Cloverfield (Monstruoso)

MONSTRUOSO, GRRRRRRR

Realment cal començar el comentari parlant de la traducció del títol: en V.O., Cloverfield és el nom que li posa l'exèrcit al què succeeix a Manhattan un dia determinat. En espanyol, MONSTRUOSO. GRRRRR quina por, quin títol més subtil... es pot ser més explícit? Ja només falta que de títol li posin: "LA PELÍCULA MÁS MONSTRUOSA DEL AÑO, MÁS QUE GOZDILLA, YA VERÉIS!".

Bé, la veritat és que vaig anar amb l'Edu al cine a veure Cloverfield esperant un trunyot, i no està tan malament, té coses bones. M'esperava un trunyot perquè crec que Gozdilla és de les pitjors pel·lícules de la història, i clar, amb aquest títol...

Suposo que ja haureu vist el tràiler o haureu llegit sobre el toc especial d'aquesta pel·lícula: està grabada càmara en mà, desde el punt subjectiu d'un paio que es troba en una festa i de sobte es veu enmig d'una catàstrofe pseudo-marciana. I clar, el tio no para de grabar, conscient de que si ho grabava tot a lo millor podia vendre la peli a alguna productora. Per tant, acompanyarem durant menys d'hora i mitja al tio que porta la càmara, massa "parlanchín" pel meu gust, i la seva tropa d'amics.

Les virtuds de Cloverfield, que és en certa manera innovadora (està clar que no és l'única pel·lícula amb una càmara nerviosa), es converteixen també en els seus defectes. Ara bé, la mateixa història sense aquesta forma de grabar, seria un pal de pel·lícula.

El fet de que estigui grabada a lo Youtube fa que tot el què passa sembli real, i que t'impliquis molt més amb la pel·lícula. No hi ha dubte de que d'aquesta forma ens posem en la pell dels personatges. És un exercici d'estil impressionant, tècnicament està molt ben feta. Els monstres, quan estan enfocats (poques vegades, per tant), estan ben fets. Ara, no us poseu a primera fila o vomitareu, qui avisa no es traïdor.

D'altra banda, només veiem el que graba el "parlanchín", i això limita moltes coses. Hi ha moments en els què no s'entèn perquè collons fot tans zooms endavant i endarrere, a lo ezquizofrènic, intentant emular al Tarantino a Kill Bill. En altres ens quedem sense veure els "monstruitos" que apareixen, perquè clar, si se'l van a menjar és lògic que corri cap endavant movent la càmara amunt i avall, en comptes de posar-se a grabar a lo National Geographic. També ens trobem amb situacions forçades: al principi de la pel·lícula, el parlanchín està en una festa i, perquè l'espectador s'enteri del què succeeix, a lo "Salsa Rosa", es dedica a espiar als invitats, fotent-lis la càmara a mil·limetres de la cara. I finalment, gran part de la pel·lícula veiem el terra fosc o algo desenfocat.

En definitiva, una pel·lícula diferent, original en la forma, però no en el contingut (la història en sí la tenim molt vista, no és res de l'altre món). Si li treiem la forma, ens queda una peli per tirar a es escombraries. Ah, i no us penseu que el fet de que estigui com a productor el J.J.Abrams tingui algo a veure amb Perdidos. Està a anys llum.

• Puntuació: 6
• Puntuació filmaffinity: 6,1

El millor: l'estil, l'aparent naturalitat. El pitjor: la història, l'estil, el parlanchín del càmara.