Twitter del bloc

dijous, 27 de març de 2008

Tierra


Al Gore es difressa d'os polar

Avui comentaré un "documental d'animals", "Tierra".Si sou amants dels documentals del canal 33, segur que us encantarà. Si us dormiu als 5 minuts quan veieu un documental... li podeu donar una oportunitat a aquest perquè està molt ben fet, és possible que us agradi, encara que també ho és que l'encantadora veu del Constantino Romero us faci entrar en el país dels somnis.
Em vaig comprar el DVD pensant que era una espècie de "Una verdad incómoda", cambiant l'Al Gore per óssos polars. I no. Sí que és veritat que toquen el canvi climàtic i els efectes que té sobre els animals, però no es centren en aquest tema. El missatge es podria resumir així: "mireu què bonica és la naturalesa, quins animals més extraordinaris tenim, i mireu-los bé perquè els nostres fills en breu parlaran de les ballenes igual que nosaltres ho fem del tiranosaurus Rex". És possible també que més endavant poguem utilitzar amb els nostres fills aquesta pel·lícula igual que ho han fet els nostres pares portant-nos al zoo.
Tècnicament el documental és impressionant, està rodat amb alta definició, i la resolució amb la que es veuen les imatges és brutal. Està clar que, almenys jo, mai veuré un tauró blanc tan aprop com en aquest documental (espero!). Les localitzacions són molt variades: l'Antàrtida, deserts varis, la selva de Nova Guinea... llocs inaccessibles per la majoria de nosaltres i que s'agraeïx poder veure amb imatges de tan alta qualitat.

A més, la pel·lícula compta també amb unes interpretacions excel·lents, la dels animals. Sempre he pensat que té molt de mèrit rodar segons quines escenes d'animals, com per exemple les típiques de "caçador caçant", perquè significa que hi ha hagut un tio que s'ha quedat hores i hores esperant fins que ha passat algo així. El resultat final és brutal, però el curro que s'ha pegat el càmara té molta tela.

Ara bé, de vegades, en tots aquests documentals, tinc la sensació que et poden estar timant perfectament. M'explico: per exemple, sempre hi ha les típiques escenes en les que segueixen una mare i al seu fill, que tenen problemes. Les localitzacions van canviant, com podem saber que sempre són els mateixos? Tot i així, el narrador pràcticament els posa noms als animalets. O també ens poden estar timant en les explicacions que fa el narrador sobre els comportaments dels animals. Bé, fets sense importància!
Val la pena també comentar, ni que sigui breument, l'excel·lent banda sonora. Aquest documental sense música no seria el que és.

En fi, no m'extendré més, que la biologia/veterinaria no és lo meu, si us agraden els animals us la recomano. Com diuen a la contra-portada del DVD, és un cant d'amor a la Terra preciós.
  • Puntuació filmaffinity: 7,7
  • Puntuació Marchelos Wei: Notable

3 comentaris:

Fenridal ha dit...

See please here

Martí ha dit...

Realment et quedes hipnotitzat davant d'aquesta peli, i més si es veu al cine com un servidor. Les imatges són com postals una darrere l'altra i destaca sobretot per la immensa varietat de paisatges, protagonistes, etc., cosa que fa que no et cansis en cap moment.

També em va agradar molt l'estructura de la peli, explicant la història de forma cronològica al llarg d'un any sencer i començant al Pol Nord per acabar al Pol Sud. En aquest sentit el gúió està molt ben trobat.

Agradin o no els animals, la peli t'emociona i aconsegueix fer-te ser conscient de que el que veus forma part del mateix planeta on vius tu i que és probable que d'aquí uns anys moltes d'aquestes imatges ja no es podran rodar.

Gran pel·lícula i molt bona compra.

Jordi Coll ha dit...

No has comentat si és millor que Michael Clayton. xD

 
anar a dalt