preferits. Si bé és cert que últimament ha fet alguna que altra pel·lícula lamentable (Suspect Zero, dolentíssima, i Thunderbirds, encara pitjor), té actuacions memorables al llarg de la seva carrera: Ghandi, La lista de Schindler (només per aquestes dos ja hauria de ser a l'Olimp dels Déus de l'actuació), Sexy Beast, Casa de arena y niebla (un drama intensíssim que us recomano) o Oliver Twist. El personatge que interpreta, David Kepesh, és d'aquells per treure-li suc. Un home intel·ligent i culte que està sol per les seves pròpies contradiccions internes: vol independència, poder fer amb la seva vida el que ell vulgui, i el preu que ha de pagar per això (la solitud) l'intenta pal·liar mantenint relacions sexuals esporàdiques que més que omplenar-lo el fan sentir patètic. A més, tal i com li diu el seu amic (un oportú Dennis Hopper), en una de les millors frases de la pel·lícula, es preocupa per envellir quan hauria de pensar en madurar.

La Penélope Cruz em va sorprendre en una actuació que claríssimament va de menys a més. Al principi la vaig trobar inexpressiva (la veritat, el seu pentinat tampoc ajudava), però a mesura que la relació amb el David es va complicant, comença a transmetre molt, tot i l'economia de gesticulació que requeria el seu personatge (i això que és cubana!). El punt culminant de la seva actuació és en la millor escena de la pel·lícula, trista i bella, en la que el David fa fotos a la Consuela intentant inmortalitzar un moment que ambdós saben que no es podrà repetir.

Ahir nit, quan vaig acabar de veure "Elegy" vaig pensar que era bona; avui, quan més hi he anat pensant, més m'ha anat agradant. Suposo que és com el bon vi, que com diuen (no sóc ni molt menys un expert), s'ha de saborejar poc a poc, glop a glop. Sí, la Isabel Coixet directora és bona, molt bona.

  • Puntuació: Notable
  • Puntuació filmaffinity: 6

El millor: les actuacions, la sobrietat i elegància de la pel·lícula. El pitjor: que se la critiqui per ser de la Coixet... com la rebria la crítica, si fos, per exemple, del Sam Mendes?

18 comentaris:

Ivan ha dit...

A mi no m'agrada Coixet ni el seu cinema excepte contades vegades, como a persona es insoportable y como a cineasta em deixa una mica indiferent (excepte en "La vida sin mi")
Una abraçada Marchelo!

Anònim ha dit...

No puc (i prefereixo no fer-ho)entrar a valorar si m'agrada o no la Coixet donat que no la conec personalment, però si que puc valorar el seu treball i si t'haig de dir la veritat, m'agrada i molt. Serà perquè, com ella, sóc una aficionada (enamorada?) de la IMATGE, per la publicitat, pels videoclips, pel que sigui... però a mi les seves pel·lícules em transmeten i molt.
"Elegy" m'ha agradat molt, potser n'esperava una mica més tenint en compte els precedents amb els que ens té acostumats. La pel·lícula està bé i no m'ha decepcionat gens, però veient el treball que va fer amb "La vida secreta de las palabras", potser l'he trobat menys personal, més freda (potser perquè el guió de "Elegy" no és seu?). De totes maneres, la pel·lícula diu moltíssimes coses interessants (i boníssimes, per reflexionar) en molt poc temps (per mi també es tracta d'una pel·lícula intel·ligent, com comentes Marchelo, tot i que algunes crítiques la titllin de filosofia barata...). Pel que fa a les interpretacions, la del Ben Kingsley, Dennis Hopper i Patricia Clarkson són molt bones, però sento discrepar amb tu pel que fa a la de la Penélope... La vaig trobar totalment inexpressiva i en l'escena íntima amb el David sembla morta, és asexual (!¿?!). Sincerament crec que podria haver aportat molt més al paper i s'intueix un lleu esforç de dotar de més profunditat al seu personatge cap al final de la pel·lícula, sobretot en l'escena que comentes de les fotografies, però tot i així és com si no hi fos del tot...
Per mi, la millor de les pel·lícules de la Coixet és "Mi vida sin mi".

Daniel Daranas ha dit...

Doncs a mi em sembla una directora molt prescindible... ostres tu, darrerament tu i jo no coincidim ni quedant davant del Zurich! Jeje

Bé, bones notícies: Hal Hartley torna a estrenar-se a les pantalles comercials després de 2 pel·lícules "boicotejades" per les distribuidores d'aquí ("Monster", "The Girl from Monday"). A finals de mes, tots a veure "Fay Grim"! Salut!

Daniel Daranas ha dit...

Ai perdó, "Monster" era el títol provisional de l'excel·lent pel·lícula que definitivament fou titulada "No such thing". Salutacions un altre cop

Damià ha dit...

No he vist la peli ni cap altra de la Coixet aquesta...de fet no tinc ni idea del tipus de pelis q fa...xo una cosa tinc clara: és una freak i fa molta ràbia, es creu q per portar les ulleres més lletges del món ja pot anar d'intel·lectual. Freak!

Josep ha dit...

La Coixet es una assignatura pendent per a mí: tinc a l'estanteria La Vida Secreta... i encara no m'he decidit a veure-la.

Potser tens raó, Marchelo, quan dius que aquesta directora desperta passions contràries sense haver vist les seves pel·lícules...

Certament, d'haver-la escoltat a entrevistes, no m'acaba de fer el pes...

Ja veig que m'hauré de decidir a veure la que tinc a disposició.

Salutacions.

Angel "Verbal" Kint ha dit...

