Twitter del bloc

divendres, 15 de febrer de 2008

No es país para viejos

The wild wild west

Gran pel·lícula, sí senyor. "No es país para viejos" ha obtingut merescudament 8 nominacions als Oscars: millor pel·lícula, guió adaptat, actor secundari (Bardem) i director, entre d'altres. Com ja sabreu, es tracta d'una adaptació del llibre de Cormac Mccarthy que té el mateix nom. Us recomano moltíssim llegir aquest autor, val molt la pena, el seu estil és inconfusible, és dels que marca època. M'he pogut llegir Hijo de Dios i La carretera i estan molt bé, sobretot el segon, que va guanyar aquest 2007 el Pullitzer.
Pel que fa al llibre "No es país para viejos", me'l vaig començar a llegir una setmana abans de l'estrena de la peli, i m'estava agradant tant que vaig decidir deixar de llegir per veure primer el film dels Coen. Això sí, vaig llegir suficient com per veure que la pel·lícula és exactament igual al llibre. Diàlegs, ordre de les escenes tal, tot és clavat. Per tant, cal preguntar-se, fins a quin punt és mèrit dels Coen "No es país para viejos"?

En la meva opinió, el mèrit el tenen tot. Han sabut adaptar amb màxima fidelitat l'obra del Mccarthy, i han captat a la perfecció el lirisme de la seva prosa. Els textos de Mccarthy no tenen espai per floritures i explicacions buides, van sempre directes al grà. I així és com és "No és país para viejos", la pel·lícula: un western modern, poètic, de personatges que són bàsicament supervivents, que si demanen un cafè en el típic bar de la típicia gasolinera americana de carretera se'l prenen sense sucre, no només per no perdre el temps posant-li, sinó perquè les coses dolces no van amb ells.
La direcció dels Coen és molt bona: hi ha escenes que són increïbles (brutal quan el Lewelyn espera rere la porta amb l'escopeta i la persecució posterior), la fotografia és genial (totes les escenes de nit crepusculars) i, com ja he dit, han adaptat a la perfecció l'esperit de Mccarthy.

L'argument es fàcil de resumir: Mos Lewelyn (Josh Brolin) és un ex-combatent del Vietnam que es troba un maletí amb molts molts diners; Anton Chigurgh (algo així, Bardem) és el psicòpata que persegueix al Lewelyn; Tommy Lee Jones és el Sheriff que intenta posar sentit a tot l'embolic.


El guió és boníssim, sobretot pel que fa a les línies de diàleg. Hi ha moments que recorden molt al cine de Tarantino (ara mateix estic pensant en l'escena de la moneda, i quan el Lewelyn creua la frontera). Ara bé, ja us adverteixo que el que és la trama dels diners, la coca, etc. està molt poc explicada. Sabem que hi ha uns mexicans que venien coca i uns americans que la compraven, però poca cosa més. Aquest fet es fa patent, per exemple, en l'aparició del personatge que interpreta el Woody Harrellson, del qual s'explica poc. I també en el final, que a mi personalment no em va agradar, perquè no m'esperava que anés a acabar la pel·lícula, però que vist amb perspectiva l'entenc. No estem doncs davant el típic thriller, en el que el més important és lligar-ho tot a la perfecció i donar un gir sobtat cap al final perquè surtis pensant que has vist una gran peli. "No es país para viejos" dóna importància als personatges i l'entorn fronterís en el que viuen. També hi ha una visió molt típica de Cormac Mccarthy, que és que l'home és un llop per a l'home, almenys dels llibres que he pogut llegir fins ara.

Pel que fa a les actuacions, destaca el Bardem, moltíssim, i no només pel seu pentinat. El psicòpata que interpreta fa molta por i, almenys jo, esperava que surtís a cada escena perquè era genial. És el mal, així de simple. La resta del repartiment també ho fa bé, sobretot el Josh Brolin, que deu tenir un germà bessó o un clon, perquè aquest any me'l trobo fins a la sopa. En quant al Tommy Lee Jones, molt bé, com sempre, és un tiu bastant inexpressiu però que papers com aquest li venen clavats.

En definitiva, estem davant d'una pel·lícula molt bona. Tinc ganes de tornar-la a veure en V.O., per poder apreciar millor l'actuació del Bardem. Us la recomano, però sobretot no l'aneu a veure esperant un thriller amb ritme frenètic i final sorpresa, perquè no és aquest el tema. Està més aprop de "Los tres entierros de Melquiades Estrada" que de "Snatch, cerdos y diamantes", per posar un exemple.

    • Puntuació: 8,5
    • Puntuació filmaffinity: 7,5
El pitjor: el pentinat del Bardem i que la trama de la droga estigui exageradament poc explicada.

