Twitter del bloc

dimarts, 22 d’abril de 2008

Persépolis

No us la podeu perdre, així de clar. "Persépolis" és una pel·lícula encantadora, intel·ligent, divertida, dramàtica i, per sobre de tot, un crit d'esperança que dilueix, en part, la foscor que domina els països sotmesos al fonamentalisme-radicalisme islàmic.

"Pérsepolis" és la novel·la gràfica autobiogràfica creada per la iraní Marjane Satrapi, que es va començar a editar el 2000 i de la qual se'n va fer la pel·lícula el passat 2007. El film comença sent la Marjane una nena petita a finals dels anys 70, i ens explica brillantment la història d'Iran dels anys 80-90(el reinat del Sha, la creació d'una república, la guerra amb Irak).

La familia de la Marjane és entranyable, el pare i la mare són uns progressistes que no comulguen amb el fonamentalisme que domina Iran i que estimen a la seva filla de forma incondicional. Volen el millor per ella (suposo que com tots els pares amb els seus fills), encara que el millor sigui, com és el cas, enviar-la a viure al estranger. L'àvia de la Marjane és una dona intel·ligent, divertidíssima, moderna, avançada al seu temps, i comunista. És la seva confident, la persona amb qui més confia, una àvia amb majúscules, probablement el millor personatge de la pel·lícula.

Estem davant d'un còmic amb narració de veus i música, més que una pel·lícula de dibuixos animats. Els primers minuts costa trobar-li el ritme, però passats aquests tot comença a fluir amb naturalitat, i la història t'enganxa, pel brillantíssim guió i per la intel·ligència amb la que està explicada: no hi ha dubte que els fets que ha d'afrontar la jove Marjane són duríssims, però es veuen compensats amb el caràcter vital de la nena i els tocs d'humor que impregnen la pel·lícula.

La crítica al fonamentalisme islàmic, tot i ser evident (no es pot dir que estigui amagada ni molt menys, però no és explícita com els documentals del Michael Moore), és força subtil, està feta amb classe i categoria, es nota el toc d'una dona intel·ligent. Personalment trobo genial que sigui una dona qui posi el punt sobre la I, i critiqui un fonamentalisme islàmic que precisament una de les coses que persegueix és silenciar les dones, empresonar-les.

Hi ha coses que amb poques paraules (o imatges) s'entenen a la perfecció, sense que sigui necessari fer-se repetitiu i redundant, i aquest és un dels mèrits de "Persépolis", que té en la sencillesa de la proposta la seva millor arma. Això no significa que Marjane Satrapi fugi, ni molt menys, dels fets més polèmics del fonamentalisme islàmic: el vèl, les tortures, el machisme imperant, el maltracte a la dona, etc. Estem davant una pel·lícula honesta, sincera, sense trampes, que no utilitza els típics artificis cinematogràfics per conmoure, perquè no li cal.

La falta de llibertat del poble iraní contrasta amb les ganes de la Marjane de conèixer la cultura occidental, de pintar-se els llavis, d'agafar la mà del seu nòvio, de dir el que vulgui dir quan li vingui de gust dir-ho, de vestir-se amb una samarreta escrita amb un gran i clar "Punk is not DED", representació irònica de lo llunyà que està en realitat l'Occident que tant anhela.

L'estil dels dibuixos, en blanc i negre, és genial, molt personal, i representa a la perfecció la grisor que predomina a Irán. Només veurem colors en el present, quan la Marjane ja no és a Iran. La pel·lícula té moltíssims moments visualment preciosos, poètics.

Crec que no és agosserat dir que "Persépolis" és una obra mestra que passarà a la història com a una intel·ligent crítica al fonamentalisme islàmic. Va ser nominada a l'Oscar a millor pel·lícula d'animació (la guanyadora va ser Ratattouille) quan probablement el seu lloc estava entre "els grans", és a dir, millor pel·lícula, a seques.

Puntuació filmaffinity: 7,9
Puntuació: Excel·lent.

El millor: una obra mestra. El pitjor: podria ser més llarga.

10 comentaris:

fonamental ha dit...

No puc evitar recomanar-te la font original, el còmic (que també és molt bó), jo hauré de mirar la pel·lícula, no n'estava del tot convençut.

http://comicencatala.blogspot.com/2008/03/perspolis.html

Marchelo ha dit...

El tinc a casa Fonamental, pendent de llegir-lo!! per cert, tu que ets fan dels còmics, que opines de tota la sèrie de Sin City de Frank Miller? jo em vaig viciar fa uns 2 anys i me'ls vaig comprar tots en un estiu, els trobo genials!

Miguel A. Delgado ha dit...

Y desde luego, la capacidad de síntesis de la propia autora sobre el cómic es una maravilla, porque no se deja fuera nada fundamental.

Un saludo!

Marchelo ha dit...

Miguel, un placer (y honor) contar con tu presencia en este blog de cine 100% amateur! Acostumbro a leer tus críticas y artículos en labutaca, una de las páginas web de cine referencia a nivel nacional.

En fin, tendré que leer el cómic porque aunque no se deje fuera nada fundamental, seguro que será más rico en detalles que la película.

Saludos!

Anònim ha dit...

ei, comentaràs la peli de the savages? Coramc

Marchelo ha dit...

Hey cormac tengo pendiente ver The Savages, aunque me temo que hasta que salga en DVD no la veré. Si quieres hacer una crítica y enviarmela ya sabes, por mi encantado!!

Lorea ha dit...

Tinc moltes ganes de llegir el còmic, perquè la veritat és que la pel·lícula em va encantar. És una pel·lícula genial, intel·ligent i sorprenent, que amb un humor molt encertat permet no caure en la llàgrima fàcil (totalment comprensible, donada la situació en la que es troba el país). Sincerament la vaig trobar boníssima, una denúncia contundent dotada de tot el realisme possible però al mateix temps màgica. Una pena que no guanyés l'oscar...

Eli ha dit...

Ei! m'ha agradat la teva crítica sobre "Persépolis". Fa mesos que vaig veure la peli i em va agradar molt. Vaig trobar molt encertat fer una versió cinematogràfica basada en aquest còmic i respectar la seva imatge original.
Ara els meus objectius més immediats són "Elegy" i "Lars y una chica de verdad". Veurem què tal pinten.
Fins una altra!

Marchelo ha dit...

Gràcies Eli! Com pots llegir en el bloc, Lars y una chica de verdad em va agradar molt, és una pel·lícula força especial.

Ens llegim!

smith ha dit...

Sí és una gran película, però t'has deixat de dir que també critica la societat "occidental" (quan amaga del país que és originària, la seva vida
al carrer....)

 
anar a dalt