Twitter del bloc

dissabte, 2 de febrer del 2008

En el valle de Elah

Començaré el comentari de "En el valle de Elah" remarcant, un altre cop, el despropòsit que suposa haver nominat a Michael Clayton a millor pel·lícula i no haver nominat aquesta, o Hacia rutas salvajes, o Sweeney Todd, que no he vist, però que segur que és molt més especial que la protagonitzada pel Clooney. Si algú ho entén, que ho expliqui si us plau!
Segurament a molts de vosatres us tirarà enrere el cartell de la pel·lícula, amb una gran bandera americana que el cobreix: que no us enganyin els responsables d'haver fet aquest cartell tan simple, no estem davant la típica peli patriòtica, ni molt menys.
El director de "En el valle de Elah" és Paul Haggis, guionista de les excel·lents pelis del Clint Eastwood "Million Dollar Baby" i "Cartas desde Iwo Jima", i director de la premiada "Crash". Un cop vista "En el valle de Elah", queda clar que el Haggis ha après del mestre Eastwood, ja que l'estil auster de la pel·lícula és similar a Mystic River i Million Dollar Baby.

Estem davant un molt bon thriller dramàtic, amb un important component de crítica envers la guerra de Irak. El Tommy Lee Jones interpreta al pare d'un jove que al tornar de la guerra d'Irak desapareix de la seva base del EUA. A partir d'aquí la pel·lícula va de la recerca del pare, la investigació policial... i bé, no explicaré més per si algú la va a veure i vol saber poc de l'argument! Si que us diré que en alguns moments recorda a "Algunos hombres buenos".

El que converteix "En el valle de Elah" en un thriller per sobre la mitja és, sens dubte, el component dramàtic dels personatges, i en concret, l'interpretat pel Tommy Lee Jones (igual que succeïa a Mystic River, o a Gone baby gone), que carrega brillantment amb el seu personatge (l'han nominat a l'Oscar al millor actor) mostrant de forma molt continguda el pes de la pèrdua. D'altra banda, Charlize Theron és la policia que s'encarrega de l'investigació, i s'ha de reconèixer que ho fa molt bé. És una actriu que té molt de mèrit, perquè lluny d'aprofitar el seu físic, últimament està intentant trobar papers bons. També té una curta aparició la Susan Sarandon, com a mare del soldat desaparegut i, com sempre, ho fa molt bé.
El guió és molt bo, dota de complexitat als personatges, tot i que s'ha de reconèixer que als policies que treballen amb la Charlize Theron els pinta com uns imbècils rematats tots, sense excepció.
Pel que fa al component crític de la pel·lícula, en la meva opinió, està portat d'una forma genial i molt intel·ligent. No és fins els 20 minuts finals que tot pren sentit, i el director Paul Haggis ens mostra les conseqüències de la guerra (sobretot, en aquest cas, en la corrupció dels joves soldats, que perden el sentit del bé i el mal). Està clar que no és el primer ni serà l'últim en criticar una guerra mitjançant el cine, ni ens diu res que no sapiguem tots, però té mèrit la sutilesa del seu missatge. El final, amb la bandera americana onejant, una obra d'art plena de significat. Segur que molts "gnens" no el pillaran i surtiran dient: "putos yankees gnen"... però és bo, molt bo.
En definitiva, si us agrada el cine del Clint Eastwood, aquesta us agradarà segur. És una pel·lícula clàssica, sense grans focs artificials, ni girs sorprenents, excel·lentment dirigida i amb un guió molt poderós. Per mi, amb les 2 pel·lícules que ha fet, Paul Haggis es mereix ser considerat un dels gran directors vius.


  • Puntuació: 8 (no us podeu imaginar com em costa no inflar les puntuacions... que consti que m'he reprimit!)
  • Puntuació filmaffity: 7,2
  • El millor: l'estil Clint Eastwood que desprèn, el missatge, Tommy Lee Jones.
  • El pitjor: el fet de que el que es vegi sobre la superfície sigui un thriller, i ja se sap, aquest és un gènere menys reconegut que d'altres.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

atenció SPOILERS a tutiplen

no trobeu una mica forçat encabir lo de la llegenda de "en el valle de elah" en la història de la peli?jo he trobat que si.

la peli és correcte,a destacar com sap atrapar l'espectador per tota la trama de l'assassinat pero per mi la resolució final no m'acaba de convèncer. m'agrada com en tommy va descobrint la realitat de la situació viscuda pel seu fill a través dels vídeos pero el final el trobo un xic forçat per aprofitar i carregar a muerte contra la guerra (que em sembla bé eh,pero pot ser més sutil)

vull dir: lo de l'atropellament, o sigui,el tiu accelera a muerte (atencio motor com es va revolucionant) en una carretera de dos sentits quan una esquivadeta hauria sigut suficient, i despres baixa del vehicle!!xaval si fas aixo xq estas cagat que sigui emboscada, despres no baixes.

una altra cosa,trobo que penja d'un fil aixo que entre els colegues es matin i despres vagin a menjar pollastre,no trobo que sigui una paranoia post-guerra creïble (tot i que si trobo mes creible el tiu que ofega a la tia a la banyera).

a part d'aixo,la peli està molt ben portada i com ja he dit enganxa de ppi a fi,l'únic que hi ha alguns punts que trobo que no estan gaire ben trobats,i que podrien haver aconseguit una peli molt mes bona.

apart de la peli,comentar com en saben els del PSOE, a l'estil obama: ^^

Jorge - cinenovedades ha dit...

Me ha gustado bastante esta cinta. El mensaje de la locura de las guerras lo transmite de manera bastante efectiva, y como bien dices ha habido una gran actuación principalmente de Tommy Lee Jones.

Lo único para achacarle es la lentitud narrativa de su primer tramo (hablo de los primeros 40 minutos), pero a decir verdad luego de ello la cinta se pone muy interesante y se resuelve de muy buena manera.

Saludos! Gran reseña.

 
anar a dalt