Elegy

La futilitat de l'existència humana

Es poden dir moltes coses, bones i dolentes, de l'Isabel Coixet com a persona. Em consta que a molta gent li fa ràbia, perquè la troben falsa i irritant; com a directora, per mi, és boníssima. Dic això perquè hi ha moltes crítiques en les que es nota massa l'animadversió que genera la Coixet com a persona, i considero que s'hauria de ser més objectiu, valorant, únicament, el seu treball. En aquest sentit, només he pogut veure dos de les seves pel·lícules: "La vida secreta de las palabras" i la que ocupa el present comentari, "Elegy", i la veritat és que m'han agradat molt.

"Elegy" és l'adaptació d'una novel·la del gran escriptor americà Philip Roth, titulada "El animal moribundo". David Kepesh (Ben Kingsley) és un escriptor i professor d'universitat que passa els seixanta i viu la vida atrapat en una sort de síndrome de Peter Pan: és incapaç d'assumir cap mena de compromís amb ningú; Consuela Castillo (Penélope Cruz) és la jove universitària que s'enamora del David. La parella haurà de fer front als problemes derivats de la diferència d'edat existent en la relació i d'altres que millor no comentar.

Estem davant una pel·lícula intel·ligent, un drama que explora amb gran sutilesa i sensibilitat la fragilitat i futilitat de l'existència humana. La Coixet és molt bona a l'hora d'evocar sensacions, de transmetre molt amb poques paraules, amb una mirada, un somriure... i a "Elegy" ho explota al màxim. Si bé a "La vida secreta de las palabras" se li veia molt, potser massa, el missatge que volia fer entrar al cap de l'espectador (sobretot en el personatge interpretat per la Julie Christie, introduït en calçador), a"Elegy" ha optat per la contenció, probablement guiada per l'obra de Philip Roth. Per això, la majoria d'escenes de la pel·lícula són primers plans, suggerents i sobris, acompanyats constantment d'una elegant música clàssica i de dos actors que es nota que van sentir el viatge emocional dels seus personatges. Destacar també la preciosista fotografia, sobretot en les escenes de la platja, pràcticament sense colors.

Ben Kingsley sempre ha estat un dels meus actors preferits. Si bé és cert que últimament ha fet alguna que altra pel·lícula lamentable (Suspect Zero, dolentíssima, i Thunderbirds, encara pitjor), té actuacions memorables al llarg de la seva carrera: Ghandi, La lista de Schindler (només per aquestes dos ja hauria de ser a l'Olimp dels Déus de l'actuació), Sexy Beast, Casa de arena y niebla (un drama intensíssim que us recomano) o Oliver Twist. El personatge que interpreta, David Kepesh, és d'aquells per treure-li suc. Un home intel·ligent i culte que està sol per les seves pròpies contradiccions internes: vol independència, poder fer amb la seva vida el que ell vulgui, i el preu que ha de pagar per això (la solitud) l'intenta pal·liar mantenint relacions sexuals esporàdiques que més que omplenar-lo el fan sentir patètic. A més, tal i com li diu el seu amic (un oportú Dennis Hopper), en una de les millors frases de la pel·lícula, es preocupa per envellir quan hauria de pensar en madurar.

La Penélope Cruz em va sorprendre en una actuació que claríssimament va de menys a més. Al principi la vaig trobar inexpressiva (la veritat, el seu pentinat tampoc ajudava), però a mesura que la relació amb el David es va complicant, comença a transmetre molt, tot i l'economia de gesticulació que requeria el seu personatge (i això que és cubana!). El punt culminant de la seva actuació és en la millor escena de la pel·lícula, trista i bella, en la que el David fa fotos a la Consuela intentant inmortalitzar un moment que ambdós saben que no es podrà repetir.

Ahir nit, quan vaig acabar de veure "Elegy" vaig pensar que era bona; avui, quan més hi he anat pensant, més m'ha anat agradant. Suposo que és com el bon vi, que com diuen (no sóc ni molt menys un expert), s'ha de saborejar poc a poc, glop a glop. Sí, la Isabel Coixet directora és bona, molt bona.

• Puntuació: Notable
• Puntuació filmaffinity: 6

El millor: les actuacions, la sobrietat i elegància de la pel·lícula. El pitjor: que se la critiqui per ser de la Coixet... com la rebria la crítica, si fos, per exemple, del Sam Mendes?