Bosque de sombras

Primer de tot comentar que el dilluns 5 de març del 2007 vaig publicar el meu primer comentari d'una pel·lícula a Marchelo's Wei, "Cartas de Iwo Jima". Avui ja fa 1 any d'això, i volia donar-vos les gràcies a tots els lectors que heu soportat els meus rollos durant aquest temps!

En fi, que gràcies a tots per tot!

Li tenia ganes a aquesta pel·lícula, "Bosque de Sombras". Està dirigida per Koldo Serra (és la seva opera prima), i interpretada per Gary Oldman, Aitana Sánchez-Gijón i Lluís Homar. Tan l'Oldman com l'Homar són grandíssims actors, i tenia curiositat per veure la química existent entre ells.

L'argument de "Bosque de sombras" no es pot dir que sigui original. De fet, a mi em va recordar moltíssim la pel·lícula "Perros de paja" del Sam Peckinpah, interpretada pel Dustin Hoffman (molt bona peli, 7,7 a filmaffinity). Dos parelles d'anglesos van a passar l'estiu a una casa rural del país basc, a finals dels 70. El xoc cultural amb els bascos i certs fets, que no descobriré, acaben generant un espiral de violència sense fre.

L'inici de la pel·lícula és boníssim, crea una tensió brutal. El que comença com un viatge divertit entre amics es va convertint progressivament en un sense-sentit. El Gary Oldman i un altre anglès amic seu entren a la típica taverna basca, i tothom se'ls queda mirant amb mala cara, com als forasters en els Westerns. El cotxe d'una de les parelles s'espatlla. Mica en mica tot es va complicant, fins que els dos homes surten de caça i es troben amb quelcom que els complica l'existència.

A partir d'aquí, un cop passada la genial introducció, la pel·lícula no perd la tensió generada, però sí interès. Un dels elements claus del "Bosque de sombras" és precisament el bosc, on té lloc gran part de l'acció. El director Koldo Serra l'aprofita a la perfecció, sobretot en les escenes de pluja, salvatges i molt ben rodades.

Ara bé, la història és massa sencilla, i als 20 minuts ja sabem qui són els "malotes". D'altra banda, els personatges són força sosos, estan estereotipats, i actúen, en ocasions, de forma poc creïble. Això comporta que no ens impliquem emocionalment amb el què els succeeix, que no és poc, i que, per tant, es desaprofiti tota la tensió generada. És a dir, s'han esforçat en la forma però el guió ha quedat un pèl descuidat.

Les actuacions són, en general, regulars: no em crec a la Aitana Sánchez-Gijón (potser perquè li costa actuar en anglès) ni tampoc a l'altre noia ni a l'anglès, un paio que fot dels nervis. Tot i així, em va agradar el Gary Oldman, el seu personatge és el millor de la pel·lícula, i també bastant, encara que a vegades està una mica ridícul, el Lluís Homar.

Com a conclusió, comentar que val la pena veure "Bosque de sombras", és una pel·lícula distreta i que et fa estar 1 h 30 min tens i "amb mal rollo", però podria haver estat bastant millor. És un intent d'imitar el cine violent dels 70 i 80, i més concretament, de "Perros de paja", que és molt millor encara que superficialment puguin semblar pràcticament iguals.

• Puntuació filmaffinity: 5,8
  
• Puntuació Marchelo's Wei: Bé

El millor: està ben feta, artesanalment, com les pelis d'abans. El pitjor: el poc carisma dels personatges, història un pèl cutre.