El millor: guió, direcció, fotografia, actuacions. Escenes memorables.


7 comentaris:

Jordi Coll ha dit...

I el text? xD

Marchelo ha dit...

Collons Coll, com sou els liberals, no me'n passeu ni una e??? ;) Ja tens el text!!!

Martí ha dit...

Per mi és una obra mestra del cine actual. Bé, suposo que ja va quedar clar en el comentari del meu blog, jeje.

Dos apunts respecte al que comentes:
- A mi em va encantar com està narrada la trama de l'operació de tràfic de coca, bàsicament perquè no te la narren, sinó que et mostren l'escena del que ha quedat d'ella i només amb això ja t'ho expliquen quasi tot. Et podrien mostrar com es troben les dues parts, l'intercanvi, els problemes que comencen a sorgir, el tiroteig, etc, etc. En canvi, et mostren tot de cadàvers, una furgoneta carregada de coca i, uns quants metres més enllà, un altre cadàver amb un maletí ple de diners. Només amb això ja pots saber perfectament tot el que ha passat sense necessitat d'haver-ho vist.
- M'ha agradat la teva referència a Los Tres Entierros de Melquíades Estrada, gran gran peli i és cert que amb forces similituds estilístiques a la primera meitat de No Es País Para Viejos. Em vaig comprar el dvd i ara m'han entrat ganes de posar-me-la, jeje.

D'altra banda, voldria comentar un parell de moments memorables de la peli:
- La brutal el·lipsi en què, del diàleg entre el Bardem i la dona del Llewelyn, passem directament al Bardem marxant de la casa.
- La conversa entre Bardem i l'encarregat de la gasolinera. Recordo pocs moments que m'hagin tensionat tant com aquest.

I la veritat és q podria dir-ne uns quants més. Es nota que em va entusiasmar, no? jeje.

Jordi Coll ha dit...

Canya als socialdemòcrates!

Marchelo ha dit...

Marti, estic d'acord amb tu, els moments que dius son molt bons. Tambe m'agrada la primera escena SPOILER en la que es presenta al psicopata, com escanya al paio aquell!!

Anònim ha dit...

Marcel!! Sóc en Joel, perque vegis que sóc un dels fans nº1 del teu blog!!

Posats a que parlem de "No és pais para viejos", no l'he vist, però en tinc moltes ganes, potser també pel fet de voler veure el Bardem esplaiant-se el màxim en una pelicula de Hollywood. Haig d'admetre que penso que molt pocs actors espanyols siguin bons actors i els pocs bons que hi ha poc han pogut fer. Així que m'alegro per Bardem: un gran actor amb una interpretació totalment dibuixada i consistent, si senyor, ell és un bon actor i a més és espanyol, penso que ha de ser vist com un gran actor espanyol que ha arribat a Hollywood i que a sobre s'ho mereix perque s'ho ha treballat amb cara i ulls, no com d'altres, que per -pip- com ara la Melanie Griffith han arribat a on estan. Potser, doncs, ja era hora que la gran indústria cinematografica americana es fixés amb qui realment s'havia de fixar i espero que amb aquest ritme trobi cada cop més a qui s'ho mereix. I tinc l'esperança, també, que algun dia busqui més detalladament, doncs si ho mirem bé, el Bardem, tot i ser un gran actor, també es fill d'un ex-director de cinema espanyol de pelicules considerades com a "espanyolades" i la seva mare, una actriu que pel meu gust deixava bastant que desitjar, el fill, però, amb un gran dot.

També m'agradaria fer referencia a una altra pelicula recent del Bardem que penso que pot ser molt bona: "El amor en tiempos de cólera", basada en la novela de Gabriel Garcia Márquez, per cert, gran autor.

Anònim ha dit...

Sóc l'edu,osti cada vegada es mes complicat posar un comentari,ara a l'hora d'escollir una identitat et demana mil coses i surt incorrecte.més simplicitat siusplau.

Es un peliculón. amb un argument supersimple crea una història trepidant i angoixadora a més no poder.en serio, el bardem es el psicòpata que més por m'ha fet mai en totes les pelis,bàsicament perquè són situacions supercuotidianes (no es cap psicòpata k su mediti massa k diguem), no hi ha sortida,no hi ha res a negociar,es un putu boig de la ostia k flipes. i es que kuan porta molts tius morts,em generava una angoixa creixent terrible,fins i tot kuan va a matar a la dona del brolin,kin tiu mes tarat per deu (tb coincideixo amb marti,pentinat horrible,xo es lo k fa k faci més por encara)
una combinació de bons actors,història trepidant,entorn,etc k fa passar un rato excel·lent.

 
anar a dalt