A mi la Coixet no em cau be, em sembla que es vol fer la "Lista" i la graciosa i no em sembla cap de les dues coses.
Per altre banda he vist dues de les seves pelis "Cosas que nunca te dije" (es deia així oi?) i "Mi vida sin mi" i odio profundament les dues...
La personalitat patètica de la directora es filtra en les dues cintes, les seves deries i manies, como trovar la felicitat en els gelats de determinada marca o en els caramels de Jengibre, les reflexions pseudosnobs...
Encara recordo l'SMS que em va fer arrivar un amic que estava veient "Mi vida sin mi".."A ver si se muere la tia esta y se acaba la peli coño"...
I no m'agrada fer les coses per sistema perque crec que es ridícul, però sí, em nego a veure films de la Coixet.

Unknown ha dit...

Jo em sumo a dir que com a personatge públic la Coixet em cau com una patada al cul, això pot ser un factor que porti a crítiques injustes de les seves obres, jo no puc jutjar doncs el fet de que em caigui malament també em porta a que em faci mandra mirar-me les seves pel·lícules, se que no té cap sentit, però no ho puc evitar...

M.I. ha dit...

"Sí, Isabel Coixet como directora es buena, muy buena". Como persona no es peor. Tiene ese toque de fortaleza y de prepotencia que tenemos todas las personas sensibles y tímidas. Parece una contradicción, pero eso es lo que veo en ella, quizás porque es transparente como el cristal, otro punto a su favor.
A mí me gusta como directora y me gusta como persona; y en mí tiene a uno de esos "Críticos acérrimos" a los que se ha ganado película a película.
Muy buen análisis de la película, Marchelo.
¡Un saludo!

Marchelo ha dit...

Hola a tots,

Veig que no anava equivocat quan deia que molta gent li té ràbia a la Coixet. La veritat, jo estic d'acord amb la Lorea, no la coneixo personalment ni tampoc l'he vist parlar suficient com per tenir una opinió formada sobre ella, pero el que sí sé es que encara que fos un estúpida, que no ho sé, em seguiria agradant el cine que fa. També m'agraden el Woody Allen, que s'ha casat amb la seva filla, el Polanski, que va tenir certs problemes amb la justicia americana,o fins i tot el Mel Gibson director (què bona que és Apocalypto), que és un nazi de collons.

Personalment us recomano que no deixeu de veure les seves pel·lícules només per les aparences, així si no us agraden podreu confirmar els vostres temors, com l'Ivan, l'Àngel o el Daniel jeje per cert Daniel, crec que ja es pot dir de forma oficial que som antagonistes en quant a gustos cinèfils! I si us agraden, podreu confirmar que les aparences enganyen!

M'alegro de que com a mínim la Coixet hagi generat cert debat!

Salutacions a tots!

Anònim ha dit...

Ésta es la Coixet que me gusta, la de "Elegy"... la anterior, me interesa más bien poco.

Un saludo!

Carlos Giacomelli ha dit...

jo la rebria igual. En vaig avorrir com una ostra, i vaig estar tota la estona pensant això que ahora procederé a preguntarle:

com la rebrien si l'haguessin protagonitzat Hugh Grant i Sandra Bullock (per exemple)?

l'únic bo, el Dennis Hopper...

(per cert, La Vida Secreta de las Palabras em va agradar molt)

Marchelo ha dit...

jeje bona pregunta Capità, bona pregunta... sincerament no tinc gaire simpatia per la Penélope Cruz, encara que sí, i molta, pel Kingsley, però reconeixo que si hagués estat protagonitzada per aquests pallassos no l'hagués vist!

em permetre el luxe de repreguntar-te:

Com la rebries si estés protagonitzada per la Jennifer Garner? ;) jeje

Unknown ha dit...

jajajaja, pues segurament igual que rebo totes les basuretes que va fent la meva dona (sí sí, ho acabarà sent!)... amb bastantanta ràbia, pq ella pot currar-s'ho (s'escriu així?!) més, i no sé pq sempre acaba fent polleces com "13 going to 30" i així... ;)

per cert, gràcies pel suport amb l'anònim del meu blog (que gilipolles és la gent de vegades...)

salut!

Anònim ha dit...

También soy fan de esta directora catalana, pero este film es más de los mismo, siento no estar de acuerdo contigo, además tiene mucho de manufacturado. Cuando los productores de hoolywood ponen pelas quieren recogerlas y hacen que los largometrajes sean menos personales. para mi lo mejor el recate de Debora Harry y de Dennis Hopper

Eli ha dit...

Ei! A mi sí que m'acostumen a agradar les pelis de la Coixet i ella és un personatge que em causa simpatia (tot i que no tinc el gust de conèixer-la personalment). Bé, Elegy em va agradar molt. A la persona amb qui vaig anar no tant, va dir que l'havia trobada lenta, carrinclona i fosca. A mi em va enganxar des del primer moment i la vaig trobar creible i interessant. En fi, contra gustos...
Aprofito per preguntar si has sentit parlar d'una peli que es diu "In search of a midnight kiss" que s'està a punt d'estrenar als EEUU i és una peli que veient el cartell i comentaris sembla que pinti bé, però en canvi el trailer m'ha deixat una mica desconcertada.
Què en penses?

APA FINS UNA ALTRA!
ELI

PD. Per cert em va encantar "Lars and the real girl". Et vaig preguntar per ella quan es va estrenar!

Anònim ha dit...

peli amb una bona temàtica però executada de forma aburrida i pesada.no veig en cap moment química entre els personatges (es veu molt raro kuan estan junts), només si m'apures al final de la peli pero abans res de res.

a més la penelope cruz ho fa fatal, sempre fent la mateixa cara.

Marchelo ha dit...

Eli, la veritat és que no havia llegit res de la pel·lícula que dius, m'intento informar :)

Edu, entenc que es pugui fer avorrida Elegy, encara que a mi no m'ho va semblar.

 
anar a dalt