Twitter del bloc

dimarts, 5 de febrer de 2008

Juno

La pel·lícula bonica de l'any (Martí dixit)

Tal i com afirma el Martí en la seva crítica de Juno, estem davant la pel·lícula bonica de l'any, l'equivalent a Pequeña Miss Sunshine. Juno ha conseguit ficar el cap, merescudament, en l'edició dels Oscars d'aquest any, rebent nominacions a millor pel·lícula, direcció, guió i actriu principal per Ellen Page.

La història és ben simple: una noia de 16 anys, Juno, es queda embarassada i decideix no avortar i donar el seu fill en adopció. La pel·lícula ens intenta explica com afecta aquesta decisió a les parts implicades des d'un punt de vista simpàtic, còmic i poc dramàtic.
I és que Juno és una pel·lícula molt simpàtica, agradable de veure, gràcies, en gran part, a la seva protagonista. La Juno és una noia dotada d'una gran maduresa per tenir 16 anys, les seves contestacions i sortides són sempre gracioses, i es pren amb gran força de voluntat i bon rollu el quedar-se embarassada. La veritat és que ben pensat en la vida real una situació com aquesta, en la que una noia es queda embarassada amb 16 anys, portaria molts més mal de caps dels que es veuen a la pel·lícula. Però la gràcia de Juno està en l'actitud que adopta enfront la situació.
El guió és molt bo, sobretot pel que fa a les línies de diàleg que recita la Juno, i s'entén que l'hagin nominat a l'Oscar. Hi ha frases que fan bastanta gràcia, com allò de que a la Xina regalen nens com si fossin Ipods. No crec que sigui veritat, un Ipod és molt car, però té la seva gràcia.
Pel que fa als actors, els amants de Arrested Development i The Office es sentiran reconfortats: de la primera tenim al Michael (Jason Bateman) i George Michael (Michael Cera), i de la segona, una breu aparició del Dwight. També surt la CJ de West Wing. En quant a la Ellen Page, que interpreta a la Juno i ha estat nominada a l'Oscar, composa un personatge encantador. Aquesta noia promet molt. El Michael Cera fa el paper d'empanat, que li queda molt bé, tot i que potser per meu gust és exageradament retardat. La veritat és que tots els personatges tenen la seva gràcia. Això sí, que lletja que és la Jennifer Garner, per favor!! Quines dumbes, quin somriure de Joker i vaya frontón!! No em quedava tranquil si no ho deia.

Juno no és una obra mestra, però tampoc intenta ser-ho. És una pel·lícula sencilla, divertida, que fa passar una bona estona, encantadora... i per tot això val la pena veure-la. No es fa avorrida en cap moment, i la Juno és un personatge que sens dubte val la entrada. Crec que us pot agradar més o menys, però no us arrepentireu de veure-la.

  • Puntuació filmaffinity: 7,4
  • Puntuació: 7,5

El millor: la Juno i els personatges secundaris, el guió. El pitjor:vaig trobar a faltar algún moment dramàtic.

5 comentaris:

PS ha dit...

tal vez el objetivo de que no haya dramatismos ni que pinten la situación de un embarazo como dramática, sea precisamente eso, que la gente se de cuenta de que no es para tanto y que no se acaba el mundo. Olé por Juno, que en vez de escoger el asesinato, escogió la vida. Chapeau

Marchelo ha dit...

ps, creo que el hecho de que no haya dramatismos responde al deseo del director de querer darle un tono cómico a la película, y mno a la intención de transmitir un mensaje subliminal en contra del aborto, que no asesinato. Aunque todas las interpretaciones son libres, como no.

Martí ha dit...

En primer lloc, gràcies per les referències, jeje.

Jo crec que la peli té les seves dosis de dramatisme i totes elles molt encertades. Sobretot pq no afecten directament a Juno, cosa que per mi hagués estat contradictori amb la mentalitat del personatge i a mi, personalment, sinó a la resta de personatges, ja que són ells qui viuen de peus a terra i no la Juno.

No obstant, recordar que la pròpia Juno té el seu moment dramàtic en una escena dins del cotxe, però sempre en referència a altres qüestions, no a la seva situació personal de l'embaràs.

Pel que fa al tema de la discòrdia, per mi definar aquesta peli com a manifest anti-abortament és distorsionar la realitat o, simplement, veure-ho des d'un punt de vista totalment ideologista.

I precisament, crec que és una peli que fuig d'ideologismes. Sí, ens ensenya a que podem prendre'ns la vida amb optimisme, però en cap cas ens demana que siguem com la prota. Jo ho tinc clar, el tema central de Juno és Juno i no l'abortament (que no assassinat).

Edu ha dit...

jo no crec que se li tregui dramatisme al fet que una adolescent es quedi embarassada, el que passa es que el personatge de juno li treu importancia al fet biologic de quedarse embarassada,pero el dramatisme de portar un nen al món i que rebi l'atenció que es mereix crec que es manté intacte.

o sigui el moment del cotxe es produeix perque la juno veu que el plan ideal de futur del seu fill es pot veure trencat.

de fet la gràcia de la peli es el personatge principal única i exclusivament,sino hauria sigut un bodorrio de peli.trobo que tracta el tema de l'embaraç i de l'amor amb una barreja d'humor i dramatisme molt ben trobat, que fa que el final de la peli sigui el millor possible que ens podriem haver imaginat.

el problema es que de les actrius nominades nomes he vist dues pelis,x tan no puc valorar objectivament,pero entre cate blanchett i la ellen page sens dubte em quedo amb la ultima.

Michel ha dit...

Estic totalment d'acord amb vosaltres. El papanates aquest del ps no sap del que parla. No té res a veure amb l'avortament. La peli es boníssima, cómica, emocionant i profunda. Un plaer anar al cinema a veure-la!!

 
anar a dalt