Los falsificadores

El cine sobre l'Holocaust mai deixarà de ser necessari. "La lista de Schindler" n'és el seu màxim exponent, probablement la pel·lícula que ha reflectit de forma més real l'horror del genocidi nazi. No és l'única, també val la pena veure: "El Pianista" (pràcticament tant bona com la del Spielberg), "La vida es bella" (obra mestra), "El tren de la vida" (té molt de mèrit introduir elements de comèdia en una pel·lícula de l'Holocaust i que no quedi com una frivolitat, és molt recomanable), "Ilusiones de un mentiroso" (el personatge del Robin Williams està molt bé), "Rebelión en Polonia" (és un telefilm però em va marcar, mostra la resistència dels jueus en el barri de Varsòvia), entre d'altres.

"Los falsificadores" és una pel·lícula notable, que ha estat guanyadora recentment de l'Òscar al millor film no yankee. No puc dir que sigui un premi just, perquè no he vist les altres, però de ben segur que s'ho mereix.

Sorowitsch és un excel·lent falsificador de bitllets que és atrapat per la policia nazi i traslladat, amb l'entrada de la 2ªGM, en un camp de concentració. Un cop allà, els nazis creen un grup de jueus falsificadors, per tal de que falsifiquin bitllets que els ajudin a rebentar l'economia dels enemics.

"Los falsificadores" és força dura, té unes quantes escenes que no per haver-les vist abans en altres pelis deixen de sorprendre i de remoure l'estòmac. A més, no deixes d'estar en tensió al saber que en qualsevol moment els protagonistes poden morir en mans dels nazis. La trama és molt interessant (els fets són verídics), àgil i la pel·lícula en cap moment es fa avorrida.

Una de les claus de "Los falsificadores" és el protagonista de la pel·lícula, el Sorowitsch, un personatge carismàtic, complex i interessant, excel·lentment interpretat per un actor de peculiar fisonomia. Al principi el Sorowitsch és un home individualista, que només es preocupa per ell mateix, però que al arribar al camp de concentració se n'adona que la seva habilitat falsificant pot salvar moltes vides. És un home que fa el que faci falta per sobreviure, i això no el converteix en un covard, sino en un humà.

També em va agradar el personatge del Burger, un idealista atormentat que es nega a quedar-se de braços creuats veient com els nazis els degraden constanment, que pel seu caràcer, fa de contrapunt del personatge principal. El Sorowitsch és el pragmàtic i el Burger l'idealista. Tot i així, en general els personatges no són plans, i es troben constantment enmig de conflictes morals que dificilíssima solució.

Un altre element que em va sorprendre de la pel·lícula és la fotografia, de tons grisos, desgastada, vella, com si es tractés d'un film dels anys 50. És una aposta arriscada però que li dóna un punt positiu a la pel·lícula, com ho feia el blanc i negre de "La lista de Schindler". La banda sonora també destaca, és clàssica i queda molt bé amb el to de la pel·lícula.

En definitiva, una bona pel·lícula, necessària, que no passarà a la història com ho ha fet "La lista de Schindler però que té personalitat pròpia. És una més de l'Holocaust, sí, però en cap moment et fa sentir que estàs veient quelcom que ja has vist abans.

• Puntuació filmaffinity: 7,1
• Puntuació: Notable

El millor: l'escena inicial i la final, les interpretacions, el tema que toca. El pitjor: potser no és de les millors que s'han fet del "gènere".